|
No es una peli, ni un programa cutre de TV... es realitat !!! |
Setmana Santa intensa i ben aprofitada amb dues bones
sortides ben diferents, divendres cap al pou de glaç de Cal Draper,
trencacames, amb força puja-baixa que ens ha deixat a tots tremolant i diumenge
una de força corriolera fins Santa Eulàlia de Tapioles... i aventurera, fins el
punt que hem acabant obrint un camí inexistent pel ben mig de les romegueres
quan intentàvem baixar cap a la riera de Vallgorguina.
|
Pou de glaç de Cal Draper |
Divendres al punt de trobada en David, Ramón, Quique,
Joan Garcia, Gabriel i jo cap el pou de glaç de Cal Draper, a Olzinelles, pujant pel sot d’
Oradella per enllaçar amb el GR-83 fins Cal Paraire, puja-baixa pel camí de Can
Pau Plana i baixada força tècnica fins Ca l’ Agustí, pel Sot de la Bota.
Travessem Olzinelles seguint la riera fins el pou de Glaç de Cal Draper,
objectiu improvisat del dia i, després de les fotos de rigor, decidim tornar
fent els corriols d’ Agrefull, baixar a Vallgorguina i, per rematar, pujar al
Coll Senís pel camí del Xeremell.
|
Baixant cap a Ca l' Agusti, Olzinelles |
Des d’ aquí, ja amb les forces al límit, anem cap a
Collsacreu i baixem a Lourdes d’ Arenys de Munt baixant pels corriols de Can
Colomer, riera Sobirans i Arenys de Munt.
|
Ca l' Agustí |
Bona sortida, uns 40 km i més de 1100 metres de
desnivell, dura i força tècnica, com la baixada a Cal Agustí i els corriols d’
Agrefull i no poques rampes, com l’ escalada pel sot d’ Oradella, Turó de Ca l’
Alzinar Vell i el Coll Senís... Migdiada ben merescuda !!!
Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 29 de març del 2013
Ben diferent ha estat la de diumenge, boníssima,
personalment he gaudit molt. En Ramón, Quique, David i jo hem anat a fer un
tomb per la zona de Tapioles i fer els camins i corriols tant bons i tècnics
que hi ha per aquesta zona.
Hem anat riera Sobirans amunt fins Lourdes i pujat a la
Creu de Rupit, GR-83 fins els Suros d’ en Burget i pista cap El Corredor, però
a l’ alçada del Coll del Bruc hem deixat la pista per, carregant les bicis a l’
espatlla, pujar per un talús uns 30 metres i prendre un corriol molt bo que ens
du al GR-92, per sota del Corredor.
|
Corriolant cap a Tapioles |
Tenim ganes de “marxa” i no volem fer pista, pel que ens
desviem pels corriols força axagallats de la Serra de les Mules i els que van
paral.lels al GR per la Serra de Can Clarenç. El terreny està humit i afavoreix
el baixar per aquests corriols tant tècnics.
Travessem el GR-92 i ens endinsem pels camins i corriols
que baixen a Sant Genís de Tapioles primer, i a Santa Eulàlia de Tapioles
després, on fem una aturada per avituallar-nos.
|
Santa Eulàlia de Tapioles |
Avui es dia d’ improvisació i aventura, pel que decidim
seguir un corriol que surt del darrera de l’ església i que ens du fins el
Canal de Santa Eulàlia i al camí que ja hem pres algun cop per anar a la riera
de Vallgorguina, a tocar amb l’ autopista, però... tatxaaaannnn !!! ... cop de
teatre !!!... veiem un corriol amb una marca que creiem que ha de dur fins la
riera de Vallgorguina per la via directe, té força bona pinta i ens hi llancem.
|
On es el camí ??? |
El corriol comença bé, amb algunes romegueres però no
els hi donem importància i continuem baixant... fins que el corriol s’ acaba...
busquem i busquem, hem baixat força i no podem recular, només hi ha una opció,
seguir com sigui, carregant les bicis a l’ espatlla i obrint-nos pas en un mar
de romegueres. Sentim el soroll dels cotxes i això ens anima, la riera ha de
estar a prop però cada cop el bosc es més tancat, fins el punt de que hem de
deixar les bicis per acabar obrint el nostre propi camí, trepitjant romegueres
com si fóssim piconadores, amb la cara d’ incredulitat de la gent que ens veu
aparèixer del ben mig del bosc quan arribem a la riera.
|
Els últims supervivents !!! |
Moment de relaxació i de riures, hem salvat la papereta
en plan Bear Grylls en un episodi del “Último Superviviente”.
Passada la crisi, anem cap a Vallgorguina pel camí
senyalitzat de la riera i, con que divendres ja vam tornar pel Coll Senís, i el
camí de Can Plana també el tenim força patejat, decidim fer un parell de
kilòmetres per carretera fins l’ alzina de Can Colomeró, per pujar al Parent
Rost pel Sot de Salou, força atractiu tant pel paisatge salvatge, les vistes de
la part alta, però sobre tot per lo exigent de l’ escalada.
Del Parent Rost cap a Colsacreu i descens “a tomba
oberta” a Arenys de Munt per la Serra de la Lligada.
Hem acabat fent uns 29 km i 900 de desnivell molt divertits,
d’ autèntics supervivents !!!
Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 31 de març del 2013
BTTAMUNT
muy chulas estas dos salidas,veo que tambien habeis disfrutado estos dias.un saludo campeones..!!
ResponEliminaSi, nosotros, como buenos beteteros, hemos hecho nuestro "via crucis" particular... con espinas y todo !!!
EliminaSaludos !!!
Porto tatuades amb sang
ResponEliminales romagueres asassines,
però escolta company
mai tornis enrera
sempre endavant,
sense pensar en el que has deixat,
sigues combatent, resisteix,
el que no et mata avui
et fa ser més fort demà,
no hi ha res a perdre
res no et pot véncer
i pensa que junts som
INVENCIBLES
Òstia, que bò !!!!
Eliminanomés li falta música !!!