 |
| Vistes impresionants des d' el Montalt |
Bé, que es pot dir d’ aquesta sortida ? ... dons que possiblement ha estat la sortida més improvisada de totes les que hem fet...I que acostuma a passar quan es fan les coses sense cap mena de programació ? ... dons que acaben sortint bé i sent de les més divertides... i així a estat !!!
Aquesta setmana hem tornat a ser el “trio de l’ estiu“, o sigui, en David, en Ramón i jo, en Xavi, un clàssic aquestes últimes setmanes. Esperem que amb la fi de les vacances tot torni a la normalitat i el grup vagi recuperant efectius.
 |
| el " Trio de l' estiu " |
Bé, el que deia, en David, en Ramón i jo ens hem trobat sense haver decidit cap recorregut, cosa rara en mi, que el que em coneix ja sap que m’ agrada sempre saber per on aniré, kilòmetres, mapes, vistes per satèl.lit, lloc que ocuparé al sofà per fer la migdiada....
Decidim pujar al Corredor per la Creu de Rupit i així entrenar-nos una mica en vistes a la propera Cebrianenca, on hi haurà un parell de rampetes que tallen la respiració, i un cop allà decidir sobre la marxa... però no, només arribar a Lourdes en David deixa anar : i si pugem pel camí amagat ? i, es clar, al Ramón i a mi no ens fan falta gaires arguments per convèncer-nos i hi ens hi llancem de cap... a fer punyetes el Corredor, massa fàcil !!!
A la conquesta del Montalt !!!
Grata sorpresa a mitja pujada ja que ens trobem amb en Carles Fugarolas, en Tendo Roig i en Pep Sellés que, com sempre, fent una demostració del que es pujar per corriols, pugen fins el Turó de Ca l’ Amar sense despentinar-se. Anem plegats fins el Corral d’ en Forn i prenem el que ells anomenen camí d’ en Santi, que porta al GR-83, ben a prop de la Creu de Rupit.
Hem fet el cim !!!
Just abans d’ arribar-hi decidim desviar-nos a l’ esquerra per un altre corriol força amagat que ens du al camí que puja a la pedra de la Ferradura... La decisió es tant sobtada que ni ens podem acomiadar d’en Tendo, Pep i Carles que anaven uns metres més avançats que nosaltres.
 |
| Quina cara de satisfacció... anem pel terreny preferit d' en Ramon !!! |
Avui es el dia dels corriols i l’ improvisació i ens tornem a desviar per un altre que quasi ens deixa a peu de la Ferradura on, no podia ser d’ un altra manera, tornem a prendre un corriol que ens ha dut al punt més alt del Turó del Montalt pel ben mig de la jungla. Els últims metres hem tingut que deixar les bicis i fer-los a peu, però ha valgut la pena... QUINES VISTES MÉS IMPRESIONANTS DE TOT EL MARESME I EL LITORAL BARCELONÍ !!!
 |
| El Maresme als nostres peus !!! |
Després de delectar-nos amb les vistes i fer quatre fotos aprofitem per anar a veure els pessebres mes que “peculiars” que s’ han anat acumulant amb el temps... la veritat es que sembla un poble en miniatura... en vam arribar a contar més ò menys una quinzena.
 |
| Els pessebres... hi ha un bon grapat !!! |
En Ramón proposa baixar a Torrentbò... i això que vol dir ?... dons més corriols, xaragalls, pedres, jungla... més de tot !!!... sort que coneix a la perfecció el terreny, si no encara estaríem donant voltes buscant la sortida !!!
Ja a l’ urbanització anem cap el Turó del Pollastre on ens desviem a la dreta per baixar a la riera de Torrentbò primer, i pujar al Castell de l’ Oliver, camí més distret per baixar a Caldetes que anar per la riera, molt tova i plena de sotracs.
Immortalitzant l' estada al llibre de visites
A Caldetes pugem per la pista que s’ enfila just per sota de l’ autopista i a dalt prenem el camí del Remei, aprofitant la mínima ocasió per desviar-nos pels corriols de la zona i, fins i tot, aturada a una vinya on unes amistats d’ en Ramón s’ estaven fotent un esmorzar de pitet... ens animen a que ens unim a ells, però no pot ser... l’ oferta es temptadora però ens juguem una targeta vermella directa si ens sortim del horari... seguim el nostre camí...
 |
| En Ramón i en David, gaudint del moment !!! |
Passat el Remei pugem a Can Vives i anem a Arenys de Munt per Can Jalpí, on en Ramón ens té preparada l’ última sorpresa de la matinal... en David i jo crèiem que ja coneixíem tots els corriols d’ aquesta zona, però no... encara ens en quedava un : el llevataps... un corriol de pendent fortíssima amb ziga-zaga a mig recorregut només apte per experts... i sonats !!!
Després d’ això tornem a la civilització, a peu del Castell de Can Jalpí, on en David baixa cap a Arenys de Mar i en Ramón i jo cap a Arenys de Munt.
Sortida molt i molt divertida on, repeteixo, l’ improvisació i corriols han estat protagonistes. La veritat es que m’ he tingut que mirar molt el mapa per poder marcar la ruta, i es més que probable que m’ hagi equivocat en algun punt... conclusió, aquest any a la carta dels reis, un navegador !!!
En total hem fet 29 km.
Sortida del 28 d’ agost del 2011
BTTAMUNT
 |
| Mapa de la ruta... més ò menys !!! |
