Montpalau... sortida rodadora ???

Montpalau

Quina entabanada aquest diumenge... tota la setmana amb l’ esquena encarcarada per una contractura i amb una més que probable absència a la sortida d’ aquesta setmana... però miraculosament ( i dopant-me amb inflamatoris a granel ) dissabte faig una revifada espectacular que m’ anima cara a diumenge. I així ho faig saber a tothom a través del xat : JO “SORTU” !!! encara que vull fer una sortida tranquil.la, molt rodadora i planera per no forçar. El personal està d’ acord ja que no soc l’ únic que no està al 100%: en Gabriel força encostipat, tossint com un fumador de dos paquets diaris acabat d’ aixecar-se del llit, en David fa un parell de setmanes que no surt, en Ramón últimament surt amb família tranquil.lament, i en Quique poc a poc recuperant sensacions.

Creu de Canet, primera aturada

Al punt de trobada, apart dels esmentats Gabriel, David, Ramón, Quique i jo, en David Jimmy, en Carles i en Josep Maria, aquest dos últims sortint amb nosaltres per primer cop, amb l’ idea d’ anar xino-xano cap al turó de Montpalau, indret amb unes vistes espectaculars de la costa nord del Maresme i part de la Selva per una banda, i el Montnegre de Llevant, Montseny, Guilleries, i fins i tot, el Pirineu nevat per l’ altre.

Per anar-hi anem direcció Creu de Canet per Can Sala de Dalt, quasi tot per camí, tret d’ un parell de corriolets sense complicacions, on ens aturem un moment per ensenyar-li l’ indret al Josep Maria, un bon element que fa poc que s’ ha animat a anar en bici i que encara no ho coneixia.

De la Creu hem baixat a Sant Cebrià per Vistamar on, com ja es habitual aquestes últimes setmanes, el canvi tèrmic es brutal... fot un fred que pela !!! ... prenem el camí del golf per pujar al Coll de l’ Era d’ en Mora i ja es comencen a sentir els primers gemecs: “con que sortida Verano Azul, eh???”, “con que sortida rodadora !!!”.... es el que hi ha collons, que es desembre !!!

Arribem al Coll de l’ Era d’ en Mora primer, i al final del tram asfaltat de la carretera d’ Horsavinyà, fem una mirada a les rampes que pugen a la part alta de Can Carreres per ca l’ Estol... però no m’ atreveixo ni a proposar pujar per aquesta via... no estic fi de l’ esquena i no vull forçar la màquina, a més, segur que hi ha linxament només d’esmentar-ho !!!

Seguim la pista direcció Castellà d’ Indies fins el Collet de Sant Andreu, on la deixem per travessar tot Can Carreres pel camí tant bo del Bagueny de Can Carreres... quin camí tant bo, puja baixa gens complicat, tècnic en alguns punts per la quantitat de pedra que hi ha... aquí s’ ha tornat a sentir algun comentari irònic: “si, si, sortida rodadora !!!”, “que bé m’ ho estic passaaaaaaant !!!”

Josep Maria

Quique

David... "con que una sortida planera, ehhhh ???"

Passem el Coll dels Altars i enfilem cap a Montpalau, objectiu del dia... el lloc es impressionant, encara que per arribar-hi hem de fer la part final de l’ ascensió a peu per un corriol força vertical i pedregós... més comentaris de fons... “ Verano Azuuuulll !!! “, “ con que ruta planera, eh ??? “

Ja a dalt, entre les runes del castell, ens aturem una estona per gaudir de les impressionants vistes, amb l’ afegit de l’ imponent estelada que oneja als quatre vents.

Per la tornada rodegem el turó gaudint d’ un corriol boníssim seguint la ruta que alguns companys de la zona anomenen “l’ Horitzó” i que ens du just a sobre de l’ ermita de Sant Rafael, i on en David Jimmy protagonitza l’ únic incident del dia llançant-se rodolant per terra quedant arrebossat com un croqueta... s’ ha guanyat a pols un àlies : David Crockett !!!... juasjuasjuasssgghhh !!!!

De Sant Rafael enllacem amb la sortida de l’ autopista i la riera de Pineda... i res més especial per explicar, tota la tornada des de Pineda fins Arenys de Mar per la N-II rodant a ritme de creuer... aquest era el tram rodador, de “Verano Azul”, però que a més d’ un ja ha enganxat petat i hem anat tota l’ estona fent la “goma”... ni relleus, ni res... si es que lo nostre es la muntanya, i això d’ organitzar-nos per rodar per carretera no en sabem !!!

Ja a Arenys de Mar ens acomiadem d’ en Quique, David Crockett, i en David Nacho i la resta anem amunt, cap a Arenys de Munt per la riera i Can Jalpí.

Avituallament a Montpalau. Ha valgut la pena l' esforç per gaudir-ne

Bé, rodant, rodant, hem acabat fent uns 45 km i quasi 1000 de desnivell, i he de reconèixer que de sortida “Verano Azul” res de res, ja que tot el desnivell l’ hem fet en els primers 22 km, però ha estat força divertit i hem pogut gaudir per primer cop de la companyia d’ en Carles i en Josep Maria, que esperem que siguin tant frikis com nosaltres i s’ apuntin a les sortides diumengeres a partir d’ ara.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 15 de desembre del 2013

BTTAMUNT