Olzinelles i el corriol dels arbres caiguts

Això es la jungla !!!... Dios mio, no siento la piernas, esto está lleno de Charlis !!!

Ja ho vaig dir la setmana passada, amb aquesta calda hem d’ anar a buscar les zones més fresques, i una d’ aquestes es Olzinelles... em sembla que aquest estiu ens en farem un fart d’ anar-hi. Recordo la sortida que vam fer per aquí el passat 8 de gener, en ple hivern... quin fred que vam passar, i quin patiment, tot el contrari del que pensava que ens trobaríem aquest diumenge. Hem estat de sort, ja que ha estat un dia ennuvolat, amb temperatura força agradable, fins i tot hi ha hagut un curt “xiri-miri” quan anàvem a fer l’ última escalada del dia que hem agraït i que ha servit per humitejar el camí lo suficient per deixar-lo en prefectes condicions per la pujada.

En Ramón, amb el KERS a ple rendiment !!!

Avui quatre efectius, en David, Ramón, Gabriel i jo ,amb ganes de fer una bona sortida, hi hem anat seguint una de les nostres rutes clàssiques: riera amunt cap a Lourdes, Collsacreu per Can Colomer, enllaç amb el GR-83 fins Cal Paraire i puja-baixa pel camí de Can Pauplana fins el GR-92, combinació camí-corriol fins el Coll Blanc per baixar a Olzinelles per Ca l’ Agustí passant per la bassa del Garrell.

Riera d' Olzinelles... més jungla !!!

Ja a Olzinelles seguim la riera fins el pont de Ca l’ Aranyal i pugem cap el Pla de les Mines, escalada fins els Quatre Camins, amb algunes pendents força exigents amb l’ agreujant del ferm força sec i tou en algun punt, tant que fins i tot semblava més la sortida d’ una cimentera que un camí de muntanya.

Jo no soc l' únic que fa fotos...

... mentre, en Ramón medita si li fot una patada a la màquina...

Als Quatre Camins anem a buscar el corriol del arbres caiguts ( jo li dic així per la quantitat d’ arbres i branques que s’ han d’ anar esquivant ), boníssim aquest corriol, no es gaire llarg però força divertit.

Som un altre cop a la riera d’ Olzinelles on fem l’ única aturada del dia abans d’ enfilar el camí de tornada.

L’ idea era fer algun corriol nou de la zona, però anem justos de temps... es estiu i s’ ha d’ anar a fitxar a la platja amb la familia, no ens podem encantar... ho deixarem per una altre dia.

Anem cap a Vallgorguina pujant fins la part alta de l’ urbanització Puigdemir i baixant per Can Virgili, on fem un tram de carretera fins l’ Alzina Grossa de Can Colomeró. Normalment de tornada acabem pujant per Can Plana ò pel Sot de Can Saleres, i aquest cop, per variar, pugem pel Sot de Salou... molt bona elecció, no acostumem a pujar mai per aquí i es fantàstic, no es para de pujar però, tret d’ un tram de 20-30 metres on el sauló i les pedres poden complicar l’ ascensió, el camí està força bé... i per la jungla, lo que ens agrada !!!

Una lleu pluja ens acompanya aquest tram del recorregut, i s’ agraeix, això deixa el terreny òptim per l’ escalada.

En Gabriel, d' indi apatxe... sincerament, no cola !!!

Es ell, Olaf el Terrible !!!

Arribem a Collsacreu on prenem, ara de baixada, el camí de Can Colomer fins la riera Sobirans i Arenys de Munt on, quan arribem a la plaça, coincidim amb la tradicional baixada d’ andròmines que es fa per la Breda de la Plaça... i es clar, patim alguna que altre xeringada per part dels menuts.

En total uns 36 km, puja-baixa, per pistes, corriols... tot tipus de terreny, molt sec al principi i refrescant xiri-miri final. Com sempre, molt bon ambient, amb l’ objectiu complert que no es altre que gaudir de l’ esport i natura... i bona companyia.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.

Sortida del 3 de juliol del 2012

BTTAMUNT