dimecres, 24 de setembre de 2014

Turó Gros... escalada de les bones !!!


Satisfacció per l' objectiu complert !!!
Quina escalada avui, de les que on realment et poses a proba, com sempre que anem a la torre de foc del Turó Gros, dura es pugi per on es pugi... fantàstica !!!

Al punt de trobada els habituals d’ aquestes últimes setmanes, en Ramón, Gabriel, Àngel, Manel i jo, aquest cop, a diferencia d’ altres dies, amb l’ idea clara de que tocava anar cap el Montnegre, a coronar el Turó Gros, on fa dies que no hi anem. Habitualment ho fem pujant pel GR-5 fins Can Vives de la Cortada i les temibles rampes fins Fontmontnegre, o per Ca l’ Alomar, Col d’ en Cona i Santa Maria de Montnegre, però aquest cop hem volgut fer una nova variant que ha resultat força bona, encara que dura, dura, dura.

Hem començat la sortida pujant pel camí de Can Sala de Dalt direcció Creu de Rupit i baixant a l’ alçada de la betzinera de Sant Iscle pel camí de Can Torrus Vell, passant pel costat del corriol “Brothers”, però sense prendre’l. Fem uns pocs metres per carretera fins just abans dels “Toros”, on prenem el camí que puja, puja, puja fins Can Palau... durilla, durilla la pujadeta... aquesta ha estat la variant que hem fet respecte als altres cops que hem anat al Turó Gros o a Santa Maria de Montnegre; normalment el fem de baixada.

A Can Palau, després d’ un bon desgast, anem a buscar el camí de ca l’ Alomar i la Carbonera per pujar al Coll d’ en Cona... un altre “pujadeta” que deu ni do !!!

Fins ara, tret del curt tram de baixada a Sant Iscle, tot ha estat pujar, pujar i pujar, i arribats al Coll d’ en Cona, encara ens ha de quedar la cirereta del pastís, les “rampetes” finals abans d’ arribar a la torre de foc del Turó Gros.

Fem el cim, i repassant les dades del navegador m’ adono que hem fet una escalada brutal... portem 1000 metres de desnivell en uns 17 km, amb rampes on en molts punts sobrepassen el 20%... es lo que te el Montnegre !!!

A partir d’ aquí, tornada més planera pel Turó d’ en Vives i Can Camps, on enllacem amb el GR-83 direcció Collsacreu, pista que deixem provisionalment per fer uns “500 metres” de corriols i camins més tècnics fins el Coll Senís, amb “despiste” inclòs d’ en Manel i en Ramón, que en un moment del recorregut s’ equivoquen de camí i s’ en van per allà on no toca. Les noves tecnologies no ens serveixen per poder comunicar-nos quan ens adonem, pel que hem de recórrer a d’ altres més rudimentàries, com posar-nos a cridar com possessos... i funciona, encara que la contaminació acústica es important i algun pobre animaló encara deu estar traumatitzat per l’ impacte dels sons guturals que han tingut que patir.

Tornem al GR al Coll Senís i prenem el camí que voreja el menhir de Collsacreu on, degut a la poda d’ arbrat, i per no voler posar el peu a terra, intento saltar-me les branques per allà on no toca i acabo fent un Front-flip espectacular que em deixa “esparramat” a sobre del coixí de branques, per sort sense conseqüències greus, tret d’ alguna rascada.

Degut a aquest contratemps el grup es divideix, l’ Àngel i en Gabriel van al davant i no s’ adonen de l’ incident i a més van amb presses pel que no s’ aturen, i arribats a Collsacreu decideixen baixar a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón, Manel i jo ho fem per Can Colomeró i Lourdes pel camí de la cadena.

Hem acabat fent uns 35-37 kilòmetres (depèn del conta kilòmetres) i a prop de 1200 de desnivell, com he comentat abans, molt dura l’ escalada amb força desnivell en poc recorregut, seguit d’ una bona rodada vorejant el Turó d’ en Vives, amb un paisatge fantàstic en aquesta època de l’ any, tot molt verd i frondós, i els “500 metres” ( en realitat 2400 ) de Cal Paraire fins el Coll Senís, tret d’ algun xaragall i romeguera que ens ha fet posar el peu a terra, molt distret.
 
El proper diumenge hi ha l’ Open Muntbikes a Arenys de Munt i, entre l’ Àngel que hi participarà, jo aniré a donar un cop de mà a l’ organització possiblement amb la companyia d’ en Ramón, i en Gabriel aquest cap de setmana no hi serà, el grup queda en quadro. A veure si acaba sortint algú....

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 21 de setembre del 2014
BTTAMUNT

dissabte, 20 de setembre de 2014

LOS PAJARITOS CANTAN … Y LA PÁJARA HA ‘DOBLADO’ AL ‘GURÚ’




Hoy, jueves,11 de Septiembre, es fiesta, por lo que aprovechamos para sacar a pasear las ‘burras’. Realmente, ignoro lo que se celebra, no sé si es el golpe de estado de Augusto Pinochet allá por el lejano 1973, o si se celebra (espero que no) lo de las Torres Gemelas… pero en definitiva, es fiesta.

A las 7, un WhatsApp del gurú nos informa de que excusa su asistencia y saldrá un poco más tarde y en plan tranqui. La pájara del domingo pasado ha dejado secuelas, esperemos que se recupere pronto (el gurú, a la pájara, que le den morcilla).
En el punto de encuentro, Ramontxu, el Hacker y un servidor. Dado que Ramontxu quiere aprovechar el día festivo para incrementar la facturación de su negocio famiiar y yo tengo invitados finlandeses (y no es broma) que quieren ver el ambiente festivo de Arenys de Munt, decidimos hacer una salida rodadora y  por zonas conocidas a fin de estar de nuevo en casa a una hora razonable.

Enfilamos por la la calle de las Flores, pues están acondicionando la Riera para el mercado de artesanía y feria de entidades de más tarde, Cruz de Rubí por Casa Framis, Los Misterios, y vamos a buscar la pista que sube desde el Faro. Hacker y yo dejamos claro a Ramontxu que nos negamos rotundamente a subir hacia el santuario por las escaleras: como subir por pista es aburrido, optamos por un senderillo que sube hasta el Santuario del Corredor paralelo a la pista, a su izquierda. Es entretenido y con una suave subida bastante constante.

Una vez en el Santuario nos dirigimos al mirador con vistas a la Almazara (El Trull) donde nos avituallamos. Decidimos bajar hacia La Almazara continuando por el sendero que nos ha traído hasta este maravilloso enclave. En el primer cruce, ‘encigalada’: el Hacker dice que es a la izquierda. Como tiene las direcciones de correo electrónico tanto de Ramontxu como la mía y tenemos miedo de que nos mande un ‘Caballo de Troya’ de esos que te inutilizan el ordenador, no osamos contradecirle y nos metemos en un zarzal que nos hace temer por la integridad de nuestros neumáticos. Pasa un buen rato hasta que nos damos cuenta que ese camino nos lleva hacia San Celedonio y decidimos desandar (literalmente, en un tramo considerable) ese tramo hasta el maldito cruce de la ‘encigalada’ de hoy, donde tomamos el camino de la derecha, que es el bueno, y salimos al GR.

De allí a la Fuente de la Chumbera (en latín Opuntia ficus-indica, en catalán, Figuera de Moro o Figuerassa… para quien no se haya enterado todavía), donde no paramos. Casa Nueva del Pino Bernardo en dirección al Caserío Palomar (Can Colomer), allí nos topamos con nuestro gurú, que viene convenientemente vestido (maillot de la última Montaltbike, cuatribarrado para conmemorar la fecha de hoy) para darse un paseíto ‘light’ de 18 km y 600 de desnivel, pinchazo incluido.

Llegamos a los Arenales de Arriba a las 11, Ramontxu a tiempo para vender miles de bragas de cuello alto, y yo para enseñarles nuestra villa a mis conocidos finlandeses. Hoy no hay track: confiando en que iba a venir el gurú, he dejado el mío en casa. A la postre resulta la decisión adecuada, sería una vergüenza que alguno de los seguidores de este blog quisiera seguirlo y repitiera nuestra ‘encigalada’. Hoy han salido 29.40 km con 759m de desnivel, 6% de pendiente media y 21% de pendiente máxima. Mucho bochorno durante toda la  salida pero buen ambiente, y hemos oído cantar los pajaritos… gracias a una ‘oportuna’ pájara.

Sortida del 11 de setembre del 2014
Gabriel de Cervantes

dijous, 11 de setembre de 2014

Sant Sadurní de Collsabadell


Quines ganes que tenia de fer una sortida així, explorant nous indrets, amb l’ incògnita de no saber el que et trobaràs !!!

En una de les meves sortides en solitari d’ aquest passat agost vaig tornar a l’ església vella de Vilalba Sasserra passant per Ca l’ Agustí i Can Freginals, després de passar la ruta a l’ ordinador, mirant el mapa em vaig adonar d’ un indret a tocar amb Llinars que no quedava gaire lluny de l’ església vella i que tenia bona “pinta”: l’ església de Sant Sadurní de Collsabadell.

El recorregut amb parts molt rodadores i combinades amb algun corriol més ò menys complicat s’ adapta força a la nostre manera de fer dalt de la bici, pel que, al mateix punt de trobada, on apart de trobar-nos en David Pardal, Ramón, Gabriel, Àngel i jo, hi ha un bon grup de bikers dels dos Arenys amb l’ intenció d’ anar a preparar el recorregut del proper Open Muntbikes de finals de setembre, proposo anar-hi.

Encara no hem arrancat i en Gabriel va amb roda punxada, fet que no ens estranya gens ja que de la sortida de diumenge passat a Montpalau hi va haver unes quantes de les que no te n’ adones fins que vas a buscar la bici per tornar a sortir... la cara de babau que s’ et queda !!!

Solucionat el problema, i amb un quart de retard, anem riera amunt per pujar a la Creu de Rupit... els companys porten un bon ritme, però jo no, dissabte tarda i nit no em vaig trobar bé i això m’ afecta... la pujada s’ em fa molt feixuga i ho passo malament, fins el punt de que em plantejo donar mitja volta. Decideixo arribar fins la Creu, a veure que passa i, després d’ aturar-nos cinc minuts i menjar una mica de fruita, sembla que revifo una mica, pel que finalment continuo amb els companys.


Con que Collsabadell queda una mica lluny, hi anem pel que sembla que ha de ser la via més directe, seguint el camí que puja al Corredor, però deixant-lo per prendre el camí per sota dels petits Misteris fins la cruïlla de Ca l’ Arenes, Puig Aguilar, Can Bosc, l’ alzina de Can Ferrerons i l’ encreuament dels Quatre Camins, on prenem un dels corriols que ens va agradar tant de la passada Transcorredor, encara que, com ha estat habitual tot aquest estiu, i després de les tempestes del dia abans, hi ha un tram força malmès al principi que ens obliga a posar el peu a terra. Per sort son pocs metres i el podem gaudir força.

Anem a parar a la pista que ens ha de dur directament a l’ església, però en un revolt trobem un company “betetero” a l’ entrada d’ un corriol senyalitzat per les fites de la pedalada de Llinars que en breu ha de passar-hi. El company ens anima a que l’ “estrenem” i ens hi llancem. El corriol es bo i divertit, però el ferm es tou, hi ha un parell de punts perillosos i en un d’ ells l’ Àngel ens delecta amb un “Frontflip” de concurs de X-Games... jo li dono el 10. Per sort no es fa cap mal i podem seguir sense problemes fins el final del corriol i ja a la pista, cap a Sant Sadurní de Collsabadell.

Arribats a l’ objectiu, fem la nostre clàssica aturada per avituallar-nos i fer quatre fotos.


Entre la punxada d’ en Gabriel, la meva indisposició inicial i que l’ indret ens queda una mica lluny, no ens podem encantar gaire per tornar i, seguint el recorregut preestablert, anem cap a Vilalba Sasserra per prendre el camí que puja cap a l’ església vella.

Tota aquesta part del recorregut fins l’ encreuament amb la pista que puja cap el Corredor i el Trull, encara que quasi tot el camí es força bo, es tot puja, puja, puja, amb algunes “rampetes” que poc a poc van desgastant... especialment en el meu cas, encara que m’ he arribat a trobar molt millor i he pogut seguir sense més problemes, entre la calor ( fa una xafogor de les que aquest estiu poc hem tingut ) i ja portem una bona tirada, començo a patir de valent, fins el punt de que no puc seguir el ritme dels companys i m’ he de centrar només en respirar i arribar... el molinet treu fum...


Ens reagrupem a la part alta de la Serra d’ en Benet quan casualment ens trobem amb els companys de Muntbikes que estan fent el reconeixement de l’ Open, fet que a mi em va perfecte per agafar una mica d’ aire que m’ ajuda a arribar fins el Trull.

Com ja es habitual últimament que prenem la pista del Corredor, ens desviem per la part alta de la Serra de les Mules i fer el corriol que enllaça amb el camí de la font de la Figuerassa, així ens estalviem pujar fins el Corredor.

Aquí jo, pujant el parell de “rampetes” que hi ha abans de prendre el corriol, rebento... esgoto les poques forces que em queden i tota la resta del recorregut es un calvari... la “pàjara” es impressionant, mai m’ havia trobat tant malament dalt de la bici... se m’ adormen mans i peus, em costa parlar ( fet que el Ramón, que es queda amb mi per donar-me una empenta emocional en aquest moment difícil, agraeix, ja que no se per que, sembla que tinc fama de xerraire ). El camí de la Figuerassa fins la Casanova d’ en Pibernat, sent planer, s’ em fa duríssim, igual que la resta del recorregut, fins i tot pateixo a les baixades... només vull arribar a Arenys de Munt.

A la Casanova d’ en Pibernat, després d’ esperar-me per enèsima vegada, el grup es desfà... es tard i ja hi ha pressa, pel que el Gabriel, Àngel i David van fins la C-61 i baixen a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo prenem el camí de la cadena a Collsacreu per baixar a Lourdes per Can Colomer i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

Hem acabat fent uns 38-40 km ( depenent del conta kilòmetres ) i més de 1000 de desnivell per un molt bon recorregut, rodador però variat, amb un parell de bons corriols, dia assolellat i hem descobert un nou indret. Personalment, llàstima de la “pàjara” monumental que he patit, que no m’ ha deixat gaudir-la com cal...

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 7 de setembre del 2014
BTTAMUNT


dissabte, 6 de setembre de 2014

Sant Andreu de l’ Arboceda i Montpalau… va de ruïnes !!!



Montpalau

 Tornem a fer una sortida rodadora aquesta setmana, encara que, en sintonia amb les darreres sortides, sempre amb algun punt més o menys complicat.

Hem anat a fer una visita a les ruïnes del castell de Montpalau, per sobre de Pineda, des d’ on es divisen unes bones vistes d’ aquesta vila costanera i de Calella.

Al punt de trobada tornem a ser una bona colla, pràcticament els mateixos d’ aquestes últimes setmanes, en Gabriel, Ramón, David Natxu, Àngel, Manel i jo, i com ja va sent habitual, sense res preparat, pel que el que primer proposa un lloc, dons fantàstic i anem-hi !!!

Montpalau es un indret que visitem de tant en tant amb recorreguts molt similars, pel que no m’ estendré gaire explicant el recorregut, l’ únic canvi respecte als anteriors es que habitualment hi anem per la Creu de Canet, Sant Cebrià de Vallalta i el Coll de l’ Era d’ en Mora fins el Collet de Sant Andreu, però aquest cop hi hem anat per carretera fins Sant Iscle, Can Pere, Turó d’ en Vendrell, Can Palau i Castellà d’ Indies.



Hem passat un grapat de cops pel Collet de Sant Andreu i mai ens hem aturat a veure les ruïnes de l’ ermita de Sant Andreu de l’ Arboceda, pel que decidim desviar-nos del recorregut per anar-hi... però només entrar al bosc, CATACRACK.... cop de teatre... petada de cadena d’ en David !!! Per sort anem preparats per aquest tipus d’ incidència i entre tots solucionem el problema ( dos arreglant la cadena i la resta mirant donant pel sac ), això si, al ben mig d’ una legió de mosquits ( aquests si que ens han donat pel sac de debò !!! ).


Solucionat el problema visitem les ruïnes de l’ ermita, de la que només queda en peu un parell de parets que s’ aguanten dretes “per simpatia”.

Anem cap a Montpalau pel Bagueny de Can Carreres, per l’ obaga d’ aquesta petita serralada... sembla mentida que hi hagi aquest indret aparentment tant salvatge, amb un paisatge propi del cor del Montnegre, inclús del pre-Pirineu, quan a pocs metres, a l’ altre banda, hi ha tota la zona urbanitzada i totalment prescindible.

Arribem a l’ objectiu, les ruïnes del castell, on avituallem i gaudim d’ unes bones vistes del nord del Maresme.



Calella i Pineda des de Montpalau
Baixem cap a Pineda pel corriol boníssim que envolta el turó, cap a l’ Horitzó, on prenem la carretera NII, a ritme de creuer, fins Arenys de Mar, on es queda en David, i Arenys de Munt, on després d’ uns 46 km i 900 de desnivell donem la sortida per finiquitada.

El proper diumenge, més !!!

Track al Wikiloc:

Sortida del 31 d’ agost del 2014
BTTAMUNT