![]() |
Església de Sant Esteve, a Canyamars... amb Burt Lancaster i el seu ocellet |
Després del lapsus de la
setmana passada, quan en Gabriel i jo vam anar a donar un cop de ma amb l'
organització de la marxa dels Ports del Maresme, i després d' un parell de
setmanes sortint amb el David, recuperant sensacions, aquest diumenge torno a
sortir amb els companys per fer una bona sortida, amb bona kilometrada, bon
desnivell i bons camins i corriols.
Al punt de trobada en
Gabriel, Ramón, Àngel i jo sense cap ruta preparada, pel que anem riera
amunt... ja decidirem sobre la marxa.
Arribats a Lourdes, decidim
anar a fer alguns dels corriols de la Transcorredor de l' any passat, els que
van de Can Massuet a Dosrius. Pugem a la Creu de Rupit, on a mitja pujada
comencem a trobat el que ha estat la tònica de la sortida: un grup de
motoristes que ens han estat emprenyant una bona estona trencant la pau de la muntanya amb el soroll
dels motors. Seguim pel GR-83 direcció Corredor per un terreny força humit i
amb un grip ideal per anar amb bici. Deixem el GR-83 i anem cap a Can Bosc pel
camí sota els Misteris i el GR-92 per anar a la part alta de Can Massuet fent
una de les combinacions tant bones de camins i corriols paral.lels a la pista
de Llinars al Corredor, camins on el protagonisme, apart del soroll de les
motos, ha estat la gran quantitat de grans basses d' aigua que hem tingut que
travessar, algunes de força fondes.
Arribem a Can Massuet i...
maleït sigui... ja tenim que anar mirant el rellotge, el temps s’ ens comença a
tirar al damunt. Fem un canvi de plans i, després de que en Ramón fes la bona
acció del dia salvant, a lo Burt Lancaster en L’ Home d’ Alcatraz, un ocellet
que estava tirat al mig del carrer, deixem córrer lo de fer els corriols que
baixen a Dosrius per un altre dia que anem amb més temps. Prenem un altre
seguit de camins i corriols, també paral.lels a la pista de Llinars al
Corredor, però per la part baixa, fins just per sobre de Can Canyamars, on ens
desviem pel corriol que baixa paral.lel a la pujada de la mort, força tècnic,
pedregós i xaragallat, i ara més degut a les puges recents.
Davant l’ impossibilitat de
fer el tram final del corriol, fem una variant desconeguda que ens porta ben bé
al mig de Canyamars, on sense saber-ho, descobrim l’ església de Sant Esteve...
quants cops hem passat per Canyamars i mai ens hem aturat a conèixer-ho !!!
Després de les fotos de
rigor, prenem el camí del mig, que puja fins la Creu de Rupit, amb la sorpresa
de trobar-nos, per primer cop des de que passem per aquest indret, la riera de
Canyamars plena d’ aigua de bat a bat.
Passem pel Pou de Glaç i anem
pujant, sense pressa però sense pausa, amunt cap a la Creu de Rupit. Jo vaig a
un ritme una mica més lent que la resta, però els tinc en el punt de mira quasi
en tot moment. Encara així en Gabriel i l’ Àngel van amb presses i arribats a
la Creu de Rupit enfilen avall per la pista que baixa a Lourdes, a l’ inversa
de quan hem pujat a primera hora. En Ramón baixa uns pocs metres per fer-me
companyia els metres finals abans d’ arribar a la Creu i, encara que havíem
plantejat tornar pel Corral d’ en Forn per un corriol nou obert per la passada
Montaltbike, finalment decidim baixar també per la pista cap a Lourdes, encara
que fent les variants de la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans.
De Lourdes avall per la riera
Sobirans cap a Arenys de Munt i a casa.
Hem acabat fent uns 36 km i
1005 de desnivell molts bons i distrets, i encara que no hem pogut fer els
corriols de Can Massuet a Dosrius, el recorregut ha estat de lo més variat, amb
molt bassals... i l’ harmonia de l’ entorn trencada pel soroll de les motos.
Track publicat al Wikiloc i
Cicloide:
Sortida del 22 de març del
2015
BTTAMUNT