![]() |
"aniré per aquí que es més planer" |
Dies caniculars els que estem passant, de rècord,
dons tranquil.lament passem dels 30-35 graus, i fins i tot aquest diumenge hem
passat dels 40. El temps convida a quedar-se a casa i sortir per anar a fer un
gelat ò una cerveseta a l’ ombra d’ una terrassa... però no, nosaltres, malalts
de bici, no ens hi podem estar i acabem sortint i fent la mare de totes les
suades.
Els companys, amb més seny i tal com comenta a
la crònica Fray Borja del Torrente Bueno, van xino-xano a fer un tomb fins Sant
Martí de Montnegre per un recorregut ombrívol, però jo, amb més ganes que seny,
i sense tenir en compte els avisos dels metereòlegs, només se m’ acut anar a
fer una sortida “marathon” i anar fins els aiguamolls de les Llobateres, entre
Hostalric i Sant Celoni, ben lluny de casa.
![]() |
El Rocatell, avui amb el cel ben clar |
El recorregut amb dues parts ben diferenciades,
la primera, boníssima, fins el Rocatell pujant des de Sant Iscle fins Can Pera,
Turó d’ en Vendrell, les rampes de La Carbonera, Coll de Can Benet i
Horsavinyà. Faig una primera aturada per avituallar-me i gaudir de les
magnífiques vistes des de la roca, i on el termòmetre ja s’ enfila fins els 32
graus... aquí ha estat el meu error dons, veient que ja feia més calor de l’
habitual, en comptes de fer un recorregut més plaent, m’ en vaig avall cap a la
vall de Ramió, això si, per un camí molt bo fins el Molinot.

A partir d’ aquí, la segona part del
recorregut... un calvari... per oblidar... la meva idea inicial era tornar
pujant per la riera de Fuirosos, Sant Martí de Montnegre i GR cap a Collsacreu
i Arenys de Munt, però m’ adono que m’ he quedat sense líquid, m’ he begut els
dos bidons que portava i que normalment no m’ acabo mai. La pujada fins Sant
Martí del Montnegre sense aigua, amb aquesta calor, pot ser un “suïcidi”, pel
que decideixo anar per la “teòrica” via més ràpida i planera, que no es altre
que anar fins Sant Celoni pel camí lateral de l’ autopista, reposar aigua, i
tornar a Arenys de Munt per Vallgorguina.
Després d’ un parell de kilòmetres
relativament bé, dons m’ ho prenc amb calma ja que en tot el camí no hi ha ni
una mica d’ ombra, a 45º... el que em temia, tinc un defalliment per
deshidratació monumental... en començo a marejar, cames i braços em fan figa, i
els muscles se m’ engarroten. A dures penes, i després d’ un parell d’
aturades, aconsegueixo arribar a Sant Celoni, on després de pràcticament “dutxar-me”
amb una ampolla d’ aigua mineral de 1 litre i mig comprada al primer lloc obert
que he trobat, i sense cap ganes d’ allargar l’ agonia més del necessari,
decideixo acabar el recorregut per carretera, amb aturades a Vallgorguina i a
mitja pujada cap a Collsacreu.
![]() |
Aiguamolls de les Llobateres, un lloc magnífic... a la primavera... |
He acabat fent uns 60 km i més de 1200 de
desnivell que podrien haver estat boníssims si no hagués sigut per aquestes
temperatures, dons la primera part, fins la vall de Ramió ha estat molt bona,
però la resta, totalment per oblidar, tant pel calvari que he passat com pel
recorregut.
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 5 de juliol del 2015
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada