 |
| Safareig del Comú, a Dosrius ( 1916 ) |
Sense cap dubte, aquesta es la meva zona
preferida... llàstima que quedi una mica lluny d’ Arenys de Munt i que hagi de
dedicar més de mitja sortida entre anar i tornar, dons cada vegada que hi vaig
sempre em dona la sensació de que podia haver fet algo més. Serà per això que
quan he d’ improvisar una sortida, últimament sempre acabo per aquesta zona.
Aquesta setmana ha estat així, i més quan
dissabte, després de passar la nit del lloro, decideixo que necessito descans i
que diumenge sortiré en solitari quan em desperti, sense presses.
Com sempre que intento fer una sortida
“tranquil.la”, tiro amunt direcció Lourdes, i vaig improvisant sobre la marxa.
Sembla mentida que sent 1 de maig, i després dels dies calorosos que hem
passat, aquest matí faci el fred que fa... de ple hivern, a 7 graus pujant per
la riera Sobirans i acompanyat per un vent que fa que la sensació de fred sigui
més acusada. Per sort el dia el assolellat i l’ escalada cap a la Creu de Rupit
em fa entrar en calor.
Prenc la decisió d’ anar cap a l’ alzina de
Can Ferrerons aprofitant la solana del camí dels Misteris, cruïlla de Ca l’
Arenes i Can Bosc, i des d’ allà fer alguns dels corriols de les passades
Transcorredors entre l’ alzina i les Planes de Castell Vell, i des d’ allà
prendre el camí de tornada cap a Arenys de Munt per Can Massuet i, a partir de
Can Bosc, a l’ inversa de la’ anada.
Casualment, amb l’ immensitat de camins que hi
ha pel nostre Montnegre i Corredor, a la cruïlla de Ca l’ Arenes coincideixo
amb l’ Àngel, Gabriel i Pere, que venen de fer una visita al dolmen de Ca l’
Arenyes i tornen cap a casa pels Misteris. Xerrem un moment, amb acudit inclòs
per part del Gabriel, i seguim cadascun el nostre camí.
Començo a corriolar, ara per aquí, ara per
allà, amunt i avall...gaudeixo com un nan i, quan arribo a les Planes de
Castell Vell penso: “ara tinc que
tornar??? si tot just començo a gaudir de la sortida!!!”. Miro el rellotge
i calculo que si prenc el camí de tornada arribaré a casa a l’ hora prevista,
però penso: “ que coi, he sortit més d’
una hora més tard de l’ habitual i tornar ara seria com un coitus interruptus!!!”.
Estic a prop de Can Bordoi i no m’ ho penso
més, necessito més “marxeta”: m’ en vaig a fer un Ratonero, Dragon Khan,
Tutankamon, o lo que se li vulgui dir... estic a punt de guanyar-me una tarjeta
vermella, de les que “acarrean suspensión”, però tant se val, la setmana que ve
toca anar a veure floretes a Girona i segurament no podré sortir, o sigui que a
fer punyetes!!!
Vaig cap a Can Bordoi i el Ratonero, que faig
combinant la nostre versió clàssica amb una variant boníssima que no havia fet
mai... si es que no em cansaré mai de dir-ho... es dels millor corriols que
conec!!!
 |
| Safareig del Comú, avui |
Ja a Dosrius, i després d’ una aturada per
carregar aigua al Safareig del Comú, per cert construït al 1916, ara fa 100
anys, ara si, prenc el camí de tornada també per la ruta habitual quan venim
per aquesta zona: Canyamars per la riera de Can Rimbles i la de Canyamars, camí
del mig cap a la Creu de Rupit passant pel pou de glaç, i descens a Arenys de
Munt per la font de l’ Aigua Roja, Torrent de Milans i riera Sobirans.
He acabat fent uns 43 km i quasi 1200 de
desnivell molt variats i plens d’ alicients, amb tots els ingredients d’ una
sortida “Top”: Fortes rampes al principi, rodadores fins Can Bosc, corriols
divertidíssims amb fanguer inclòs fins les Planes de Castell Vell, el sempre
“apostoflant” Ratonero aquest cop a tomba oberta, el magnífic paisatge tant de
la vall de Rimbles com el dels quasi cinc kilòmetres d’ ascens a la Creu de
Rupit pel camí del mig, i la cirereta del corriolet del Torrent de Milans....
si, m’ he guanyat la tarjeta vermella, però ha valgut la pena,això ja no m’ ho
treu ningú!!!
Sortida del 1 de maig del 2016
BTTAMUNT
