Tornem al Turó Gros

En Xena, Carles, Xavi i Miguel... darrera, un grapat de penya posant-se les botes !!

Després de l’ experiència de la setmana passada, on el fred va ser protagonista, aquesta setmana hem decidit pujar a la torre de foc del Turó Gros per la cara sud, on les temperatures mes suaus i l’ esforç de pujar les fortes rampes han fet que el recorregut hagi estat força agradable.

Sempre es un repte pujar al sostre del Montnegre, per això ens agrada anar-hi de tant en tant, procurant fer-ho per recorreguts variats, i aquest cop hem triat la via de Can Vives de la Cortada i Fontmontnegre, on les vistes que hi ha del litoral del Maresme, part de la Selva i Serralada Litoral fan que l’ esforç valgui la pena.

Els herois de l’ escalada èpica del dia hem estat en Miguel, que ja torna amb el grup de manera habitual després d’ un parèntesi, en Xena, en Carles i jo.

Hem fet un curt tram per carretera fins el començament del Sot d’ Oradella, entre Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta on, sense pressa però sense pausa i a un ritme constant, hem pujat al Pla de Carcassés per enllaçar amb el GR-83 direcció Canigó.

En Xena, Carles i Xavi

Anem xerrant una mica ( ...bastant ) endarrerits en Miguel i jo, sense adonar-nos perdem de vista en Xena i en Carles i quan arribem al Pla de Forcs, on teníem que tombar per anar a Can Vives de la Cortada... no sabem per on han anat... moment de crisi !!! ... decidim que en Miguel segueixi el camí previst i jo continuo pujant cap a Cal Paraire. El que els trobi que llenci una bengala !!! ... bé, no portem bengales, però si mòvil, que es millor !!!

A cop de pedal i cridant com un boig ens trobem a Cal Paraire... ells també anaven a la seva “bola” i ni s’ havien adonat del contratemps.

Ja reagrupats, passat Can Vives de la Cortada, comencen les rampes més dures, no només per la pendent, sobre tot per les pedres... el terreny està força sec i la més mínima enganxada amb una pedra fa relliscar les rodes, fet que ens obliga un parell de cops a posar el peu a terra... però continuem pujant, primer a l’ urbanització Fontmontnegre i després a l’ objectiu del dia, la torre de foc, on fem una aturada per menjar una “barreta energètica”, o sigui, un imponent bocata de pernil !!!

Els herois de la jornada !!!

Coincidim amb un grup de gent de Berga que han vingut a fer una passejada a peu des de Sant Martí, molt simpàtics, ens ofereixen compartir “teka” i beguda... que ben preparats que van... vinillo, café... petaca de whisky !!! Amablement declinem l’ invitació... si ens emmerdem amb aquets personal segur que acabem fent un recte en ple descens !!!

Un parell de fotos i continuem el nostre camí, ara cap a Santa Maria del Montnegre per corriols força divertits, el Coll d’ en Cona i La Carbonera, des d’ on baixem a “tomba oberta” a Can Palau, enllacem amb una sèrie de pistes i corriols, els mateixos de la passada Cebrianenca, fins la carretera a l’ alçada d’ els Toros.

Anem per carretera fins l’ entrada de Sant Iscle, on tornem a pujar ara a buscar el camí de la Creu de Canet.

El cansament comença a fer-se notar, però pugem a un bon ritme, amb una única aturada... ens trobem una colla de “sonats” que fan descens suïcida per unes roques de més de tres metres amb una pendent quasi vertical. Un ja ha rebut i dona la sensació de que s’ ha trencat la clavícula i la resta van llançant-se per la pedra mentre un altre ho filma tot... ens quedem sorpresos del que veiem... en Carles diu : “quina colla de sonats, jo no em tiro per aquí ni que em donin mil euros !!!”... penso igual que ell...

Ja al camí de la Creu de Canet, a un ritme més tranquil, anem cap a la Serra d’ en Sala, on prenem l’ últim corriol del dia per baixar a la “presó”, a fer una visita a la Moreneta. 

En Xena, a la "presó"

Tornem a agafar la pista principal a Can Sala de Dalt i baixem cap a la carretera C-61, a l’ alçada del poliesportiu de Can Zariquei, on ens acomiadem d’ en Xena i en Carles que baixen cap a Arenys de Mar i en Miguel i jo pugem a Arenys de Munt.

En Carles, gaudin de l' entorn

En total uns 35 km, com sempre, molt bons, amb molta varietat... fortes pendents, exigents i amb terreny molt pedregós... qui hagi pujat al Turó Gros per Fontmontnegre sap del que parlo... la baixada de la torre de foc a Santa Maria del Montnegre, espectacular per la seva bellesa, en tots els sentits, el descens de la Carbonera fins Ca l’ Alomar, brutal... el pulsòmetre treia fum de lo accelerat que anava, de Can Palau a Sant Cebrià, molt distret i variat... corriols, xaragalls, força vegetació..., el corriol de la Serra d’ en Sala, on si et despistes et menges més d' una branca...

En fi, que més puc dir... una més al sac i pensant en la propera !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.

Mapa de la ruta

Sortida del 15 de gener del 2012

BTTAMUNT