Dragon Khan !!!

UUUUUUUAAAAAAUUUUUUUUUUUHHHHH !!!!

No ho teníem previst, estava a la llista d’ indrets pendents d’ anar però no ens decidíem a fer-ho... les referències que teníem de tothom que hi ha anat eren demolidores, tant que sempre l’ hem esquivat, això que últimament hi hem passat força a prop... però ho hem fet, el Turó de l’ Home Mort, el Dragon Khan, ha caigut al sac !!!

Improvisació a l’ hora de triar el recorregut del dia, l’ únic que teníem clar es que faríem una ruta rodadora, intentant anar per llocs lo menys complicats possible, ja que per una banda en Gabriel continua força tocat de les costelles arran de la caiguda que va tindre a la passada Montalbike i grans esforços el fan patir, i per una altra avui, després de força temps, torna en Xena i esta baix de forma.

Apart d’ en Xena, l’ altre sorpresa del dia es en Jaume que també fa força temps que no venia... però sempre està en forma !!!

Impressionant !!!

Al punt de trobada en Gabriel, Joan Garcia, Xena, Quique, Jaume i jo decidim anar cap al Salt d’ Aigua del Montnegre tot per pistes, a rodar, passant per Can Sala de Dalt, Creu de Canet i Sant Cebrià on, quan anàvem a prendre el camí que puja cap al Coll de l’ Era d’ en Mora, en Jaume deixa anar : “ i si anem al Dragon Khan ??”.... moment de silenci, jo mentalment em veig pujant esbufegant el Turó de l’ Home Mort traient el fetge per la boca... en Jaume continua: “ fins a dalt no arribarem dalt de la bici, però res, només seran 30 metres a peu “... interiorment penso: “bé, un dia o altre teníem que anar-hi”... dons anem-hi !!!

Pugem per Cal Correu i seguim fins el turonet que hi ha abans del Turó de l’ Home Mort, on ens aturem per veure el que ens espera: una paret impressionant, amb puntes de desnivell del 31%. Un a un ens deixem caure per prendre impuls que ens ajudi a pujar “lo impossible”, però no podem, arriba un punt que s’ empina tant que fins i tot acabem aixecant roda al pedalar... inclús pujar a peu costa !!!

Ja som a dalt !!!

Som a dalt... i ara toca baixar... mirem a un cantó i l’ altre i pensem: “ostia, si sembla que la baixada te més pendent que la pujada!!!”... amb allò que no sona en un lloc que precisament no es sobre el seient de la bici anem baixant un a un amb tota la cura del mon... una nata aquí es per fer-se mal de veritat !!!

Glups !!!

Ja està, hem superat, encara que sigui una part a peu, un del reptes que teníem pendents, i anem satisfets  comentant la jugada puja-baixa cap el Coll de l’ Era d’ en Mora i Sant Andreu on, després de valorar les opcions possibles, decidim deixar lo del salt d’ aigua per un altre dia i pujar cap a Castellà d’ Indies i tornar per Can Palau i el camí tant bo que prenem últimament que baixa fins la carretera, entre Sant Cebrià i Sant Iscle.

El moment còmic del dia aquest cop em correspon a mi... en plena baixada, una mica passat de velocitat, intento agafar un revolt gens complicat per la banda peraltada... i això, vaig massa ràpid i faig un “recte” saltant-me el peralt en plan nen de ET volant amb la bici i acabo caient de cul a terra, per sort en tou i sense cap conseqüència... fins i tot jo em ric de la situació !!!

Ja a la carretera decidim tornar per la via directe a Arenys de Munt, per asfalt. Ho fem xino-xano, en Xena està desentrenat i fa una estona que els quàdriceps li fan la guitza.

En total hem fet uns 34-35 km molt rodadors però amb força puja-baixa on, es clar, el protagonista del dia ha estat el Dragon Khan. Una bona sortida per fer cames.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 10 de febrer del 2013

BTTAMUNT