Transmaresme Sant Adrià del Besòs-Arenys de Munt

Barcelona i rodalies, des de la "Matadora"

Des del passat mes d’ agost no fèiem una de les nostres clàssiques “Titans”... i ja tocava... i així ha estat... i dir que ha estat fantàstica !!!

En aquest cas però, amb baixes sensibles com les del David Natxo per problemes físics i en Gabriel, que aquest pont-aqueducte s’ ha dedicat a anar a patejar per aquest mon amb la dona.

Organització ràpida, ja que volem anar a fer la Transmaresme del 2014, concretament el tram fins la Creu de Rupit i Arenys de Munt, o sigui, que amb un track i sabent els horaris de tren per baixar a Sant Adrià del Besòs, punt de sortida “oficial”, ja n’ hi ha prou.

Quedem al punt de trobada l’ Àngel, en Ramón i jo puntuals a les 6 del matí per baixar plegats cap a l’ estació d’ Arenys de Mar, on ens esperen en Quique i en David J. Puntual també arriba el tren, que en poc més de mitja hora ens deixa a Sant Adrià i, con que la travessa es llarga, de seguida posem fil a l’ agulla i anem cap el Besos, on agafem la ribera del riu per pujar cap a Santa Coloma de Gramanet, xino-xano, sense grans presses, però sense pauses... es tracte d’ intentar fer el recorregut dosificant-nos i sense fer gaires aturades.

La primera part del recorregut, per la Serralada de Marina, planera i sense cap mena de complicació fins Sant Jeroni de la Murtra i des d’ on poc a poc comencem a enfilar-nos per afrontar la temible “Matadora” per una llarga pendent constant fins dalt, i des d’ on es poden apreciar unes vistes magnífiques de tot Barcelona i l’ àrea metropolitana.

Passat aquest escull, toca baixar cap a la Conreria, en principi per una pista sense complicacions, però el terreny es molt sec i hi ha pedra, i en David J. en trepitjar-ne una la bici li fa un estrany i es fot una “nata” considerable. Per sort, tret d’ una rascada lletja al braç, es troba bé i pot continuar sense més conseqüències.

Travessem La Conreria i, quan enfilem camí cap el Turó d’ en Galzeran... punxada de l’ Àngel... un clàssic aquestes darreres setmanes , que va a punxada per sortida... a més inexplicables, ja que en aquest moment anem per terreny que no es presta a aquest tipus d’ incidència... tant se val, lo important es canviar la càmera i seguir, encara que l’ Àngel està algo més que “mosca” amb aquest tema...

Al Turó d’ en Galzeran ens enfilem per les ziga-zagues que travessen els antics camps de conreu de raïm pel tram més divertit que hem fet fins ara, no gens fàcils de pujar per lo tremendament xaragallat i pedregós que està.

Passat el Turó de Galzeran seguim camí fins la part alta de l’ urbanització Alella Parc i entrem al parc de la Serralada Litoral, per sobre de Vallromanes, on coincidim una estona amb una marxa a peu que ens ve en contra direcció. Al David J. sembla que això li fa bullir la sang i, inesperadament, fa un marcatge a un grupet de noies deixant-ne a una literalment “entre la bici i la paret” !!! ... que pretenia ???

Continuem pedalant, quasi tot per pistes i camins bons, puja-baixa fins la Roca d’ en Toni, on fem una aturada per avituallar-nos i fer un parell de fotos. Avui no m’ he plantejat treure gaire la càmera, però a la mínima que ens aturem aprofito per fer-ho !!!

Roca d' en Toni

Seguim camí cap el Coll de Porc, per sobre de Cabrils i la cruïlla de la Brolla de l’ Abril ( a prop de la Mutua ) i prenem la pista que baixa cap a Òrrius, però la deixem a pocs metres per fer un corriol molt i molt divertit, amb la traçada ben marcada, que ens du fins l’ urbanització de Can Raimí, a la part alta d’ Argentona.

Prenem el rierol que baixa fins la riera d’ Argentona, amb el sauló força tou però, a diferència del 2011, quan també vam passar per aquí seguin la Transmaresme d’ aquell any, aquest cop no hem de posar el peu a terra i podem rodar per aquest terreny complicat fins el final, travessem la riera, l’ autovia C-60 per sota i enfilem camí cap a la Serra de Can Bruguera, al parc del Montnegre i el Corredor... el nostre “territori”, que avui ens hem adonat que encara hi ha molts racons força bons per on poder anar en bici, com el llarguíssim corriol de pujada que hem pres passat el Rovell de l’ Ou, tècnic i esgotador, però divertidíssim... com l’ hem gaudit,  estàvem en la nostra salsa !!!

Ja comencem a anar justos de temps i hem de prendre decisions... si continuem el track ben segur que seguirem fent bons camins i corriols fins Can Bruguera, però això allargarà massa la sortida, pel que decidim acabar de pujar per la pista principal, encara que l’ ascensió es lenta i feixuga pel desnivell constant que hi ha, sense poder reposar forces en cap moment.

A Can Bruguera curta aturada per comprar un parell d’ ampolles d’ aigua al restaurant i anem cap el Camí Ral i el GR-83, que a pinyó fix i a un bon ritme, no deixarem fins arribar a la Creu de Rupit. La Transmaresme 2014 es desviava cap el veïnat de Rimbles i pujava a la Creu de Rupit pel camí del Mig, però no hi ha temps per més i per això decidim anar per la via ràpida.

Ja a la Creu de Rupit anem avall, cap a Lourdes... però encara faltava el cop de teatre final... l’ Àngel inexplicablement torna a punxar !!! ... i amb castanya inclosa, intentant evitar xocar amb una paret de sauló, aquest cop la roda del davant... es clar, després d’ un moment d’ aparent tranquil.litat per part seva, el tiu explota... es increïble el que li està passant aquestes últimes setmanes, s’ haurà de posar rodes massisses !!!

Això s' està convertint en un clàssic !!!

L’ averia es resolt en un moment i ara si, arribem a Lourdes on, per les presses, jo baixo a tomba oberta cap Arenys de Munt, sense acomiadar-me de ningú... m’ estic jugant una targeta vermella !!! ... suposo que tothom ha arribat be a casa.

Bé, hem acabat fent uns 59 kilòmetres i més de 1600 de desnivell on hi ha hagut de tot, al principi molt rodador i escalada exigent a la Matadora... de fet la major part del recorregut ha estat rodador, amb força puja-baixa, encara que per sort, apart de l’ escalada pel conreu de raïm al Turó de Galzeran, hem pogut fer un parell de bones corriolades, la de baixada per sota de Òrrius cap a la riera d’ Argentona, i la de pujada camí de Can Bruguera... boníssimes les dues. A més, al no ser un grup gaire nombrós hem anat força àgils i crec que els cinc hem mostrat un bon nivell físic.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 4 de maig del 2014

BTTAMUNT