 |
| FINISHERS !!! |
Ha passat força temps des de l' última
publicació, més d' un any... la veritat es que vaig deixar de publicar perquè
al final sempre era el mateix, rutes molt similars per la zona. Arriba un
moment en que ja no se sap que escriure.
Però hi ha excepcions, sortides d' aquelles
úniques, per recordar. Com la que hem fet els dies 1 i 2 d' agost: els Tracks
del Diable.... quina meravella poder gaudir de la bici per les cingleres de Collsacabra,
amb camins, corriols, cingleres de lo més variat, amb sorpreses una darrera l'
altre.
Hi hem anat en David, en Xena i jo, en Xavi
per fer la de dues etapes, en total uns 115 kilòmetres. Aprofitant que estem de
vacances i que no tenim cap mena de pressa, lloguem unes habitacions el dia
abans a una casa de Sant Pere de Torelló, on l' Elvira, propietària de la casa,
fa que ens sentim com a casa nostre.... amb l' única pega de la farum clàssica
que trobarem a qualsevol indret rural on hi ha combinació de vaques i
conreu.... o sigui, una pudor a fems difícil de que passi desapercebuda.
 |
| de "xàxara" amb l' Elvira... |
Després d’ unes bones botifarres esparracades i una bona “clapada”, amb
les muntures preparades, ens desplacem a Torelló on ens espera en Jordi, de
Sherpatour, un puto crack amb qui des del primer moment ens hi avenim força
bé... les converses que vam tindre amb ell ens fan veure que anem amb la
mateixa onda, segurament una sortida plegats hagués sigut de lo més distreta i
edificant.
 |
| Birreta i bocata de botifarra, carregant piles !!! |
Ens acompanya fins les afores del poble, on ens acomiadem i comencem la
nostre aventura, una primera etapa de 53 kilòmetres on gaudim durant tot el
recorregut d’ una varietat brutal de camins, corriols ( majoritàriament ),
trialeres, camins formats sobre la mateixa roca, tot pels paisatges típics de
la zona, tant per zones de força bosc com per cingleres amb unes vistes
impressionants que tallen la respiració. No tenim pressa i l’ idea es estar el
temps que calgui, anem a gaudir del recorregut i del paisatge... ha estat una
jornada amb sorpresa rera sorpresa.
 |
| L Esquirol, primera aturada |
Fem una primera tirada sense aturar-nos fins L’ Esquirol ( ò Santa
Maria de Corcó, es el mateix ) on ens aturem per repostar aigua. Estem de sort
i el cel està una mica encapotat, pel que no patim les altes temperatures que
hem tingut en dies anteriors, però encara així hem buidat totes les reserves.
 |
| Corriol de la Foradada, quina passada !!! |
Anem cap a Cantonigròs, passant per un corriol tot de pujada força
divertit, però a la vegada força tècnic que ens du fins la Foradada, un indret idil.lic
on normalment hi ha una bassa i un salt
d’ aigua on inclús un es pot banyar, però es agost, últimament no hi ha hagut
pluges i no hi ha aigua.
A Cantonigròs ens espera una cata d’ embotits i formatges artesanals a
Can Colom... espectacular l’ embotit de pilota i la varietat de formatges, tot
acompanyat per uns bons porrons de vi i licor de formatge... per salivar !!!
 |
| Cata a Cantonigròs... no cal dir res més !!! |
Es hora de dinar i decidim fer-ho a Cantonigròs mateix, al restaurant
Can Puntí, just en el moment en que es posa a ploure un bon ruixat, que per
sort per nosaltres dura el temps que tardem en dinar i fer una estona de
sobretaula, moment que entre altres coses gaudim de les bones vistes dins i
fora del restaurant.
 |
| Un dinar com cal... |
Hem estat de sort, dons la pluja ha ajudat a que l’ ambient sigui més
fresc, ideal per anar en bici. La propera aturada, a Tavertet, situat just dalt
d’ una cinglera on hi ha unes vistes impressionants... Parc natural de les
Guilleries, Sau i Susqueda, el Montseny.... una meravella !!!
 |
| Tavertet |
Ens queda fer l’ últim tram del recorregut, fins Rupit, on hem de
passar nit. Possiblement aquest tram sigui el més fàcil encara que gran part sigui
en pujada, ja que hi ha un bon tros d’ emporlanat, cosa que ja ens va bé,
portem un bon “tute” i s’ agraeix un tram de relatiu repòs, on apart de
continuar gaudint de les vistes des de les cingleres per on segueix el camí,
anem comentant amb excitació les meravelles del que hem fet fins ara.... encara
que en Jordi ens tenia preparada l’ última sorpresa, dons un parell de
kilòmetres abans d’ arribar ens desviem del camí per fer un últim corriol fins
Rupit.
 |
| Rupit |
Ja a Rupit, anem cap a la Fonda Marsal on en Jordi ja s’ ha preocupat
de que tinguem les habitacions i les maletes a lloc, i on després d’ una bona
dutxa anem a fer un tomb per gaudir d’ aquesta tranquil·la vila. Sopem aviat i
no tardem en anar a dormir, dons sabem que l’ endemà ens queda una jornada
dura, amb més kilòmetres i més desnivell.
 |
| Pont Penjat de Rupit |
No tenim cap mena de pressa, no anem a fer temps ni tenim hora, pel que
d’ entrada, després d’ un bon esmorzar i de carregar bidons, sortim
xino-xano... a ¼ d’ onze. A diferència del dia anterior el cel està ben clar,
ni un núvol, i la temperatura comença a pujar... ens esperen uns 62 kilòmetres “durillus”.
 |
| Rupit, últims preparatius abans de sortir |
Baixem cap el salt de Sallent, on per desgràcia ( ja ens ho imaginàvem
) no cau ni gota d’ aigua, però encara així podem gaudir d’ unes vistes
espectaculars. Fotos de rigor i seguim camí, dons la calor comença a apretar i
volem fer tot aquest tram de pujada abans d’ acabar fosos... quina diferència
del dia anterior... calor, pujades dures, trialeres i corriols bons, però durs
de pujar ( hem de posar el peu a terra de tant en tant ). A més, en tota
aquesta etapa no hi ha possible avituallament fins arribar a Sant Andreu de la
Vola, a 30 km de Rupit... hem de dosificar aigua i forces.
 |
| Al costat del Salt de Sallent, amb l' Agullola al fons |
Arribem just a l’ hora de dinar a la Vola, on ens espera l’ Elisabeth
amb un bon dinar casolà fet expressament per nosaltres, juntament amb un bon
grapat de gerres de cervesa amb llimonada. La dona, molt atenta, ens te
preparades unes aigües ben fresques i plàtans per endur-nos-ho i ens permet
fer, literalment, una migdiada abans de continuar camí... de fet, va ser lo
millor del dia... que bona la cervesa amb llimonada en aquestes circumstàncies
!!!
 |
| La Vola, dinar i migdiada |
Hem reposat forces i ens trobem bé i, encara que l’ Elisabeth ens
recomana tallar el camí per una drecera, dons son les quatre de la tarda i
estem a 39 graus amb un sol de justícia... que collons !!! hem vingut a fer els
Tracks del Diable sense “trampes”, pel que seguim el recorregut complert, sense
dreceres ni monyades.
A partir d’ aquí les rampes més dures de totes, primer una de curta d’
uns 600 metres amb un desnivell brutal per terreny pedregós i xaragallat que et
deixa ben “estovat” abans d’ arribar a la “Pujada de la Mort”, un tram d’ uns 3
kilòmetres emporlanat duríssim, on hi ha algun punt que s’ ha d’ anar fent
ziga-zagues per poder pujar i amb desnivells puntuals de fins el 27%. En el
nostre cas vam tindre que fer una part de la pujada peu a terra, dons vam
coincidir amb una manada de vaques enormes, amb banyes encara més enormes que
ens deixaven un pas una mica “justet” com per anar fent ziga-zagues. Semblava
l’ ascensió a un port de muntanya de final d’ etapa del Tour, amb públic
abarrotant costat i costat de la carretera deixant el pas just perquè passi una
bici, però canviant el públic per vaques !!!
Passades les vaques, ja dalt de la bici, acabem l’ ascensió... aquí s’
ens esgoten les reserves... deixem les bicis de banda i ens fotem gels,
barretes, plàtans... per sort ara ve una bona baixada i recuperarem forces, ara
quasi tot el que queda es camí sense complicació, tret d' una curta trialera no ciclable, tot pel mig del bosc, o sigui
amb ombra, i ja ben entrada la tarda la temperatura ja es més suportable.
 |
| Hem superat la Pujada de la Mort... estem fosos !!! |
Anem tirant, quasi tot en baixada i en pla, fins arrivar a Sant Pere de
Torelló primer, i a Torelló després, on anem al local de Sherpatours on ens
espera el pare d’ en Jordi amb cerveses, Coca Coles i Aquarius... hem
arrasat... ens ho hem fotut tot !!!
Foto de rigor de finishers per penjar-la al Facebook i, amb les bicis
al cotxe i canviats, anem a fer un merescut i xixós bocata abans de tornar a
casa.
Si he de fer un resum del que ha estat aquesta experiència, dons diria
que ha estat bestial, ens ho hem passat de p.m. , que el primer dia va ser una
sorpresa darrera l’ altre amb tot tipus de camins imaginables boníssims, sobre
tot els corriols, que va ser la major part del recorregut. El segon dia,
duríssim, canvi de paisatge i terreny respecte al primer dia, amb molta pujada
i molta calor, però també ho vam gaudir de valent. Aquesta volta la tornarem a
fer, però per la primavera, quan no faci tanta calor i els torrents i salts d’
aigua vagin plens.
Felicitar al Jordi de Sherpatour que s’ ha currat un recorregut
“chapeau”.
Sortida del 1 i 2 d’ agost del 2017
Xavi
