Estem de ple a les festes nadalenques i, com no podia ser d’ altre manera, entre tiberi i tiberi aprofitem per sortir amb bici... s’ han de cremar les calories acumulades !!!
Hi ha hagut
unes quantes, per lliure i en grup, però les més destacables son les dues en
grup del dia de Sant Esteve i la de diumenge 28, dia dels Innocents.
Les dues
molt diferenciades, la de Sant Esteve variada però rodadora, i la de diumenge
amb predomini dels corriols... encara que les dues han tingut un element en
comú: “humitats interessants”, terreny amb un grip ideal per afrontar els
camins i corriols més complicats.
Per Sant
Esteve al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Àngel i jo, anem a fer un tomb
fins Vallgorguina i el Corredor pujant per Can Colomer fins Collsacreu i
baixant a la vila veïna per Can Carcasses i un camí tècnic força distret que
ens deixa a tocar amb el Xeremell.
Com ja es habitual en aquestes dates, baixada de temperatura considerable a la que ens apropem a Vallgorguina, amb termòmetre a 1,5º i paisatge glaçat.
Es dia de tiberi i no volem tornar gaire tard, pel que decidim pujar al Corredor passant primer pels camins força distrets i humits de la Serra de Clarenç fins Can Pradell de Dalt, des d’ on hem pres la pista que puja, puja i puja fins el Santuari.
Des del Santuari reculem per prendre el camí que baixa fins la Creu de Rupit, desviant-nos a l’ alçada dels Suros d’ en Burget per fer un dels corriols que duen fins la Creu i baixem a Lourdes per la pista principal un tram, per la font de l’ Aigua Roja i pel Torrent de Milans.
Des de
Lourdes baixem a Arenys de Munt per la riera Sobirans, on donem la sortida per
acabada.
Hem acabat
fent uns 28-29 km i quasi 900 de desnivell molt variats, rodadors però amb
zones tècniques, i la troballa de la nova via per baixar a Vallgorguina des de
Can Carcassés.
Diumenge 28
en un primer moment ens quedem en quadro, ja que al punt de trobada només hi
som l’ Àngel i jo. En Ramón, aprofitant les festes nadalenques, ha d’ atendre
el negoci, en Gabriel torna a fer una de les seves clàssiques patejades, i la
resta “desapareguts en combat”. La sorpresa es que quan ja anàvem a marxar
apareix en David Jimmy després de moltes setmanes sense saber-ne res.
Fa un fred de nassos, i les previsions son que a mida que passin les hores encara n’ ha de fer més, pel que la meva idea inicial d’ anar a fer un tomb per Olzinelles es desestimada i deixem lo d’ anar a les valls interiors per un altre dia. Decidim anar a fer un tomb per les zones de solana dels Tres Turons i Santa Mònica, a fer uns quants corriols seguint una de les “rutes” habituals que seguim quan anem als Rocs de Sant Magí.
Anem avall
cap a Can Jalpi per pujar, pel camí dels rucs, fent ziga-zagues fins la plana
de sota de Can Fortuny, on hi ha unes vistes esplèndides d’ Arenys de Mar i el
port. Baixem cap el Remei i la riera de Torrentbò i pugem al castell de l’
Oliver, on prenem el corriol que puja i puja fins la carretera de Mata i
enllacem amb el que també puja fins un dels camins de Sant Vicenç de Montalt
que s’ enfilen cap els Pins d’ en Pera i el Turó d’ en Bosc, on prenem l’ últim
corriol abans d’ arribar a la part alta de l’ urbanització Supermaresme i els
Rocs de Sant Magí, on fem l’ aturada habitual per avituallar-nos.
Continuem fent corriols, ara de baixada, fins la riera de Can Cabot d’ Amunt per anar a fer la clàssica pujada de Santa Mònica, que fem a un bon ritme i sense pausa.
Ja a dalt,
al Coll Pallarès, decidim no complicar-nos i prenem el GR-83 direcció Creu de
Rupit... quan vam pujar per últim cop el mes passat pel camí de les set rampes
ho vam passar realment malament amb el fanguer que ens vam trobar i lo malmès
que estava el camí.
Abans d’
arribar a la Creu decidim fer un últim esforç pujant a la Pedra de la Ferradura
i posar la cirereta a la sortida baixant a Lourdes pel Corral d’ en Forn i el
Camí Amagat ( amb una humitat interessant ), i des d’ allà a Arenys de Munt per
la riera Sobirans.
Hem tornat
a fer uns 28 km i 960 de desnivell acumulat, aquest cop amb molts corriols, la
sempre atractiva pujada de Santa Mònica, l’ explosiva escalada a la Ferradura
i, es clar, gaudint de les “humitats interessants” del Camí Amagat.
Bé, encara
ens queden un parell de tiberis abans no s’ acabin les festes, excusa més que
suficient per aprofitar i fer un parell de bones sortides per cremar canalons, torrons
i tortells de reis.
Feliç Any
Nou a Tothom !!!
Tracks publicats al Wikiloc i Cicloide:
Sortida de Sant Esteve
Sortida del 28 de desembre
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada