 |
| Avui averia per partida doble |
Però la noticia ha estat al punt de trobada on, després
de força mesos sense poder venir degut a l’ accident laboral que va patir, ha
tornat en Quique molt abans del que crèiem ... enhorabona Quique, ara a agafar
la forma i en quatre dies ens tornaràs a donar canya, el Montnegre i el
Corredor et notaven a faltar !!!
Aquest cop hem estat en Ramón, que també portava unes
quantes setmanes sense sortir, Gabriel, David Jimmy, Pep, Víctor, un company d’
Arenys que per primer cop venia am nosaltres, en Quique i jo, amb una primera
idea d’ anar cap a la zona de Vallgorguina i Olzinelles, a investigar algun
camí nou, però desistim per que aquest diumenge fan la Bikegorguina i no volem
trobar-nos amb tot el personal de la pedalada, pel que decidim anar a fer el
nostre recorregut clàssic cap els Rocs de Sant Magí.
Hi anem per Can Jalpí per anar al Turó del Pollastre, on
en Quique prefereix seguir cap a la pedra de la Ferradura per camins rodadors...
es el primer dia que surt i no pot forçar el peu anant per camins tècnics i
corriols. Nosaltres seguim corriolant cap a la riera de Torrentbó fins la part
baixa de l’ urbanització, Can Delas amunt, plana d’ en Rata, pins d’ en Pera,
Turó d’ en Bosc i Rocs de Sant Magí, on coincidim amb una penya que venen de
Santa Susanna i que han anant seguint un dels nostres tracks des d’ Arenys de
Munt... quina satisfacció cada cop que trobem algú que ens segueix, o pel blog
o pels tracks publicats.
Averies mecàniques per partida doble només passar els
rocs, en Ramón punxa i en Pep es queda sense frens al davant... sense conseqüències
a destacar, tret de que en Ramón portava punxada fins i tot la càmera de
recanvi !!!
L’ últim cop que vam voler baixar a la riera de can
Cabot des dels Rocs de Sant Magí vam tindre que desviar-nos del recorregut
habitual per lo malmesos que estaven els corriols degut a les pluges
recents, però aquest cop, encara que amb trams força perillosos en alguns punts
amb força rels i roques, es podia baixar... que bons aquests camins i corriols,
com tots els de la zona del Montalt... encara que els metres finals abans d’
arribar a la riera de Can Cabot han patit les conseqüències de la tala de
boscos a la que ja ens hem acostumat últimament.
A partir d’ aquí un clàssic sense res especial que no
haguem comentat en altres sortides per aquesta zona: pujada al Coll Pallarès
per Santa Mònica, sempre atractiva, i ja a dalt anem per la via directe cap a la
Creu de Rupit seguint el GR-83... entre que hem començat a sortir en horari d’
hivern, a les 8, i l’ entreteniment amb les averies mecàniques, el temps s’ ens
ha tirat al damunt i no ens podem entretenir.
De la Creu de Rupit anem a fer el corriol de Can Cintet
que enllaça amb la pista que baixa a Lourdes, ens desviem pel Torrent de Milans
i baixem a Arenys de Munt per la riera Sobirans.
Aquesta setmana no hem fet una gran kilometrada, uns 27
km i 800 de desnivell, no gaire durs però molt distrets, com sempre que fem una
corriolada per aquesta zona, encara que el protagonista del dia ha estat el
Quique, que després del greu accident laboral que va tindre al caure-li una
biga al peu ara fa uns set mesos, ha tornat a pujar a la bici.
Track publicat al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 1 de desembre del 2013
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada