ENCIGALADA !!!

Crònica tardana la d’ aquesta setmana, però aquí està, encara que per falta de temps curta serà... òstres que poètic m’ ha sortit, li acabaré fent la competència al Gabriel !!!

Poesia a part, el títol reflecteix ben bé el que ha estat la darrera sortida: una “encigalada” en tota regla, aquest cop propiciada pels “Salmes”, o sigui, en David i jo, primer per l’ enredada de baixar a Canyamars pel corriol que enllaça Can Vallalta amb el camí del Pou de Glaç en comptes d’ agafar el camí principal... hem acabat fent una bona part de corriol peu a terra, envoltats de romegueres i xaragalls més que perillosos després de les tempestes d’ aquest estiu.

Punxada d' en Ramón, amb una 29 de "prestao" sense recanvi ni res !!! sort que aquest camins estan plens d' ànimes caritatives

 Segona “encigalada” quan, just abans d’ arribar a Canyamars, anem a escalar la “pujada de la mort”, o el “dinosaure” com també l’ anomenen. L’ últim cop que vam pujar-hi, tot i la duresa vam fer-ho sense posar peu a terra en cap moment, suposo que per això hi anàvem confiats... greu error... igual que la majoria de pistes i camins, tanta tempesta ho ha malmès tot... xaragalls, “platges”, molta pedra solta... fet que complica l’ escalada, fins el punt que, a més de tindre que fer un esforç extra, a alguns no ens queda més remei que acabar posant el peu a terra. Repassant les dades del navegador em surt que aquest tram d’ uns 1400 metres te una pendent mitja del 16%, amb puntes continuades de fins el 25%... com diria en Ramón aquell llunyà dia que ens vam conèixer pujant el pedregós GR-5 pel Montnegre, “ per parar a vomitar !!!” ... gran frase, mítica, plena de sentiment, poesia pura !!!

Tercera “encigalada”, quan prenem el camí que ens ha de dur des de la part alta de Can Massuet fins a tocar amb Can Bosc, de tornada, després d’ equivocar-nos acabem al mig d’ un altre corriol diria que pitjor que el de la primera, ja que al menys aquell era baixada, però aquest tot pujada, fins i tot carregant les bicis a l’ espatlla... ben segur que per aquí no tornem a passar !!!

Font del Ferro

Per sort acabem enllaçant un altre cop amb el camí correcte i podem seguir, ara si sense més contratemps, cap a la Font del Ferro ( estranyament l’ hem trobat seca, fet que no havia vist des de que conec l’ indret ) i rodant, rodant, tornar cap a Arenys de Munt sense complicar-nos més la sortida.

Per cert, aquest diumenge hem repetit els mateixos de la setmana passada, en Gabriel, David Nacho, David Pardal, Ramón, Àngel, Manel i jo... una bona colla.

Hem acabat fent uns 37 km i 1000 de desnivell i, encara que aquesta sortida hi ha qui li ha agradat més, i d’ altres que no tant, a pesar de les “encigalades” hem complert l’ objectiu que no es altre que passar-ho bé dalt de la bici... això si, mentre el ferm estigui com està ara, m’ ho rumiaré bé abans de llançar-me per segons quins llocs.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 24 d’ agost del 2014

BTTAMUNT

Una bona rodada en grup

Coll Butí

Quina patxoca que feia el grup aquest diumenge, set elements rodant amb complerta harmonia, cinc amb l’ equipació oficial, fet que feia força setmanes que no succeïa... es el que tenen aquestes dates, les vacances ens trastoquen els horaris i hàbits ( sempre per bé, es clar ). Per això ha estat una bona sorpresa trobar-nos un bon grup al punt de trobada.

Aquest cop en Ramón, Gabriel, David Nacho, David Pardal, Àngel, Manel, un nou element que la setmana passada va fer una primera incursió amb nosaltres, engrescat pel nostre Ramón “Capità Aranya”, i jo.

Ningú te clar on anar, pel que decidim improvisar un recorregut per Olzinelles baixant per la banda del Coll Butí i fer una “visita” al corriol dels arbres caiguts, sempre força divertit de fer. Hi anem per Can Colomer, Collsacreu, Cal Paraire i el Coll Blanc, xino-xano, sense presses, però sense aturar-nos... el dia es fantàstic per anar en bici, com ha estat habitual durant tot aquest estiu, la temperatura es força bona i un bon grapat de núvols travessen el cel sense parar, pel que no ens tenim que preocupar ni del sol, ni de la calor... només de pedalar i passar-ho bé !!!

Encara que en general el recorregut es en gran part rodador, no es gens fàcil, ja que fem algunes bones escalades, i a més, el terreny es força sec i ple de “platges”, un perill si et refies i et relaxes. Bona l’ escalada, per variar, de Can Colomer, la del Pla de les Mines cap els Quatre Camins, a Olzinelles, ( deu ni do quin parell de tobogans que hi ha ), i quan ja anem de tornada amb les forces més justetes, la de Can Saleres cap a la Casanova d’ en Pibernat, on per cert, en Manel s’ ha retratat com el “tapat” del dia, dons després d’ anar tot el matí a la cua del grup, en silenci, com un estrateg estudiant els moviments dels rivals, ha fotut un “demarratge” i m’ ha deixat amb quatre pedalades quan ens enfilàvem per les rampes més potents.

Can Valls

No podia faltar la volteta pel corriol que travessa Olzinelles per la ribera de la riera... espectacular en aquestes dates !!! amb aturada per avituallar a la bassa de Can Valls abans de pujar a Can Puigdemir pel camí de Sant Esteve d’ Olzinelles, Can Virgili i avall a Vallgorguina.

L’ última escalada, la de Can Saleres, com he comentat abans, encara que en Ramón i en David Pardal fan una incursió per un corriol que els torna a deixar al mateix camí més amunt... està tot molt sec, ple de romegueres per aventurar-nos per aquests corriols i la resta preferim fer les rampes, força dures, però amb el ferm més estable.

Per acabar, descens a Lourdes per Can Quel, força perillós sigui l’ època que sigui, i ara més, amb derrapades constants i les platges una darrera l’ altre, riera Sobirans i Arenys de Munt, on ens acomiadem satisfets d’ haver fet un altre bona sortida.

Hem acabat fent uns 36 km i més de 1000 de desnivell i, encara que hem rodat força, el recorregut ha tingut tots els ingredients d’ una sortida de lo més variada i distreta... escalades ben repartides, corriols com el dels arbres caiguts, descensos ràpids... i com sempre, bon humor i ganes de passar-ho bé.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide.

Sortida del 17 d’ agost del 2014

BTTAMUNT