Quines
ganes que tenia de fer una sortida així, explorant nous indrets, amb l’
incògnita de no saber el que et trobaràs !!!
En una de
les meves sortides en solitari d’ aquest passat agost vaig tornar a l’ església
vella de Vilalba Sasserra passant per Ca l’ Agustí i Can Freginals, després de
passar la ruta a l’ ordinador, mirant el mapa em vaig adonar d’ un indret a
tocar amb Llinars que no quedava gaire lluny de l’ església vella i que tenia
bona “pinta”: l’ església de Sant Sadurní de Collsabadell.
El
recorregut amb parts molt rodadores i combinades amb algun corriol més ò menys
complicat s’ adapta força a la nostre manera de fer dalt de la bici, pel que,
al mateix punt de trobada, on apart de trobar-nos en David Pardal, Ramón,
Gabriel, Àngel i jo, hi ha un bon grup de bikers dels dos Arenys amb l’
intenció d’ anar a preparar el recorregut del proper Open Muntbikes de finals
de setembre, proposo anar-hi.
Encara no
hem arrancat i en Gabriel va amb roda punxada, fet que no ens estranya gens ja
que de la sortida de diumenge passat a Montpalau hi va haver unes quantes de
les que no te n’ adones fins que vas a buscar la bici per tornar a sortir... la
cara de babau que s’ et queda !!!
Solucionat
el problema, i amb un quart de retard, anem riera amunt per pujar a la Creu de
Rupit... els companys porten un bon ritme, però jo no, dissabte tarda i nit no
em vaig trobar bé i això m’ afecta... la pujada s’ em fa molt feixuga i ho
passo malament, fins el punt de que em plantejo donar mitja volta. Decideixo
arribar fins la Creu, a veure que passa i, després d’ aturar-nos cinc minuts i
menjar una mica de fruita, sembla que revifo una mica, pel que finalment
continuo amb els companys.
Con que
Collsabadell queda una mica lluny, hi anem pel que sembla que ha de ser la via
més directe, seguint el camí que puja al Corredor, però deixant-lo per prendre
el camí per sota dels petits Misteris fins la cruïlla de Ca l’ Arenes, Puig
Aguilar, Can Bosc, l’ alzina de Can Ferrerons i l’ encreuament dels Quatre
Camins, on prenem un dels corriols que ens va agradar tant de la passada
Transcorredor, encara que, com ha estat habitual tot aquest estiu, i després de
les tempestes del dia abans, hi ha un tram força malmès al principi que ens
obliga a posar el peu a terra. Per sort son pocs metres i el podem gaudir
força.
Anem a
parar a la pista que ens ha de dur directament a l’ església, però en un revolt
trobem un company “betetero” a l’ entrada d’ un corriol senyalitzat per les
fites de la pedalada de Llinars que en breu ha de passar-hi. El company ens
anima a que l’ “estrenem” i ens hi llancem. El corriol es bo i divertit, però
el ferm es tou, hi ha un parell de punts perillosos i en un d’ ells l’ Àngel
ens delecta amb un “Frontflip” de concurs de X-Games... jo li dono el 10. Per
sort no es fa cap mal i podem seguir sense problemes fins el final del corriol
i ja a la pista, cap a Sant Sadurní de Collsabadell.
Arribats a
l’ objectiu, fem la nostre clàssica aturada per avituallar-nos i fer quatre
fotos.
Entre la
punxada d’ en Gabriel, la meva indisposició inicial i que l’ indret ens queda
una mica lluny, no ens podem encantar gaire per tornar i, seguint el recorregut
preestablert, anem cap a Vilalba Sasserra per prendre el camí que puja cap a l’
església vella.
Tota aquesta
part del recorregut fins l’ encreuament amb la pista que puja cap el Corredor i
el Trull, encara que quasi tot el camí es força bo, es tot puja, puja, puja,
amb algunes “rampetes” que poc a poc van desgastant... especialment en el meu
cas, encara que m’ he arribat a trobar molt millor i he pogut seguir sense més
problemes, entre la calor ( fa una xafogor de les que aquest estiu poc hem
tingut ) i ja portem una bona tirada, començo a patir de valent, fins el punt
de que no puc seguir el ritme dels companys i m’ he de centrar només en
respirar i arribar... el molinet treu fum...
Ens
reagrupem a la part alta de la Serra d’ en Benet quan casualment ens trobem amb
els companys de Muntbikes que estan fent el reconeixement de l’ Open, fet que a
mi em va perfecte per agafar una mica d’ aire que m’ ajuda a arribar fins el
Trull.
Com ja es
habitual últimament que prenem la pista del Corredor, ens desviem per la part
alta de la Serra de les Mules i fer el corriol que enllaça amb el camí de la
font de la Figuerassa, així ens estalviem pujar fins el Corredor.
Aquí jo,
pujant el parell de “rampetes” que hi ha abans de prendre el corriol,
rebento... esgoto les poques forces que em queden i tota la resta del
recorregut es un calvari... la “pàjara” es impressionant, mai m’ havia trobat
tant malament dalt de la bici... se m’ adormen mans i peus, em costa parlar (
fet que el Ramón, que es queda amb mi per donar-me una empenta emocional en
aquest moment difícil, agraeix, ja que no se per que, sembla que tinc fama de
xerraire ). El camí de la Figuerassa fins la Casanova d’ en Pibernat, sent
planer, s’ em fa duríssim, igual que la resta del recorregut, fins i tot
pateixo a les baixades... només vull arribar a Arenys de Munt.
A la
Casanova d’ en Pibernat, després d’ esperar-me per enèsima vegada, el grup es
desfà... es tard i ja hi ha pressa, pel que el Gabriel, Àngel i David van fins
la C-61 i baixen a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo prenem el camí
de la cadena a Collsacreu per baixar a Lourdes per Can Colomer i riera Sobirans
avall cap Arenys de Munt.
Hem acabat
fent uns 38-40 km ( depenent del conta kilòmetres ) i més de 1000 de desnivell
per un molt bon recorregut, rodador però variat, amb un parell de bons
corriols, dia assolellat i hem descobert un nou indret. Personalment, llàstima
de la “pàjara” monumental que he patit, que no m’ ha deixat gaudir-la com
cal...
Track al
Wikiloc i Cicloide:
Sortida del
7 de setembre del 2014
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada