 |
| Hem patit, però ho hem aconseguit !!! |
Ja feia un parell d’ anys que, arribades aquestes dates,
s’ em passava pel cap anar a fer aquesta clàssica pedalada que organitzen els
nostres veïns Xurribikers a Sant Vicenç de Montalt, però no m’ acabava de
decidir... te fama ben merescuda tant pels recorreguts fantàstics ben plens de
corriols i camins força tècnics, com per l’ exigència a nivell físic que es
requereix.
Aquest any, animat pel Gabriel que la fa cada any, per
fi m’ he decidit a anar-hi... i collons, realment tot el que m’ havien comentat
era cert... quin recorregut més bo, espectacular... corriols amunt i avall
boníssims, camins força tècnics, fortes rampes... sense descans en cap
moment... duríssima de debò !!!
Del grup, en Gabriel i jo, estrenant el nou maillot d’
hivern de Bttamunt... a lluir colors i deixar el pavelló lo més alt possible,
amb l’ objectiu d’ anar a passar-ho bé i sense presses, i així ha estat, encara
que amb més patiment del previst.
Ja a la sortida ens hem posicionat a la cua per no
entrar en guerres que no ens convenen, i a més, sabem que la primera part del
recorregut es molt dur i ens ho volem prendre amb calma... un curt tomb per Sant
Vicenç abans de pujar al Castell de l’ Oliver, riera de Torrentbó, Caldetes, el
Remei, tot per camins sense cap complicació, per escalfar i estirar el grup...
fins que tornem un altre cop al Castell de l’ Oliver, on comença la part dura,
un seguit de rampes i corriols de pujada, combinat amb altres de baixada força
tècnics, sense treva i descans possible... un bon trencacames !!!
Així, a cop de ronyó, corriolant sense parar, anem amunt
cap els Tres Turons, la part alta de Torrentbò, Corral d’ en Forn i a tocar amb
la Creu de Rupit passant pel camí d’ en Santi i Can Cintet de Rupit... que bé
ens ho estem passant, el recorregut es molt dur, però els corriols força
distrets.
 |
| Un bon record per una gran pedalada |
Anem cap a la Creu de Rupit passant per uns corriols molt
bons que no coneixíem, i això que aquest es el nostre territori, escalem cap a
la Pedra de la Ferradura i corriolem pel Montalt, on realment ho començo a
passar malament, no només amb els quàdiceps, si no que a més se m’ enrampen els
bessons... m’ he d’ aturar, les cames em diuen “prou”, i penso: “no arribo” però
estem a la part alta del Montalt i en un moment ò altre hem de baixar, i per
tant, podré recuperar... i així ha estat, baixem cap a la hípica de Llavaneres
per una sèrie de camins i corriols boníssims abans de fer les últimes rampes
del dia, ja amb la reserva totalment esgotada, pujant a la part alta de l’
urbanització Supermaresme, als Rocs de Sant Magí. Per sort a mitja pujada hi ha
l’ últim avituallament i ens permet prendre forces per l’ escalada final.
A partir d’ aquí, la cirereta del pastís... ha valgut la
pena el patiment sofert només per fer el tram final. Ha estat com la traca
final d’ un castell de focs... descens per tres kilòmetres de corriols
increïbles passant pel mig del bosc, entre les pedres, rels, talussos, xaragalls,
tot molt net i preparat que ens ha permès baixar a alta velocitat... adrenalina
pura !!!
... i d’ aquí a l’ arribada, on després de quasi 44 km,
1536 metres de desnivell, pendent mitja de més del 8% i un bon grapat de rampes
i engarrotament de quàdriceps, hem pogut gaudir d’ una bona botifarra, obsequis
i la satisfacció d’ haver complert amb l’ objectiu. Ha estat una gran pedalada,
dura, dura, dura...
.jpg)
.jpg)
Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:
Pedalada del 26 de gener del 2014
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada