Pantà de Susqueda, camí de Serrallonga i Rupit

Això es nivell !!!

Quantes ganes teníem de fer aquest recorregut !!! l’ any passat ja volíem anar-hi però al final no va poder ser, però aquest cop no podíem faltar. En Ramón portava molt de temps explicant-nos lo bona que era aquesta sortida que fan anualment un grup de companys bojos per la bici com nosaltres, pels qui lo més important es poder gaudir-la pel plaer de rodar per aquesta terra, la nostra, que tant ens estimem i que, en el meu cas, em serveix per conèixer indrets magnífics on mai havia estat.

Grup força nombrós, 19 malalts de bici, el que ens hem aplegat a l’ estació del carrilet de la Cellera de Ter, al pantà del Pasteral, on a les 8 del matí hem començat l’ aventura prenent la carretera del Pasteral al pantà de Susqueda on hem deixat l’ asfalt per enfilar-nos per les primeres rampes del dia, les que ens duen al Coll de Nafré i, desviant-nos per algun corriol, més endavant pel GR-178 per seguir la ruta d’ en Serrallonga.

Pantà de Susqueda

Bon puja-baixa per un terreny típic de la zona, amb camins força tècnics, plens de xaragalls, pedres, rodejats per un bosc ple de castanyers fins el Coll de Serrallonga, on hem fet una aturada per menjar alguna que altre “barreta energètica” de xoriço, pernil ò fuet.

Avituallament al Coll de Serrallonga

Pocs metres més endavant aturada obligada per visitar les runes de la masia d’ en Joan de Serrallonga ( quina llàstima que un lloc on hi ha una ruta amb el seu nom no s’ hagi restaurat, ni que fos mínimament ).

Can Serrallonga

Des d’ aquí, fort descens cap el pantà de Susqueda i el Ter, per travessar-lo just abans d’ arribar a la presa de Sau, on ens esperaven un bon grapat de kilòmetres de pujada, forta en algun punt, fins el Collet de l’ Aulet primer, i el Coll de Pendís després, per prendre la pista cimentada cap a Rupit on hem arribat a l’ hora justa per anar a dinar.

Collsacabra

No cal dir que després de 53 km pedalant tot el que queia a la taula no durava res... arrasant amb tot !!!

On es la meva buti ???

Pels que no havíem vingut mai crèiem que lo més dur ja estava fet... però no, ens esperava una bona sorpresa en el recorregut cap a Sant Martí Sacalm, un tram preciós, amb unes vistes impressionants... i un camí amb força pendents, tant de pujada com de baixada molt, molt, tècnic, amb roques, pedra solta, xaragalls, fang, rieres... duríssim, però fantàstic !!!

Impressionants vistes al pantà de Susqueda

Ja a Sant Martí Sacalm hem anat a buscar l’ últim gran corriol del dia, un descens “a tomba oberta” de més de 6 km divertidíssim, la guinda del pastís, on més d’ un s’ ha jugat el físic en més d’ una ocasió. L’ últim kilòmetre, fins l’ estació de la Cellera de Ter, per carretera.

En total hem fet uns 83 km... i que puc dir... dons que ha estat fantàstic, tot perfecte... el recorregut, el paisatge tant impressionant i variat que hem pogut gaudir, els camins i corriols... el dinar !!!... però sobre tot el bon ambient del grup, on des del primer moment hem connectat tots amb l’ idea de fer una bona sortida festiva, de les que val la pena repetir cada any... i que ben segur que jo repetiré !!!

Aquí hi ha les fotos de la sortida, també estan penjades al Facebook per qui  vulgui baixar-les  amb més ressolució ( clicar l’ enllaç següent ) :

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.375904369154026.85290.100002033999191&type=1

 

  

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 14 d’ octubre del 2.012

BTTAMUNT