|
Ca l' Agustí, glaçat, glaçat !!! |
Ha passat el Nadal... tot torna a la normalitat... tornem als horaris habituals i amb ganes de treure’ns aquest parell de quilets que s’ han deixat caure aquestes festes.
|
A prop de la bassa del Garrell |
Ens reunim al punt de trobada a 2/4 de 8 en David, Xena, Joan Garcia, Miguel i jo per anar, un cop més, a Olzinelles. Aquest Nadal hi vaig anar tot sol el passat dia 30, vaig gaudir-hi molt i hem decidir anar-hi un altre cop, però per algun camí nou... sempre n’ hi ha de nous per descobrir !!!
La sortida ha estat molt bona, amb un únic inconvenient... A OLZINELLES FEIA UN FRED DE COLLONS !!!
... si, si, ja se que estem al gener, que ja toca, que es una vall que a l’ hivern fa força fred... però es que fa una setmana hi vaig ser-hi i no feia ni una quarta part del d’ ara !!!
Per anar-hi seguim la primera part del recorregut de la setmana abans : Lourdes, Collsacreu per Can Colomer, Cal Paraire, GR-92 per Can Pauplana, corriols fins el Coll Blanc i descens a Ca l’ Agustí per la bassa del Garrell, per alguns trams nous.
Grata sorpresa a la bassa del Garrell quan han aparegut en Jaume, en Quique, en Rafa i companyia que han tingut la mateixa idea que nosaltres. Fotos de rigor immortalitzant el moment i continuem el nostre camí... a veure si aviat sortim plegats !!!
Bassa del Garrell
Ja a Ca l’ Agustí, a Olzinelles, ens sorprenem del paisatge glaçat que ens trobem, tant glaçat que els nostres peus i mans es posen en sintonia amb l’ indret. Seguim la riera d’ Olzinelles per anar al Pont de l’ Aranyal, a tocar amb Can Valls, on fem una aturada a l’ únic lloc on toca el sol en tota la vall... però encara ens queda passar el tram que va des d’ el Forn de pega de Can Valls, seguint la riera d’ Olzinelles, fins el pont de Ca l’ Alzinar Vell...es com estar dins d' un congelador de cinc estrelles a ple rendiment !!!
|
Olzinelles |
En Xena i en David reneguen... en Joan Garcia i en Miguel no diuen res, no poden... jo vaig al davant, amb la boca desencaixada sense cap sensibilitat a les mans, esperant que de darrera de qualsevol arbre ò pedra em surti el Yeti... així fins el pont, ens enfilem cap el turó de l’ Alzinar Vell, on poc a poc anem recuperant-nos a base de cops de pedal, anant per zones mes assolellades i, per acabar d’ entrar en calor, en David punxa... però no passa res... en un “plis”, amb la sincronització d’ un canvi de neumàtics d’ una cursa de F-1, solucionem el contratemps.
|
Can Valls |
Com ja es habitual, el temps s’ ens tira al damunt i decidim tornar per la via més directe, baixant a Vallgorguina per Can Virgili i pujant al Parent Rost per Can Plana, on ja al GR-93 prenem els corriols més tècnics i divertits que baixen a la riera Sobirans i a Arenys de Munt.
Can Plana de Dalt
Com sempre, ens acomiadem d’ en David, Xena i Joan Garcia que baixen fins Arenys de Mar.
En total uns 34 km molt bons... freds, molt freds a Olzinelles, hem descobert alguns camins nous, molt bona pujada al Parent Rost i no menys bona la corriolada final fins la riera Sobirans.
Olzinelles ???... hi tornarem quan no faci tant de fred !!!
Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.
Sortida del 8 de gener del 2012
BTTAMUNT
Efectivament un fred de collons!!!!
ResponEliminaMolt bona crònica , i molt bé el navegador, ens assegura més camins a descobrir, que seguixi la marxa.
Si David, del fred que fotia s' em van quedar els collons apretats com cagades de cabra, i quan anàvem pel costat de la riera d' Olzinelles no podia ni parlar... ja m' immaginava que acabaria com l' Amunike, amb paràlisi facial !!!
ResponEliminaAquest diumenge que tal una escalada al Turó Gros ?
...o anar a Sant Andreu per les basures de Calella i baixar a Sant Pere de Riu ?
ASSASSINS !!!
uhhhmmm, tema Turò Gros ho pensava ahir a la nit...deu ser transmisió de pensament...em sembla bé, segur que està super net de núvols i fa menys fred que al fondo de les valls
ResponElimina