Vam anar-hi el passat mes de setembre fent un tomb per Òrrius, però per falta de temps ens vam quedar a les portes, a escassos 500 metres del cim del turó, i aquesta setmana ho hem fet, per la via directe, fent una escalada èpica per la banda d’ Argentona, pujant 240 metres en 1,5 km amb una pendent mitja del 15,5% sense descans... com diria el nostre Rei de la Jungla, “per parar a vomitar !!!“... gran frase plena de sentiment !!!
Dies de festa major a Arenys de Mar i, com em temia, la
farra i les birres han guanyat la “batalla” al personal provinent de la vila
veïna. Per altra banda en Little-Buac, després d’ emular al Leslie Nielsen a
“Aterriza como puedas”, sembla que no s’ acabat de recuperar i no ve, pel que
aquest diumenge al punt de trobada només en Gabriel i jo.
Pou de Glaç de Canyamars... això si que es un troç de pi !!! |
Les previsions del temps, i finalment encertades, son de
força calor i la zona de Canyamars i Dosrius, juntament amb Vallgorguina, son
les nostres preferides en aquesta època, pel que anem riera Sobirans amunt i
fer la primera escalada del dia cap a la Creu de Rupit. Es aviat, però ja fa
calor i força xafogor, preludi del que ens trobaríem més endavant.
Pou de glaç de Canayamars |
Spining a la fresca !!! |
Prenem el corriol paral.lel a la riera de Dosrius avall,
a tota pastilla, sense pensar que era una zona de força tràfic, sobre tot del
personal que ve de Mataró, fins que en un revolt quasi xoco frontalment amb un
que puja... que astut en Gabriel, al darrera i guardant distàncies... si algú
se l’ ha de fotre, que sigui el de davant !!!... ASSASSÍ !!!
Passat l’ ensurt, i després d’ afluixar una mica la
marxa, seguim avall fins Argentona. Podríem anar per Òrrius, fent una bona
volta, però amb pendents més moderades i quasi tot el camí per zones
ombrívoles, però això allargaria la sortida i no volem arribar a casa més tard
de l’ habitual, i més ara que ha començat la temporada de platja. Anirem per
Argentona, per les temibles rampes camí de la Font Picant.
Pujant a Burriac..."noto que em costa pujar i no se per que" |
Objectiu assolit !!! |
Hem fet el cim !!! ha costat però ho hem fet... i ha
valgut la pena, encara que tota la zona litoral està excessivament urbanitzada,
les vistes son impressionants.
Toca recuperar forces, a base de “barretes energètiques” de pernil i xoriço, les millors en qualsevol cas !!!
Tot el que puja, baixa... per sort, i encara que
procurant no anar rebotats, sobre tot aquest últims 150 metres terribles de
pujar que no hi ha manera de frenar de baixada... per sort hi ha una barana de
fusta i, com a molt ens podem deixar la dentadura, però no haurem de fer “vol
lliure sense motor”. Tot està força sec i hi hem de posar tots els sentits per
no tindre un ensurt.
Clicar les fotos per més informació |
Arribem a Arenys de Munt on, abans de acomiadar-nos, en
Gabriel s’ adona que va amb la roda del darrera frenada... “collons, ja notava des de fa estona que em costava tirar !!!” comenta... i jo, totalment fos,
penso...”collons, sort que li he sabotejat la bici, quasi no he pogut seguir-li la roda !!!”
Bé, avui hem acabat fent uns 52 km i 825 de desnivell, per un recorregut 100% rodador i trams ben diferenciats, amb quasi tot el desnivell concentrat en dos punts, al principi per pujar a la Creu de Rupit i, es clar, el Castell de Burriac. No m’ agradat tornar per carretera, però que hi farem, quan anem a aquests llocs que ens queden lluny de casa es el que tenim que fer si no volem tornar tard... i la calor, espatarrant !!! serà protagonista durant tot l’ estiu, segur.
Sortida del 7 de juliol del 2013
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada