Coll de Parpers...rodar, rodar i rodar !!!

Espining al Pou de Glaç

L’ idea inicial d’ aquesta setmana era fer un tomb fins la Pedra de l’ Elefant i part de la Ruta Prehistòrica entre la Roca del Vallès i Òrrius, intentant anar-hi de la manera més ràpida possible ja que ens queda força lluny del nostre territori. Finalment hem tingut que neutralitzar part del recorregut ja que s’ ens ha acabat tirant el temps al damunt però, encara que ens hem quedat amb les ganes, hem descobert un parell de corriols molt bons que ho han compensat una mica.

Al punt de trobada en Gabriel, Àngel, Manel i jo, aquest cop sortim puntuals i sense encantar-nos anem riera Sobirans amunt per pujar a la Creu de Rupit primer, i baixar cap a Canyamars pel camí del mig, per la via més directe i ràpida.

Passem pel Pou de Glaç, Canyamars i Dosrius, tot per camí fàcil i sense cap mena de complicació... anem per feina, encara que sempre hi ha temps per aturar-nos a fer alguna foto a les màquines d’ espíning del Pou de Glaç.

Ja a Dosrius prenem el camí paral.lel a la Riera de Dosrius amunt, fins el desviament a l’ esquerra que ens ha de dur a l’ urbanització de Sant Carles. El camí a partir d’ aquí es desconegut per nosaltres, i ja d’ inici ens adonem que arribar a l’ urbanització no serà fàcil... rampes fortíssimes, sense descans en aquest tram de quasi 2 kilòmetres... trobem una família de boletaires pujant a peu, a ritme cansí, els avancem mentre ens miren amb cara d’ incredulitat com pensant “on coi van aquests sonats ???”.

...sense comentaris...

Arribats a l’ urbanització la cara d’ incredulitat s’ ens queda a nosaltres veient una de les cases que intenta ser una barreja de modernisme d’ estil Gaudí, Miró, whisky barato i alguna que altre substància  al.lucinògena... per llogar-hi cadires.

Prenem el GR-92, pista amplíssima, planera i sense cap mena de complicació fins el Coll de Parpers on provisionalment ens desviem del GR per fer un corriol no gaire llarg, però distret fins trobar un espai de lleure, Santa Maria dels Àngels, tipus Lourdes d’ Arenys de Munt, on fem l’ aturada per avituallar-nos.

 

"Merendero" de Santa Maria dels Àngles

En aquest punt ens adonem que l’ objectiu d’ anar a la Pedra de l’ Elefant pot suposar més d’ una targeta vermella, pel que decidim prendre una drecera que enllaci amb el camí de tornada, i ho fem baixant per un corriol molt bo i força distret fins la Riera d’ Òrrius, a tocar amb el Pi de Can Riudameia.

Baixant pel corriol tenim l’ única incidència de tota la sortida en forma de trencadissa de radi per part de l’ Àngel, fet que no impedeix, després d’ una reparació Mac Gyver ( llacet inclòs ), seguir la marxa amb normalitat.

Això es anar preparats !!!

A partir de Can Riudameia, rodar, rodar i rodar, cap a la riera d’ Argentona, Mataró, aquest cop travessant la ciutat pel ben mig, camí de les Cinc Sènies fins Llavaneres, Port Balís, Caldetes, Arenys de Mar i Arenys de Munt...

Bé, hem acabat fent uns 54 kilòmetres i poc menys de 1000 de desnivell, ha estat una bona sortida, encara que massa rodadora, molt “Verano Azul”... estem habituats a recorreguts més curts i molt més variats. Tenia moltes ganes d’ arribar a l’ elefant i fer algun recorregut de la Prehistòrica, però no ha pogut ser. Haurem de plantejar anar-hi en cotxe.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 19 d’ octubre del 2014

BTTAMUNT