Dolmen de Pedra Gentil, a Vallgorguina |
Cap de setmana de revetlla de Sant Joan... per part meva
complicat sortir diumenge després de celebrar-ho... CAP DE SETMANA SENSE BICI
???... NO, AIXÒ NO ES POT PERMITIR !!!... si no hi ha sortida diumenge, dons
dissabte per la tarda ( treballo els dissabtes pel matí ).
Ja som a l’ estiu i aquest dies fa força calor, i mes a
les quatre de la tarda, pel que decideixo fer una sortida tranquil.la i sense
presses per la zona de Vallgorguina, on la temperatura es mes agradable.
Sortides d’ aquest tipus en solitari m’ agrada fer-les
de tant en tant, me les prenc com una excursió i aprofito per fer força fotos,
la meva altre gran passió.
Autopista de Can Colomer |
Pujo per la riera Sobirans per anar al Parent Rost per
Can Colomer... per cert, la part baixa de Can Colomer ja no tornarà a ser el
que era... com ja he comentat algun cop, entenc que necessari però, pels que
ens agrada gaudir de l’ esport i la natura, es depriment veure com la neteja de
boscos ha fet malbé un dels accessos a Collsacreu des d’ Arenys de Munt mes
macos que teníem. Que hi farem, si això ha de servir per evitar mals majors...
Arenys de Munt, des del Parent Rost |
La calor es fa notar i, encara que pujo a un ritme
tranquil, pateixo força fins dalt del Parent Rost, on prenc el GR-83 fins la
Casanova d’ en Pibernat.
El mes dur ja està fet, ara toca descens a Vallgorguina
pel Sot de Can Saleres, on la abundant vegetació fa que la temperatura sigui
força agradable. Pujar ha estat dur, però baixar perillós... el terreny es
força sec i les derrapades es succeeixen una darrera l’ altre... no em puc
relaxar ni un moment !!!
Vallgorguina |
Tenia clar des d’ un primer moment que aniria al Dolmen
de Pedra Gentil, però no tant per on i, ja a Vallgorguina, decideixo anar-hi
pujant per la Serra de Can Clarenç pel Sot de Can Montesell fins Can Pradell de
la Serra, sot que hem fet algun cop baixant, però mai pujant.
Sot de Can Montesell
Segona sorpresa del dia, per la part alta també han
passat les màquines i, on hi havia uns corriols força divertits i tècnics, ara
hi ha una pista amb el terreny força tou, com una platja, que em complica una
mica la pujada.
Ja a dalt, a tocar amb Can Pradell de la Serra, enllaço
amb el GR-92 direcció Corredor uns pocs metres per desviar-me pels corriols de
baixada cap a Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles. Espectacular aquest tram,
amb força tobogans i xaragalls... divertidíssim !!!
Baixant cap a Sant Genís de Tapioles
A tocar amb Santa Eulàlia de Tapioles prenc un
camí-corriol que encara no coneixia, també força divertit, que em du ben a prop
del Dolmen.
Normalment per pujar al Dolmen hem de carregar les bicis
a l’ espatlla ja que, entre la pendent, roques, xaragalls i rels, es impossible
pujar dalt de la bici, però avui he pujat “per la porta del darrera”, un
corriol que vaig veure trastejant el Google Maps i que m’ ha permès fer-ho
sense posar el peu a terra.
Arribant al Dolmen
Aturada de 10 minuts per fer quatre fotos, gaudir del
paisatge i la tranquil.litat de l’ indret, més un dia com avui que tothom està
més per preparar la revetlla de Sant Joan que d’ anar a pasejar.
Dolmen de Pedra Gentil |
La calor continua apretant i, sempre pensant en anar per
llocs lo mes frescos possibles, decideixo tornar baixant a la Riera de
Vallgorguina pel GR-92 i tornar al Parent Rost pujant per Can Plana de
Dalt...Uff !! a aquestes alçades, amb aquesta calor i inclús havent-me
dosificat, les rampes de Can Plana costen de pujar.
Riera de Vallgorguina |
Ja a dalt enllaço amb el GR-83, ara direcció Collsacreu,
per fer el mateix recorregut que a l’ anada, però a l’ inversa, desviant-me
pels corriols que tant m’ agraden de Can Colomer... però sorpresa, a mig
descens em trobo que el corriol ja no existeix !!! la neteja ha sigut a fons i
on hi havia un corriol ara hi ha una pista que enllaça amb la principal... en
hi haurem d’ acostumar !!!
Can Colomer
En total uns 29 km on, entre la calor i que anant en
solitari m’ he pogut recrear fent fotos, m’ ho he pres com un passeig... i de
pas, he fet lloc per la coca de la revetlla de Sant Joan !!!
El recorregut, boníssim per fer aquest dies de tanta
calor, amb patiment només pujant al Parent Rost, terreny molt sec amb algun
ensurt als sots de Can Saleres i Sant Genís de Tapioles, i be... quina llàstima
lo de Can Colomer...
Ah !!! el fet de que hi hagi hagut revetlla no vol dir que
diumenge no hi hagués sortida. Per una banda en Gabriel i en Ramón van quedar a
l’ hora de sempre per anar a “catar” les excel.lències del Ratonero, i per un
altre en David va sortir més tard en solitari per fer la volta de Santa Mònica
i La Corbata... amb hòstia de Zona Zàping inclosa !!!
Aquesta es la transcripció íntegra d’ en Ramón i en
Gabriel de la seva sortida d’ ahir... sense fotos, ni track, ni censures... ASSASSINS !!!
Ramón: “Magnífica sortida gaudint
del cant d'alguns galls i el parlar dels ocells i de les corredisses d'una
mustela que acaba de caçar un petit ratolí. En Gabriel i jo com a bons
depredadors de camins hem caçat el "Ratonero" al primer atac, sense
planells, ni fotos, ni marxa enrera o sigui a pel, com "antañu". I és
que per fer una bona sortida no fa falta que vingui el "gurú" de
"turno" armat d'un GPS marcant el camí amb un tiralínies.
L'itinerari: Arenys de Munt, Creu de Rupit, Àrea d'esplai el Soleil, Can Bosch, i pista fins a Can Bordoi per fer temps, llegiu la crònica d'en Gabriel per l'itinerari final.
N'hi ha que diuent que vindran i després no venen. PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.”
L'itinerari: Arenys de Munt, Creu de Rupit, Àrea d'esplai el Soleil, Can Bosch, i pista fins a Can Bordoi per fer temps, llegiu la crònica d'en Gabriel per l'itinerari final.
N'hi ha que diuent que vindran i després no venen. PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.”
Gabriel: ”Aquest matí hem sortit en Ramón i en Pare
Noël, fins el Ratonero (quina meravella) i Dosrius, Canyamars, Pou de Glaç, i
cap a casa. total, 42 km amb 910 m de desnivell, hem pogut sentir com cantaven
els ocells, i hem vist una mostela amb un ratolí al morro sortint de Dosrius.
Per cert, al.lucinant, la piscina que hi ha a Dosrius, hem de plantejar un
duatló, BTT-Bikini durant aquest estiu.”
... i aquesta la d'en David:
David: " M' he fotut una hòtia impressionant baixant per la Font de l' Aigua Roja per culpa d' una abella i mira, mira... la ferida m' arriba a l' os !!! "
... sense comentaris...
... i aquesta la d'en David:
David: " M' he fotut una hòtia impressionant baixant per la Font de l' Aigua Roja per culpa d' una abella i mira, mira... la ferida m' arriba a l' os !!! "
... sense comentaris...
Habitant de Can Plana de Dalt. No pinta res, però em feia gràcia posarlo |
Bé, aqui va el track.
Sortida del 23 de juny del 2012
BTTAMUNT
Jajajajajajaja, ramon com ataca, molt bo lo del guru...es nota quan hi ha amor de pel mig.
ResponEliminaaquest ratonero....xavi, a mi tambe m.agrada escapar en solitari a vegades, pero et dire el que em diuen a mi, extrema precaucions, vigila, no sempre el mobil te cobertura. Pero,es cert, tambe agrada, perdres.....salutacions a tots !!
Si Jordi, a tu que també t' agrada fer fotos segur que m' entens. De tant en tant es fantàstic fer una sortida complementant bici i càmara de fotos, sense presses...
EliminaPrecaucions, soc molt conscient de que anat sol s' ha d' anar en compte i soc bastant prudent.
Salutacions !!!
Molt criticar al "guru" però si no fos per ell no haurieu descobert el Ratonero... EHH, EHHHHH, EEEEEHHHHHHHHHHH !!!
ResponEliminame encantan estas salidas de paseo y paisaje,las disfruto al maximo haciendo mis fotos.parece que la aficion es compartida.los caminos estan bastante mal en esta epoca del año pero no los dejo por nada del mundo, la btt es muy especial ,un vicio muy grande .bonita la salida y preciosos esos lugares que me enseñas en las fotos.un saludo..!!!
ResponEliminaTu lo has dicho... de paseo. Últimamente, sobre todo desde que tengo el navegador, me he centrado mas en tracks, velocidades, altimetrias y otras mandangas, que a hacer fotos, mi otra gran pasión.
ResponEliminaQue bien va de vez en cuando hacer una salida de este tipo, recorriendo los lugares donde nos movemos habitualmente mirando no sólo adelante y el terreno, si no también a los lados, disfrutar del entorno.
Saludos compañeros !!!