Catalunya des de l’ aire !!!

Impressionant !!!

Dons si, Catalunya des de l’ aire, aquesta es la sensació que ens ha quedat després de gaudir de les impressionants vistes des de dalt de la torre de foc del Turó Gros, sostre del Montnegre juntament amb el Turó d’ en Vives. Litoral del Maresme i Barcelonès, Montseny i Pla de la Calma, el Corredor, Serralada Litoral, el Pirineu ben nevat... quina meravella !!!... i això que ja hi hem pujat un munt de cops, però es tant impressionant que la sensació es la mateixa que la que et queda el primer cop... et talla la respiració !!!

Avui en David, Joan Garcia i jo. En Gabriel ha anat a deixar empremta a la Montalbike i en Ramón amb un “trancatsu” tremend no venen amb nosaltres. D’ entrada tenim clar que anem cap el Montnegre i ho fem pujant pel Sot d’ Oradella, on la pujada es constant però gens dura, molt bona per escalfar motors abans de fer els rampons del tram entre Can Vives de la Cortada i Fontmontnegre.

Avui força “tràfic” al GR-83 entre el Pla de Cascassés i el Pla de Forcs, primer ens trobem amb el Pep, Fèlix, Xavier Asensio i companyia que van cap el Montllorer i el Coll Butí, seguint el recorregut que vam fer diumenge passat, i després en Tendo, Pep Sellés i un company que no he conegut i segur que hem coincidit en més d’ una ocasió ( ho sento, però amb el casc i les ulleres no t’ he conegut ), que també van a fer un tomb per Olzinelles i de pas anar a veure els moais de Vallgorguina. La veritat es que per mi es una gran satisfacció veure que el nostre blog te un bon seguiment i que aquestes cròniques i tracks serveixen per que un bon grapat de companys coneguin encara més l’ entorn del Montnegre i el Corredor... gràcies companys !!! ( llagrimeta).

Dalt de la Torre de Foc

Mentre tot aquest personal segueix pel GR-83 cap a Cal Paraire, nosaltres ens desviem cap a Can Vives de la Cortada, a patir fins Fontmontnegre, puja que puja, a ritme de diesel, i sense aturar-nos, amunt cap a la torre de foc... ja som a dalt !!! l’ esforç es gran però ha valgut la pena només per poder gaudir de les vistes des de dalt de la torre.

Entrepà, descans i fotos de rigor abans de prendre el camí de tornada, no sense anar a fer una visita a les restes del roure centenari de Santa Maria del Montnegre i l’ esqueix del mateix arbre que han plantat en una molt bona iniciativa.

Anem cap el Coll d’ en Cona i ens adonem que un dels camins que baixen l’ han netejat. No el coneixem ni sabem on va a parar, però ens hi llancem i, tret d’ un tram d’ uns cent metres ple de romegueres que al final ens obliguen a fer marxa enrera per prendre un altre camí, el descens es espectacular, per un terreny força tècnic i pedregós, típic del Montnegre.

Trobem una masia que, encara que no sembla que estigui habitada, hi ha activitat, fet que ens alleuja ja que al menys sabem que el camí ens ha de dur a la civilització. La masia es Ca l’ Alomar, que coneixem de passar per la pista principal tant per pujar al Coll d’ en Cona com per baixar a Can Palau.

Anem cap a Can Palau i fem l’ últim descens, força divertit, cap a la carretera entre Sant Cebrià i Sant Iscle on, un clàssic, justos de temps decidim tornar cap a Arenys de Munt per carretera. No ens agrada anar per asfalt, però després del descens amb tanta pedra, fer aquest tram sense anar rebotat no està malament i ens serveix per treure tensió a les cames.

Hem acabat fent uns 31 km amb escalada boníssima al Turó Gros, baixada cap a Santa Maria del Montnegre amb un paisatge espectacular, descens força tècnic pel camí sorpresa de ca l’ Alomar i el de Can Palau fins la carretera molt ràpid i també força espectacular... senzillament, de llagrimeta !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 27 de gener del 2013

BTTAMUNT