Tramo Bike Evo

Sant Hilari Sacalm, a punt per sortir !!!

Ha passat un altre any i, en la línia de l’ estiu passat, hem tornat a fer una ruta organitzada, en aquest cas la Tramo Bike Evo amb sortida des de Sant Hilari de Sacalm i que transcorre entre les Guilleries i el Collsacabra. A diferència dels Tracks del Diable de l’ any passat, amb un 80% de corriols, aquesta, encara que amb punts força tècnics, en general es bastant més rodadora. Es el que buscàvem, dons aquest cop físicament no estem com l' any passat ( al menys jo ) i el que volíem era un recorregut amb menys complicacions, però sobre tot que passés per zones més ombrívoles... l’ estiu no es precisament la millor època de l’ anys per fer rutes d’ aquest calibre.

Passem la nit prèvia, l’ 1 d’ agost, a Sant Hilari, a l’ Hostal Torras on, aprofitant que arribem a mitja tarda, fem una sortideta d’ uns 20 km per anar fent boca... quin indret tan fantàstic!!! Aquest tast ens deixa molt bon sabor de boca i la nostre impaciència per començar la ruta creix.

Sortida previa.... de babeta!!!

Primera etapa: 2 d’ agost, Sant Hilari Sacalm – Sant Feliu de Pallerols. Ens aixequem aviat, dons aquesta etapa es força llarga, d’ uns 68 km, i no estem habituats a fer tirades d’ aquest tipus. A més, per desgràcia nostre, tenim a sobre una onada de calor que ben segur ens farà patir de valent.

Coneixem a la Montse, de Ruta Tramo Bike, que ens dona els últims detalls i el maillot, i després de la foto de rigor, comencem a rodar per endinsar-nos pels boscos de pi roig i fagedes de les Guilleries. La veritat es que aquesta part del recorregut, fins Vilanova de Sau, es la que més ens ha agradat, amb camins preciosos per boscos tancats, cases de fusta dalt dels arbres, i com a curiositat, milers de cucs de seda penjant dels arbres... en ple descens anar amb la boca oberta suposa una ingesta de proteïnes extra !!!

Arribem a Vilanova de Sau, on fem una curta aturada per reposar aigua abans de fer la part mes dura de la jornada, el llarg ascens des del pantà de Sau a Rupit…. Però quan menys ens ho esperàvem, en una zona gens complicada on nomes hi han quatre pedres, se m’ enganxa la roda del davant, faig una tombarella i m' “esparramo” per terra. La situació es tant còmica que soc el primer de riure de la situació…. Fins que m' adono que al caure el navegador ha picat amb una pedra i s' ha trencat la pantalla….cop de teatre, hecatombe, armagedón… ha quedat totalment inutilitzat i no en tenim cap altre… el primer pensament: “ja esta, s' ha acabat la ruta" ( no exactament amb aquestes paraules, per educació no reflecteixo quines van ser les exactes ).

Pont de Malafogassa

Després d' un primer moment d' incertesa truquem al Francisco, el “gurú” de la ruta, i ens suggereix continuar utilitzant el wikiloc en el mòbil seguint la ruta que te penjada. No es el mateix que seguir el Twonav, però per sortir del pas serveix, i després d’ adaptar el mòbil al suport del GPS amb cinta americana i unes brides ens disposem a seguir la marxa…. Quina conya amb la cinta americana i les brides, dons estan a la llista de materials recomanats per l' organització i ho vam portar de casualitat, dons en cap de les sortides que hem fet fins avui mai hem tingut que necessitar fer de Mc Gyver!!

Solucionat provisionalment el problema i amb una hora de retard, baixem cap el pantà de Sau per enfilar la llarga pujada a Rupit. Les vistes son magnífiques, tenim al davant tota la majestuositat de les cingleres del Collsacabra, i a més aquest any els pantans estan plens a vessar... una meravella !!!

Vilanova de Sau

Son les 12:30, fa un sol de justícia, no hi ha pràcticament cap ombra en tota la pujada i coincideix amb l’ onada de calor…. conseqüència? A mitja pujada, amb el termòmetre marcant 39 graus, m' agafa una “pàjara" descomunal…. les cames em fan figa, el cap em vull i els braços se m' adormen. El molinet treu fum i el recorregut fins Rupit es fa etern, m' he d' aturar de tant en tant i aprofitar les poques ombres que hi ha per descansar. L’  ascensió que contàvem fer en un parell d' hores l' acabem fent en tres…..quin fart de patir!!!!

Arribem a 2/4 de 4 a Rupit i anem directes a la Fonda Marçal a dinar i recuperar forces. Un bon plat de macarrons i vedella amb bolets, acompanyat d' una bona migdiada i seguim ruta... a 2/4 de 6 de la tarda !!! . La migdiada he estat llarga i no volem arribar tard a Sant Feliu de Pallerols, on hem de passar nit, pel que improvisem una part de recorregut per carretera. Ens saltem el pas pel Salt de Sallent i el tram fins el Coll de Condreu, però no ens importa dons aquesta part del recorregut ja el coneixem d’ altres sortides per la zona. Encara que no es el mateix, l' indret es fantàstic i el recorregut val la pena. A més, un curt ruixat en ha anat força bé per refrescar-nos i fer baixar un parell de graus la temperatura.

Migdiada a Rupit !!!

Enllacem amb la ruta original els últims 4 km i arribem a Sant Feliu de Pallerols a 2/4 de 8, a temps per fer una bona capbussada a la piscina de la Fonda Finet, on passarem nit.

Ara toca desconnectar, un bon sopar i carregar piles per l' etapa següent, que ha de tindre menys kilòmetres, però ben segur que  no serà “moc de pav”.

Segona etapa: 3 d’ agost, Sant Feliu de Pallerols - Sant Hilari Sacalm. No volem que hi hagin “pàjares” com el dia abans, així que abans de sortir ens fotem un bon esmorzar i mirem de sortir no gaire tard. La Montse ha vingut a portar-nos un GPS per que no tinguem que dependre del mòbil i, després de les instruccions i foto de rigor enfilem pel Carrilet a un bon ritme fins les Planes d’ Hostoles, camí que deixem passat el poble per enfilar-nos Cap a Sant Martí Sacalm per un altre ascensió no tant llarga com la de Rupit, però amb més pendent i camí força més complicat, fins el punt que hem de posar peu a terra en algun tram, encara que en aquest cas pràcticament fins dalt la zona es més ombrívola.

Sant Feliu de Pallerols, a punt per la segona etapa!!!

Ja a dalt, a Sant Martí Sacalm, i després de reposar aigua, enfilem avall i a un bon ritme cap a Susqueda. Fa força sol i calor, però en baixada i amb velocitat no es pateix.

Toca un altre pujada, ara fins el Coll de Nafré, aquesta per carretera i no gaire llarga, però amb força desnivell... això te pinta de trencacames !!!

Pujant cap a Sant Martí Sacalm

Deixem la carretera per baixar a Osor per uns camins i corriols força distrets. No hi havíem estat mai i ens va agradar molt... sobre tot pel dinar i el bany a la piscina del càmping abans i després !!! Dir que en Joel, que gestiona el restaurant El Sol d’ Osor va tindre un tracte exquisit amb nosaltres.

I quin va ser el problema després de tanta piscina i un bon dinar ? dons que ens esperava una pendent de 10 km, no excessivament dura però llarga abans de fer l’ últim tram fins Sant Hilari... i ens va fer moooooolta mandra... , pel que vam decidir fer els 16 km entre Osor i Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542, amb pendent molt suau i per sorpresa nostre sense tràfic. De fet es una carretera molt maca per anar en bici, però molt feixuga de fer amb cotxe.

Ara tenim que pedalar???... a fer punyetes !!!

Vam arribar a Sant Hilari cap a 2/4 de 8, on ens esperava la Montse per donar-nos les maletes i, després d’ acomiadar-nos, vam fer un bon entrepà abans de prendre el camí de tornada cap a casa.

Aquesta segona etapa, d’ uns 52 km, molt diferent a la primera, encara més rodadora i, tret del curt tram de pujada abans d’ arribar a Sant Martí Sacalm, sense complicacions destacables.

En general ha estat un recorregut que ens ha agradat molt, força variat tant en recorregut com pel paisatge, i el tracte dels organitzadors, la Montse i en Francisco, fantàstic... molt recomanable, encara que millor fer-lo a la tardor ò la primavera... ò quan no hi hagi una onada de calor.

Aquest cop no he pogut penjar el recorregut, dons degut al contratemps amb el GPS a Vilanova de Sau, només la tinc gravada parcialment. En l’ enllaç següent hi ha la web de l’ organització on hi ha tota l’ informació.

http://www.rutatramobike.com/rutas/tramo-bike-evo

Xavi

BTTAMUNT