.jpg) |
| Contra el maaaaaal, la Hormiga Atómicaaaaaaaaaaa !!! |
Siiiiiiii !!! després de 6 setmanes patint,
sempre amb el dubte de si podria tornar a agafar la bici com
"antanyu", aquest dissabte he fet la primera sortida amb una mica de
cara i ulls... i ha estat tot un èxit !!!
Dissabte passat vaig fer una sortida
100% per carretera i no m' en vaig sentir gens de l' esquena, encara que tot el
recorregut va ser per asfalt... en canvi aquesta setmana ja l' he fet tota per
pista i camins, i a mes amb algunes rampes de les bones.
El recorregut? He gaudit fent- ne un com els que fèiem en
els nostres inicis de Bttamunt, quan no anàvem amb navegador i rodàvem força.
La primera proba de foc, escalada a
la Creu de Rupit, nerviós, dosificant-me al màxim i intentant no fer un
sobreesforç. Normalment, des de la forquilla de camins Can Uff, riera de
Milans, Can Framis fins la Creu de Rupit tardo uns 18 - 19 minuts, però avui ho
faig en mes de 22 minuts... piano, piano... no he de fer mes del que el cos no
pot en aquests moments... intentar córrer massa pot significar recaure en la
lesió, inclús empitjorar.
Arribo a la Creu, content per haver
superat aquesta primera proba de foc, inclús em faig una foto en pla Selfie amb
la Creu a l' esquena, ara que esta de moda, i poder enviar-la a la Toñi i als
companys.
Es la primera sortida seriosa i l'
idea inicial era provar-me pujant a la Creu de Rupit i la resta rodar i rodar
pel GR-83 fins el Coll Pallarès, baixar per Santa Monica a Llavaneres i tornar
a fer el mateix tram de carretera fins el Pollastre, com dissabte passat... però
estic eufòric de lo be que m'he trobat escalant, i decideixo anar fins
Canyamars carenant els turons que separen el veïnat de Rimbles i el camí del
mig, passant per Can Vallalta, la casa de colònies del Mas Silvestre i el turó
de Can Figueroles, tot camí fàcil, però mes distret que rodar pel monòton
GR-83.
A Canyamars prenc el camí de tornada
pujant pel camí del mig, passant pel Pou de Glaç. La pujada no es dura, però llarga
i constant, i com amb l' escalada a la Creu de Rupit, m' ho prenc amb calma, l'
esquena aguanta be però no s' ha de temptar la sort.
Les previsions del temps son de
pluja, i encara que durant tot el recorregut ha fet sol, arribant a la Creu de
Rupit, ara de tornada, el cel s' encapota de cop i comença a caure quatre gotes
sense importància... fins quan començo el descens cap a Lourdes, quan comença a
caure una pedregada que m' obliga a aturar-me un parell de minuts, fins que
deixa de pedregar i no perilla la meva integritat.
La pista queda totalment enfangada
però esta perfecte per baixar sense contratemps, fins Lourdes primer, i Riera
Sobirans després fins Arenys de Munt, on vaig cap a casa donant per finalitzada
la sortida... molt content, dons he aconseguit fer una bona sortida sense
sentir cap molèstia ni dolor a l' esquena.
He acabant fen uns il.lusionants 26
km i quasi 700 metres de desnivell per uns camins on feia força temps que no hi
anava... com es que no venim mes sovint per aquí ???
Es clar que no ha estat una clàssica
sortida diumengera com les que fem la penya de Bttamunt, però l' he gaudit i he
guanyat força confiança. Encara han de passar unes quantes setmanes abans de
tornar amb la penya, però aquest ha estat el primer pas cap el retorn...
... el Fènix aixeca el vol !!!
Track de la sortida al Wililoc i
Cicloide:
Sortida del 22 de març del 2014
Xavi
Bé Xavi, bé. Em fa content llegir això. Animat , ara ja tens canvi horari a sobre per anar fent proves.
ResponEliminaSegur que els teus companys esperen poder compartir sortides amb tú un altre cop.
Gràcies Jordi, la veritat es que estic força animat. Al principi creia que ja no tornaria a ser el mateix, sobre tot quan vaig recaure sense cap motiu aparent, però ara soc molt més optimista. Es clar que m' ho he de prendre amb molta cura i no voler córrer.
EliminaM' han recomanat fer piscina per reforçar i hi vaig quasi cada dia, i ho noto, en pocs dies he passat de semblar el Robocop a poder fer força gestos sense pràcticament sentir-me.... això no vol dir que estigui curat, al contrari, el mal està aqui i es d' aquells que ben segur que de tant en tant m' anirà donant pel sac ( al final tinc una hernia discal, dues protusions i una atrofia de lligaments )... però lo important es que, anant amb compte, podré fer vida normal i continuar anant en bici !!!
doncs jo feia piscina dos cops setmana durant molt de temps, per la challenge més, i ara ja no hi vaig mai, m'he cansat una mica....però te la recomano, va molt bé, els beteteros acostumem a fer molta cuixa i res de dalt , nedant enfortiràs tots els musculs que protegeixen la columna i t'anirà de conya ja veuràs. Si vas cada dia et fartaràs ràpid, pero si mantens l'hàbit amb dos cops setmana durant molt de temps, estic segur ho notaràs molt. a veure si t'animes i pots fer el cabreres que es preciós. tens encara dos mesos. si mes no la curta. quedariem, que aquest any crec que anem colla.
EliminaAquest daqui dalt sòc en Jordi M. !!!!!
ResponEliminaOstia Jordi, ja m' agradaria poder fer la Cabreres, però em temo que m' enganxa massa aviat i això es lent... encara que mai se sap. A veure com vaig evolucionant.
ResponEliminaM'alegro xavi que tornis a pedalar per aquestes muntanyes, trobo a faltar les teves cròniques, encara que els becaris que has deixat no ho han fet del tot malament, el que traduia tots els noms al castellà ha estat molt divertit.
ResponEliminaSi Joan, poc a poc torno a la muntanya i torno a publicar... encara que els companys m' han posat el llistó de les cròniques molt alt !!!!
Elimina