ENCIGALADA !!!

Crònica tardana la d’ aquesta setmana, però aquí està, encara que per falta de temps curta serà... òstres que poètic m’ ha sortit, li acabaré fent la competència al Gabriel !!!

Poesia a part, el títol reflecteix ben bé el que ha estat la darrera sortida: una “encigalada” en tota regla, aquest cop propiciada pels “Salmes”, o sigui, en David i jo, primer per l’ enredada de baixar a Canyamars pel corriol que enllaça Can Vallalta amb el camí del Pou de Glaç en comptes d’ agafar el camí principal... hem acabat fent una bona part de corriol peu a terra, envoltats de romegueres i xaragalls més que perillosos després de les tempestes d’ aquest estiu.

Punxada d' en Ramón, amb una 29 de "prestao" sense recanvi ni res !!! sort que aquest camins estan plens d' ànimes caritatives

 Segona “encigalada” quan, just abans d’ arribar a Canyamars, anem a escalar la “pujada de la mort”, o el “dinosaure” com també l’ anomenen. L’ últim cop que vam pujar-hi, tot i la duresa vam fer-ho sense posar peu a terra en cap moment, suposo que per això hi anàvem confiats... greu error... igual que la majoria de pistes i camins, tanta tempesta ho ha malmès tot... xaragalls, “platges”, molta pedra solta... fet que complica l’ escalada, fins el punt que, a més de tindre que fer un esforç extra, a alguns no ens queda més remei que acabar posant el peu a terra. Repassant les dades del navegador em surt que aquest tram d’ uns 1400 metres te una pendent mitja del 16%, amb puntes continuades de fins el 25%... com diria en Ramón aquell llunyà dia que ens vam conèixer pujant el pedregós GR-5 pel Montnegre, “ per parar a vomitar !!!” ... gran frase, mítica, plena de sentiment, poesia pura !!!

Tercera “encigalada”, quan prenem el camí que ens ha de dur des de la part alta de Can Massuet fins a tocar amb Can Bosc, de tornada, després d’ equivocar-nos acabem al mig d’ un altre corriol diria que pitjor que el de la primera, ja que al menys aquell era baixada, però aquest tot pujada, fins i tot carregant les bicis a l’ espatlla... ben segur que per aquí no tornem a passar !!!

Font del Ferro

Per sort acabem enllaçant un altre cop amb el camí correcte i podem seguir, ara si sense més contratemps, cap a la Font del Ferro ( estranyament l’ hem trobat seca, fet que no havia vist des de que conec l’ indret ) i rodant, rodant, tornar cap a Arenys de Munt sense complicar-nos més la sortida.

Per cert, aquest diumenge hem repetit els mateixos de la setmana passada, en Gabriel, David Nacho, David Pardal, Ramón, Àngel, Manel i jo... una bona colla.

Hem acabat fent uns 37 km i 1000 de desnivell i, encara que aquesta sortida hi ha qui li ha agradat més, i d’ altres que no tant, a pesar de les “encigalades” hem complert l’ objectiu que no es altre que passar-ho bé dalt de la bici... això si, mentre el ferm estigui com està ara, m’ ho rumiaré bé abans de llançar-me per segons quins llocs.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 24 d’ agost del 2014

BTTAMUNT