BONES VACANCES !!!
dimecres, 29 de juliol del 2015
divendres, 24 de juliol del 2015
Ruta en “paral.lel”... s’ ensumen les vacances !!!
Estem de ple a l’ estiu, i això fa que, encara
que part del grup sortim diumenge, ho fem de manera més “desordenada”.
Això vol dir que en alguns casos ( com el
meu ) fins última hora no s’ acaba de decidir si es surt, si no, si més tard,
si fa calor, si anem a la platja... un clàssic.
Es el que ha passat aquest diumenge, dons
després de decidir a última hora que surto, al punt de trobada només hi ha en
Fray Borja, que pel que em comenta tampoc ho tenia gaire clar... si es que
aquestes calors fan estralls i et treuen les ganes de tot.
Sabem que el Little Giant ha quedat amb els
“esqueletos”per anar a fer una sortida exigent, i així ho comunica pel qui
vulgui afegir-s’hi, però jo estic marcat per l’ odissea que vaig patir fa un
parell de setmanes a les Llobateres i m’ he proposat no esforçar-me més del
necessari mentre durin aquestes calors.
Mentre ells van cap a la part alta de Can
Carreres per pujar fins l’ OVNI, nosaltres anem a fer un tomb a la recerca dels
camins ombrívols per la zona de Vallgorguina, aposta segura dons sabem que en
aquest indret les temperatures sempre son més moderades que a qualsevol altre
lloc.
No tenim res preparat i anem improvisant sobre
la marxa, això si, quasi tota l’ estona en “paral.lel”, o sigui, un al costat
de l’ altre fent-la petar tota l’ estona dons en Fray Borja i jo fa algunes
setmanes que no hem coincidit i ens hem de posar al dia.
Hem fet un recorregut majoritàriament “pistero”,
pujant a Collsacreu per Can Colomer, GR-83 fins el Coll Senís, descens a
Vallgorguina pel Xeremell i riera de Vallgorguina per anar fins el Dolmen, on
hem fet l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.
Decidim anar cap a Tapioles i pujar cap a Ca
l’ Arbocer i el Canadà Park. Fins ara un cel entrenyinat fa que les
temperatures no s’ enfilin, però la xafogor es important i el degoteig de suor
es constant, però s’ està prou bé dons l’ elecció encertada del recorregut d’
avui, quasi tot envoltat de bosc, fa que les poques estones de sol quedin més
que amortides.
Tot el terreny està força sec i les montures
queden totalment arrebossades per la pols dels camins... de res serveix la
neteja i posta a punt del dia abans, però es el que hi ha... esperem que no
tardi gaire en ploure, tot està massa sec, sobre tot el sotabosc... no vull ni
pensar el que passaria si hi hagués un incendi en aquestes condicions !!!
Fins ara pràcticament no hem trobat a ningú,
tret d’ un parell de caminants i un paio amb bici que cada cop que venim per la
zona de Vallgorguina ens trobem, això si, sempre per camins diferents, avui
entre Tapioles i Ca l’ Arbocer, altres dies a l’ alçada de Can Vilar,
Olzinelles, Can Virgili, per la riera... el proper cop l’ aturo per fer-nos una
foto !!!
Enllacem a mitja pujada amb la pista feixuga
que puja al Corredor des del dolmen, però no gaire estona, ja que ens desviem
per fer l’ “ex-corriol” de la Serra de les Mules que enllaça amb el camí de la
font de La Figuerassa, on rodant, rodant, anem cap a la Casanova d’ en
Pibernat, desviant-nos abans d’ arribar-hi per fer un camí-corriol que fa tems
que no prenem i tenim curiositat per veure com està ( sec i trinxat, com tots
).
Ja a la Casanova, intuint que el camí de Can
Mora te que estar força perillós amb aquests condicions, decidim prendre el
camí de tornada baixant per Can Quel ( ò les oques ) fins Lourdes i riera
Sobirans avall fins Arenys de Munt on jo, amb temps limitat, dono per acabada
la sortida, però en Fray Borja, que no n’ ha tingut prou, remata la feina anant
a fer un tomb fins la Creu de Canet pujant pel camí de Can Sala de Dalt.
Jo he acabat fent uns 33 km i uns 900 de
desnivell en gran part rodadors, amb alguns bons desnivells, però pràcticament
sense complicacions. Hem estat de sort dons el cel mig entrenyinat ens ha
acompanyat la major part de la sortida i hem fet una bona elecció amb el
recorregut, quasi tot per camins ombrívols. En Fray Borja, allargant-la fins la Creu de Canet, ha acabat fent uns 46 km i 1048 de desnivell.
Track al Wikiloc i Cicloide:
BTTAMUNT
dilluns, 20 de juliol del 2015
HOJA PARROQUIAL 2: LOS PAJARILLOS NO CANTAN: LOS EJERCICIOS ESPIRITUALES HAN SIDO PRESA DEL MALIGNO
Nuevo domingo caluroso en extremo, en el lugar de encuentro Fray
Ramón, que ha traído a un hermano en la fe, Fray José Luis (que hace una
inestimable labor entre los mercaderes y feriantes de Arenales del Mar), Fray
David ‘Pardal’ y el que suscribe, Fray Borja del Buen Torrente. Decidimos
repetir los ejercicios espirituales de la semana pasada, y perfeccionarnos en
nuestra fe mediante la contemplación y parsimonia, huyendo de castigos
corporales autoinflingidos.
Pero héte aquí que la fama de los ejercicios nos ha precedido, y
se nos presentan, bajo un aura de inocencia, dos aspirantes a novicios,
protagonistas de la doctrina de la ‘Danza de la Muerte de Verges’, al menos,
sus hábitos así lo indican. La ilusión que nos hace ver que ganamos nuevos
adeptos cunde en el grupo e iniciamos camino por el mismo trayecto de la semana
pasada, esta vez sin interrupción en forma de pinchazo.
Como quiera que los novicios son de una escuela que cultiva la
fe mediante el castigo corporal (en forma de media de 13,3 km/h cuando la vida
contemplativa prevé una media de 11), a las 9, hora de novenas, estamos ya en
el Santuario de San Martín del Montenegro. Por el camino, y tras superar el
Caserío de Por el Aire, la rama masoquista de la congregación suber por las
duras rampas, Fray José Luis y yo nos damos a la meditación y vamos por la
variante que nace al pie de la rampa hacia la izquierda. Nos reencontraremos en
el Collado del Caserío de P-Aceituna (Can P-oliva) para seguir nuestra
procesión en común.
Desayuno frugal y meditación sobre temas variopintos que no paso
a reflejar (uno de ellos es el martirio que sufren los pollos a l’Ast, por
diversas razones), salutación matinal al Rector del Santuario y decidimos
iniciar la senda del regreso. Como es pronto, y el Maligno exige su cuota
adicional de martirio dominical, decidimos volver por Santa María del
Montenegro, y descenso vertiginoso por el Caserío del Alomar y el Caserío de la
Bebida-Alcohólica-a-base-de-cebada-con-bayas-de-enebro (Can Ginebra, para
entendernos). Una vez a pie de carretera, la diáspora: Los novicios han poseído
a Fray Ramón, que como un corderito les sigue en un nuevo flagelo consistente
en subir a la Cruz del Perrito; Fray José Luis y Fray David ‘Pardal’ toman la
carretra a ritmo de Tour de Francia hacia Arenales del Mar, pues tienen
compromisos ineludibles con sus parroquias familiares, y yo me regalo una
variante por la garita modernista, pues en tal día como hoy el mercurio señala
unos benignos 29°C (frente a los 34°C de la semana pasada en el mismo lugar).
Finalmente, Fray Borja llega a destino con casi 41 km y 1.065 m
de desnivel, sudado, cansado, pero reafirmado en la fe BTTera.
Podéis ir en Paz.
Full parroquial pendent de publicar de la sortida de la congregació el passat 12 de juliol.
Fray Borja del Buen Torrente
dimarts, 14 de juliol del 2015
Corriols pels voltants del GR-83 i Can Bruguera
 |
| Font de la Moreneta |
A l’ espera de la publicació del full
parroquial de la sortida d’ aquest diumenge de la congregació, avanço la meva
de dissabte tarda en solitari, marcada per l’ odissea de diumenge passat a les
Llobateres... ho vaig passar tant malament, inclús físicament m’ en he sentit
tota la setmana, que decideixo canviar els horaris de sortida mentre duri
aquesta calor. Ho faig dissabte tarda a partir de les cinc, quan sembla que les
temperatures ja no han d’ apretar tant, i mirant de fer un recorregut lo més
ombrívol possible.
I m’ ha sortit bé, dons he fet un bon
recorregut mixt, dels que a mi més m’ agraden, combinant bones pujades, pista
rodadora i una bona dosi de corriols.
L’ objectiu era anar a fer els corriols que ja
vam fer no fa gaire temps pels voltants del GR-83, Can Bruguera i Sant Martí de
Mata, magnífics, encara que amb el terreny tant sec hi havia un punt de perill.
Hi he anat per Lourdes i pujat al Corral d’ en
Forn pel torrent de Milans, on he anat a buscar un dels corriols que enllacen
amb Can Cintet de Rupit. Des d’ allà he pres el GR-83 direcció Mataró, a una
bona velocitat, fins passat el Coll Pallarès, desviant-me a la dreta per
començar a fer una bona corriolada que m’ ha dut fins la Font de la Moreneta,
just per sota de Can Bruguera, tota l’ estona pel ben mig del bosc.
Primera aturada a la font on comprovo que la
temperatura poc a poc va baixant, dels 29º a Arenys de Munt quan he començat a
pedalar a 26º a la font. Això m’ alleuja, ja que tinc molt present el que va
passar diumenge passat i no m’ agradaria tornar a patir una experiència
semblant.
Pujo a Can Bruguera i vaig a fer la segona
tanda de corriols, boníssims, i que em duen a sobre de Sant Martí de Mata.
Acabats els corriols, satisfet del que estic fent i sense contratemps, tinc que
decidir per on torno... fins ara ha estat un continu puja-baixa que poc a poc
ha anar desgastant-me i prenc el GR-83, ara en direcció contraria a l’ anada,
per tornar a la Creu de Rupit, però abans d’ arribar al Pla de Can Xerrac
decideixo prendre el camí que creua i baixa cap a Llavaneres pel torrent de Can
Catà per un descens força distret.
Ja a la part alta de Llavaneres la meva
intenció es tornar al GR-83 pujant per Santa Mònica, però con que no tinc ganes
de baixar fins el centre del poble per tornar a pujar un altre cop, improviso
una drecera pujant fins el cementiri, però un cop a dalt m’ equivoco de camí i
agafo el Camí Fondo, que em du directament fins el Coll Pallarès, però per una
pujada llarga ( uns 2 km ), no molt dura, però constant i sense descans fins dalt.
Al Coll Pallarès faig un altre aturada abans
de prendre el GR-83 per, ara si, fer el camí de tornada per la via ràpida cap a
la Creu de Rupit i Lourdes passant per la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de
Milans.
De Lourdes cap a Arenys d Munt per la Riera
Sobirans i cap a casa.
He acabat fent uns 36 km, més de 1100 de desnivell,
i deu ni do la pendent mitja, d’ un 7,23%, per un recorregut dels que m’
agraden, variat, amb una molt bona combinació de pistes per rodar, camins més ò
menys tècnics, força corriols i algunes bones rampes per suar la gota gorda.
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 11 de juliol del 2015
BTTAMUNT
dissabte, 11 de juliol del 2015
2015: una odissea a les Llobateres
 |
| "aniré per aquí que es més planer" |
Dies caniculars els que estem passant, de rècord,
dons tranquil.lament passem dels 30-35 graus, i fins i tot aquest diumenge hem
passat dels 40. El temps convida a quedar-se a casa i sortir per anar a fer un
gelat ò una cerveseta a l’ ombra d’ una terrassa... però no, nosaltres, malalts
de bici, no ens hi podem estar i acabem sortint i fent la mare de totes les
suades.
Els companys, amb més seny i tal com comenta a
la crònica Fray Borja del Torrente Bueno, van xino-xano a fer un tomb fins Sant
Martí de Montnegre per un recorregut ombrívol, però jo, amb més ganes que seny,
i sense tenir en compte els avisos dels metereòlegs, només se m’ acut anar a
fer una sortida “marathon” i anar fins els aiguamolls de les Llobateres, entre
Hostalric i Sant Celoni, ben lluny de casa.
 |
| El Rocatell, avui amb el cel ben clar |
El recorregut amb dues parts ben diferenciades,
la primera, boníssima, fins el Rocatell pujant des de Sant Iscle fins Can Pera,
Turó d’ en Vendrell, les rampes de La Carbonera, Coll de Can Benet i
Horsavinyà. Faig una primera aturada per avituallar-me i gaudir de les
magnífiques vistes des de la roca, i on el termòmetre ja s’ enfila fins els 32
graus... aquí ha estat el meu error dons, veient que ja feia més calor de l’
habitual, en comptes de fer un recorregut més plaent, m’ en vaig avall cap a la
vall de Ramió, això si, per un camí molt bo fins el Molinot.
A partir de la vall tot canvia... de sobte,
com quan obrim un forn en funcionament, un sol i una escalfor espatarrant em fa
adonar de la meva errada però, con que tot es baixada, es suporta bé fins
creuar l’ autopista A-7. Arribo als aiguamolls de les Llobateres, objectiu del
dia, i després d’ un altre avituallament i fotos de rigor, m’ adono que sota el
refugi-mirador, a l’ ombra, la temperatura ja està just per sobre dels 40º, i després
de deixar el termòmetre un parell de minuts al sol... més de 45º... una
animalada !!!
A partir d’ aquí, la segona part del
recorregut... un calvari... per oblidar... la meva idea inicial era tornar
pujant per la riera de Fuirosos, Sant Martí de Montnegre i GR cap a Collsacreu
i Arenys de Munt, però m’ adono que m’ he quedat sense líquid, m’ he begut els
dos bidons que portava i que normalment no m’ acabo mai. La pujada fins Sant
Martí del Montnegre sense aigua, amb aquesta calor, pot ser un “suïcidi”, pel
que decideixo anar per la “teòrica” via més ràpida i planera, que no es altre
que anar fins Sant Celoni pel camí lateral de l’ autopista, reposar aigua, i
tornar a Arenys de Munt per Vallgorguina.
Després d’ un parell de kilòmetres
relativament bé, dons m’ ho prenc amb calma ja que en tot el camí no hi ha ni
una mica d’ ombra, a 45º... el que em temia, tinc un defalliment per
deshidratació monumental... en començo a marejar, cames i braços em fan figa, i
els muscles se m’ engarroten. A dures penes, i després d’ un parell d’
aturades, aconsegueixo arribar a Sant Celoni, on després de pràcticament “dutxar-me”
amb una ampolla d’ aigua mineral de 1 litre i mig comprada al primer lloc obert
que he trobat, i sense cap ganes d’ allargar l’ agonia més del necessari,
decideixo acabar el recorregut per carretera, amb aturades a Vallgorguina i a
mitja pujada cap a Collsacreu.
 |
| Aiguamolls de les Llobateres, un lloc magnífic... a la primavera... |
He acabat fent uns 60 km i més de 1200 de
desnivell que podrien haver estat boníssims si no hagués sigut per aquestes
temperatures, dons la primera part, fins la vall de Ramió ha estat molt bona,
però la resta, totalment per oblidar, tant pel calvari que he passat com pel
recorregut.
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 5 de juliol del 2015
BTTAMUNT
dimecres, 8 de juliol del 2015
LOS PAJARILLOS CANTAN, LOS AIRECILLOS FRESCOS DEL MONTNEGRE NOS ENCANTAN
 |
| Fray Pere era el fotògraf... |
El calor aprieta ya de buena mañana, aunque sopla algo de aire.
Iniciamos nuestro Via Crucis de hoy por las rampas del Caserío Palomero, y al
poco rato, primera penitencia: pinchazo atrás de Fray Ángel que con la ayuda de
más o menos toda la confraternidad logramos arreglar. De ahí al Collado de la
Cruz y Caserío de Por el Aire. Nos ahorramos la penitencia del rampote que
sigue a esta estación del Via Crucis y salimos por la tangente hacia la
izquierda. Ya en la pista principal, y a fin de poder estar más concentrados en
nuestros temas espirituales, nos hacemos la vida fácil y vamos por pista hasta
el Santuario de San Martín del Montenegro. El airecillo aquí es fresquito, lo
cual se agradece, sobre todo en las bajadas.
Llegamos sin novedad al Santuario y nos tumbamos en el patio del
mismo, a la sombra obviamente, y mirando hacia el Monte Cordura (Montseny),
donde varias avionetas hacen intentos vanos en engrosar la colección de
avionetas estrelladas, objetivo de nuestros ejercicios espirituales de la
próxima semana (al menos, eso es lo que dice la hoja parroquial de la
congregación de los BTTeros Descalzos). Se está muy bien, tanto que alargamos
el reposo, y reiniciamos el regreso, nuevamente por pista, con la variante de
bajar por el Socavón de la Doradilla una vez llegado al Llano de las Brujas.
Poco antes de llegar a la carretera, nos encontramos con el Hermano David que
está realizando sus propios ejercicios espirituales con sotana blanca (será por
el calor). Ya en la carretera del Valle Alto, la intención era seguir la
variante de la garita modernista hacia la pista de la Cruz del Perrito, pero un
rápido vistazo al termómetro, que marca 34° (y aquí el aire ya no es fresquito,
más bien parece un secador de pelo) nos hace desistir de prolongar el
sufrimiento. Llegamos puntualísimos a Arenales de Arriba, hoy ha sido una
salida de ‘acochinamiento general’, pero muy necesaria para la moral de la
congregación después de las palizas de semanas pasadas.
Llegamos en paz de espíritu hasta la Catedral de Arenales, donde
el 75% de la congregación sucumbe a la tentación y se toma un chocolate
caliente (solamente Fray Borja ha resistido y no ha caído en el pecado), con
33,5 km y 850 metros de desnivel.
Esta próxima semana se abrirá el debate de si es necesario
peregrinar a la avioneta del Monte Cordura para evitar el purgatorio, dado que
últimamente, y con estos calores, ya hemos pasado varias veces por el infierno.
Sigan atentos a la hoja parroquial virtual. Podéis ir en paz.
Track al Wikiloc, gentilesa de Fray Àngel The Hacker:
Sortida del 5 de juliol del 2015
Fray Borja del Torrente Bueno
Subscriure's a:
Missatges (Atom)