dimarts, 26 de novembre del 2013

Santa Maria de Montnegre


Com m’ agrada el Montnegre en aquestes dates, el contrast que hi ha en el paisatge entre la solana i l’ obaga, la primera amb els boscos de roure i alzina amb tot el seu esplendor, i l’ altre amb els castanyers de fulla caduca que converteixen els camins i corriols en autèntiques catifes i que permeten veure més enllà del Montseny tot el Pirineu nevat... quina meravella !!!


Aquesta setmana, la sortida diumengera l’ he fet dilluns, ja que diumenge no he pogut anar amb els companys per compromisos amb el meu fill... estem ficats ja en plena temporada de futbol sala i més d’ un diumenge em tocarà anar a fer de “hooligan”, i dilluns tenia festa a la feina i, es clar, no he desaprofitat l’ ocasió per sortir.

Els Tres Turons, des de la Plana d' en Sala
Ho he fet més tard del normal, sense presses i sense saber on aniria, simplement he agafat la bici i he començat a rodar pujant cap a Ca l’ Amar de la Torre i Can Sala de Dalt. El dia es clar i fa força sol, i la primera decisió es aprofitar-ho i pujar cap el Montnegre, però quedar-me per la banda de solana, on la temperatura es força bona, i fer un tomb per Can Palau i Castellà d’ Indies, pel que baixo cap a Sant Iscle no sense fer abans alguns del corriols de la zona, i prendre el GR-5 amunt, Can Bosc i Torrent de la Casanova per travessar la carretera de Fontmontnegre i seguir pel camí de Can Pera cap el Turó d’ en Vendrell, on després d’ enllaçar amb el camí del “cubata” i pujar per la Serra de Can Xiquers fins la part alta de Can Palau, veient que vaig bé de temps i que em trobo amb ganes de fer una bona escalada, deixo córrer lo de Castellà d’ Indies i decideixo anar a fer una visita a Santa Maria de Montnegre, a veure com evoluciona el roure replantat.

Al fons, l' objectiu : el Montnegre
Prenc el camí de Ca l’ Alomar i, abans d’ arribar a les rampes més potents que porten al Coll d’ en Cona, em desvio per pujar-hi pel camí de la Carbonera, per on es fa una mica més de volta i, encara que hi ha rampes força fortes i molta pedra, es pugen millor i el paisatge es més salvatge.

Camí de la Carbonera
Dalt de la Carbonera, entre els arbres pelats, s’ aprecia tot el Pirineu nevat... m’ aturo uns minuts, en silenci, absort amb tot el que m’ envolta, gaudint del moment... aquí la temperatura baixa en picat, però tant se val, ha valgut la pena pujar !!!

La Carbonera
Segueixo cap el Coll d’ en Cona i Santa Maria de Montnegre, on faig un parell de fotos del roure i així poder comparar l’ evolució amb d’ altres fetes en altres sortides.

Roure de Santa Maria de Montnegre, passat i futur

Prenc el corriol que puja fins la torre de foc, però no hi arribo ja que ara si que començo a anar una mica just de temps, pel que agafo un camí paral.lel a la pista que baixa a Fotmontnegre, força bo i distret, i de l’ urbanització cap a Can Vives de la Cortada, Pla de Forcs, Coll Senís, Collsacreu i baixada a Arenys de Munt pel camí que passa per la part alta de La Creueta.



Pujant cap a la torre de foc

He acabat fent uns 34 km molt bons, amb més de 1100 metres de desnivell concentrats quasi tots en els primers 20 km, amb terreny de tot tipus, corriols al principi, parts més rodadores, rampes molt potents i pedregoses, descensos tècnics, i un paisatge de tardor fantàstic... ha estat una bona sortida !!!

I els companys ? que van fer ? ... dons diumenge per una banda van sortir en Gabriel i en David, i pel “parte” que m’ han passat, van fer una bona sortida al dolmen de Ca l’ Arenes fent uns 28 km i més de 750 de desnivell, i per altra banda, en David Jimmy va sortir més tard en solitari cap a Cal Paraire, Vallgorguina, on segurament es deuria trobar amb un grapat de gent per que feien la Fira del Bosc i la Terra, Casanova d’ en Pibernat i Arenys de Munt... en definitiva, cap de setmana on tothom ha anat a la seva.

Track de la sortida a Santa Maria de Montnegre al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 10 de novembre del 2013
BTTAMUNT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada