dijous, 19 de juny de 2014

LOS PAJARITOS CANTAN…. LAS NUBES SE LEVANTAN (antigua canción popular infantil)

Tres frikis al dolmen de Ca l' Arenes
Además de verdad, después de la tronada y diluvio de esta madrugada, en Te-Ven-Tres anunciaban chubascos dispersos para esta mañana, pero finalmente se ha quedado un día muy majo, con el terreno con el ‘grip’ justo para la práctica del Mountain Bike. En el punto de encuentro Ramontxu, Ángel ‘The Hacker’ y un Papá Noel con un ‘jetlag’ considerable después de volver ayer desde EEUU. El gurú de turno, que no tiene suficiente con el Mundial de Fútbol de Brasil, dedica las horas que normalmente gasta en ir en BTT en ir a ver a su hijo jugar a fútbol sala. El Gorrioncillo, El Estibador, El Aprendiz de Gurú y Nacho Vidal están también ‘desaparecidos en combate’, facilitando o no las oportunas excusas.

Subimos por el Paseo de Gracia de Arenys de Munt hasta el Santuario de Ntra. Sra. De Lourdes, camino del caserío de Framis hasta la Cruz del Rubí, Los Misterios y hacia el monumento funerario de la Edad de Piedra del Caserío de la Tierra Suelta (Ca l’Arenes). Allí inmortalizamos el momento en el celuloide y nos avituallamos con barritas energéticas de distinta factura.

Con el buche lleno afrontamos las empinadas rampas hacia el Santuario del Hombre Veloz (Corredor), con pendientes máximas del 20%, que solo Ramontxu, en estado de gracia, supera sin echar pie al suelo. Hay muchos BTTeros por el monte, se nota que había mono, y lo dicho, la climatología invita. Bajamos por las escaleras y continuamos hacia la Piedra de la Herradura, pasando por el sitio donde hace algunos meses la espalda de nuestro gurú de turno dijo ‘basta’, dando inicio a un largo rosario de recuperación y gimnasio; si es que ya no tenemos edad…

Seguimos el descenso en dirección hacia los Castaños pero nos desviamos  a la derecha al senderillo que hace unos años pasamos en un Open Natura (todavía no se llamaba Open MuntBikes), bastante estropeado en algunos tramos, más que por la lluvia, por el reguero central que ocasionan las motos cuando lo recorren en sentido ascendente. Desembocamos en la pista principal un poco más arriba del Corral del Horno e inmediatamene torcemos nuevamente a la derecha para bajar hasta la parte alta de la Urbanización de Santa Rosa de los Pinos.


Enlazamos con la Urbanización de las Tres Colinas, cruzamos la carretera a la altura del Collado del Pollo y tomamos la pista que nos lleva al Caserío de Catá de Arriba y al Hostal del Sol, donde el hijo mayor de Ramontxu está haciendo un trabajo para el ‘insti’ rodeado de quinceañeras en brevísimos pantalones cortos. Ramontxu le da algunas instrucciones (a su hijo) sobre el correcto comportamiento a seguir (dudamos que haga caso, pero todos hemos tenido quince años, ¡qué caray!). Acabamos de bajar hacia la Riera por el Caserío-Castillo de Casa de Jalpín con su característico faro hasta volver de nuevo a la zona industrial de Arenales de Arriba (Arenys de Munt) donde damos por finalizada la ruta con 31 km y poco más de 1000 m de desnivel en nuestras piernas y, cosa extraña, a la hora: son solamente las 11.15h, con lo que, además de poder disfrutar del canto de las diversas avecillas silvestres, evitamos holgadamente ver tarjetas amarillas o rojas a nuestro regreso.


Sortida del 15 de junt del 2014
Gabriel de Cervantes

dilluns, 16 de juny de 2014

... per matar el cuc ...

Diumenge no puc sortir amb els companys per compromisos, però ho faig dissabte per la tarda en solitari, una sortida curta per matar el cuc.

Meteorològicament parlant es un dia estrany, calorós i xafogós, assolellat en principi, però a mida que passen les hores, el cel s’ encapota i a partir de mitja tarda comencen a caure ruixats, curts però intensos. Jo m’ ho ensumo i decideixo fer una sortida a prop de casa, lo més variada possible, per si he d’ acabar tornant pitant.

Vaig cap a Can Jalpí per pujar a Can Vives, baixar a la riera de Torrentbó i tornar a pujar ara cap al Castell de l’ Oliver, on prenc el primer corriol de la tarda, amunt fins creuar la carretera de Mata i la Plana de l’ Oliva, on prenc el camí que puja cap els Pins d’ en Pera i el Turó d’ en Bosc on, veient que en qualsevol moment pot caire un aiguat, decideixo baixar a Sant Vicenç de Montalt seguint el track dels corriols tant bons de la part final de la passada Montaltbike... encara que en alguns punts el pas està tallat i acabo improvisant d’ altres alternatius força bons.

Abans d’ arribar a Sant Vicenç cau el primer xàfec de la tarda, encara que al anar pel ben mig del bosc els arbres em fan de paraigües i quasi no m’ afecte. Per sort no dura res i només arribar al poble deixa de ploure.

Decideixo tornar a casa, dons sembla que en qualsevol moment pot tornar a ploure, pel que torno cap el Castell de l’ Oliver passant per Can Milans del Bosc, riera de Torrentbó fins Caldetes i amunt cap el Remei, on prenc el mateix camí de l’ anada però al revés, fins Can Fortuny, Hostal del Sol, far de Can jalpí i riera amunt a Arenys de Munt... just a temps, dons només arribar a casa torna a caure un xàfec dels bons.

He acabat fent uns 21 km i més de 700 de desnivell molt divertits, intensos, plens de corriols amunt i avall, que combinats amb algunes parts més rodadores, també amunt i avall, han fet que sigui una molt bona sortida. He gaudit molt !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 14 de juny del 2014
BTTAMUNT



dimarts, 10 de juny de 2014

Rematant els corriols de la Transmaresme


Que bona va ser la sortida del més passat quan vam fer una part de la Transmaresme fins Arenys de Munt, sobre tot amb els corriols de pujada des del Rovell de l’ Ou cap a Can Bruguera, encara que aquell dia, per falta de temps, vam tindre que atallar-los i ens va quedar una part per fer.

Aquest diumenge hem volgut completar-los, però al revés, de baixada i, tret d’ algun punt més que trinxat que ens ha obligat a posar el peu a terra, ha estat molt, molt, molt bé !!!

Al punt de trobada en Ramón, David J., Àngel, Pep i jo hem anat fins Can Bruguera per la via més ràpida, pujant per Lourdes fins la Creu de Rupit, on hem pres el GR-83 direcció Mataró primer, i desviant-nos cap a Can Bruguera després.

Reposant els bidons d' aigua a Dosrius... quina calorada !!!
Allà hem enllaçat amb el primer dels corriols objectiu del dia, complicat principalment per que suposem que les últimes tempestes van acabar de malmetre un terreny de per si força tècnic i xaragallat, amb l’ agravant de que, per les dates que estem, les romegueres i el terreny sec fa que tot sigui més complicat. En alguns punt no queda més remei que posar el peu a terra.

Anem enllaçant un corriol amb un altre, ara ja sense les complicacions del primer fins passat l’Oasi, congregació religiosa que hi ha entre Can Bruguera i Dosrius, on enllacem amb el tram que ja vam fer quan vam seguir la Transmaresme. Llavors aquest corriol ens va agradar molt, això que quasi tot era de pujada i no gens fàcil, o sigui, ja podeu imaginar lo que ens ha agradat fer-lo de baixada... variat, tècnic, bastant net... fantàstic, el millor de la sortida d’ avui !!!

Ja al final del corriol, al Rovell de l’ Ou, prenem el camí que baixa fins la riera d’ Argentona i anem amunt, cap a Dosrius, seguint les rieres per l’ estret camí fresat pel pas de les bicis i on has d’ anar al tanto de no xocar de front amb algun despistat que baixa.


Sessió fotogràfica a Dosrius
Pugem a un bon ritme cap a Dosrius, on fem una aturada per omplir els bidons... el dia es força calorós, d’ estiu, anem secs, i encara queda fer l’ últim esforç per pujar a la Creu de Rupit pel Pou de Glaç i el camí del Mig, no gaire dur però amb una pendent constant que va desgastant, i desgastant, i desgastant... jo estic totalment fos, la calorada m’ ha causat estralls i la pujada pel camí del Mig s’ em fa interminable... la “pàjara” es impressionant i tothom se m’ escapa, tret de l’ Àngel que afluixa el ritme per fer-me companyia en el patiment.





















Coronant el "port" de la Creu de Rupit

Ja a la Creu de Rupit, amb el cos adolorit i un mareig de nassos, puc respirar tranquil, el que queda es baixar a Lourdes i riera Sobirans cap a Arenys de Munt, on donem per acabada la sortida.

Hem acabat fent uns gens menyspreables 44 km i més de 1000 de desnivell que han resultat més durs del que podríem pensar quan hem decidit anar a fer aquest recorregut. Tram molt rodador fins Can Bruguera, però amb l’ escalada a la Creu de Rupit que no es “moc de pav”, corriolada llarga i dura a partir de Can Bruguera, remuntant la riera d’ Argentona i Dosrius on la calor ha començat a fer-se notar, i el camí del Mig fins la Creu de Rupit on les forces ja anàvem més que justetes ( com he comentat, en el meu cas amb una “pàjara” de les que recordaré molt de temps ).

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 8 de juny del 2014
BTTAMUNT