.jpg) |
| Satisfacció per l' objectiu complert !!! |
Al punt de
trobada els habituals d’ aquestes últimes setmanes, en Ramón, Gabriel, Àngel,
Manel i jo, aquest cop, a diferencia d’ altres dies, amb l’ idea clara de que
tocava anar cap el Montnegre, a coronar el Turó Gros, on fa dies que no hi
anem. Habitualment ho fem pujant pel GR-5 fins Can Vives de la Cortada i les
temibles rampes fins Fontmontnegre, o per Ca l’ Alomar, Col d’ en Cona i Santa
Maria de Montnegre, però aquest cop hem volgut fer una nova variant que ha
resultat força bona, encara que dura, dura, dura.
Hem
començat la sortida pujant pel camí de Can Sala de Dalt direcció Creu de Rupit
i baixant a l’ alçada de la betzinera de Sant Iscle pel camí de Can Torrus
Vell, passant pel costat del corriol “Brothers”, però sense prendre’l. Fem uns
pocs metres per carretera fins just abans dels “Toros”, on prenem el camí que
puja, puja, puja fins Can Palau... durilla, durilla la pujadeta... aquesta ha
estat la variant que hem fet respecte als altres cops que hem anat al Turó Gros
o a Santa Maria de Montnegre; normalment el fem de baixada.
A Can
Palau, després d’ un bon desgast, anem a buscar el camí de ca l’ Alomar i la
Carbonera per pujar al Coll d’ en Cona... un altre “pujadeta” que deu ni do !!!
Fins ara,
tret del curt tram de baixada a Sant Iscle, tot ha estat pujar, pujar i pujar,
i arribats al Coll d’ en Cona, encara ens ha de quedar la cirereta del pastís,
les “rampetes” finals abans d’ arribar a la torre de foc del Turó Gros.
Fem el cim,
i repassant les dades del navegador m’ adono que hem fet una escalada brutal...
portem 1000 metres de desnivell en uns 17 km, amb rampes on en molts punts
sobrepassen el 20%... es lo que te el Montnegre !!!
A partir d’
aquí, tornada més planera pel Turó d’ en Vives i Can Camps, on enllacem amb el
GR-83 direcció Collsacreu, pista que deixem provisionalment per fer uns “500
metres” de corriols i camins més tècnics fins el Coll Senís, amb “despiste”
inclòs d’ en Manel i en Ramón, que en un moment del recorregut s’ equivoquen de
camí i s’ en van per allà on no toca. Les noves tecnologies no ens serveixen
per poder comunicar-nos quan ens adonem, pel que hem de recórrer a d’ altres
més rudimentàries, com posar-nos a cridar com possessos... i funciona, encara
que la contaminació acústica es important i algun pobre animaló encara deu
estar traumatitzat per l’ impacte dels sons guturals que han tingut que patir.
Tornem al
GR al Coll Senís i prenem el camí que voreja el menhir de Collsacreu on, degut
a la poda d’ arbrat, i per no voler posar el peu a terra, intento saltar-me les
branques per allà on no toca i acabo fent un Front-flip espectacular que em
deixa “esparramat” a sobre del coixí de branques, per sort sense conseqüències greus,
tret d’ alguna rascada.
Degut a
aquest contratemps el grup es divideix, l’ Àngel i en Gabriel van al davant i
no s’ adonen de l’ incident i a més van amb presses pel que no s’ aturen, i arribats
a Collsacreu decideixen baixar a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón,
Manel i jo ho fem per Can Colomeró i Lourdes pel camí de la cadena.
Hem acabat
fent uns 35-37 kilòmetres (depèn del conta kilòmetres) i a prop de 1200 de
desnivell, com he comentat abans, molt dura l’ escalada amb força desnivell en
poc recorregut, seguit d’ una bona rodada vorejant el Turó d’ en Vives, amb un
paisatge fantàstic en aquesta època de l’ any, tot molt verd i frondós, i els “500
metres” ( en realitat 2400 ) de Cal Paraire fins el Coll Senís, tret d’ algun
xaragall i romeguera que ens ha fet posar el peu a terra, molt distret.
El proper
diumenge hi ha l’ Open Muntbikes a Arenys de Munt i, entre l’ Àngel que hi
participarà, jo aniré a donar un cop de mà a l’ organització possiblement amb
la companyia d’ en Ramón, i en Gabriel aquest cap de setmana no hi serà, el
grup queda en quadro. A veure si acaba sortint algú....
Track al
Wikiloc i Cicloide:
Sortida del
21 de setembre del 2014
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada