dimecres, 28 de maig de 2014

LOS PAJARITOS CANTAN... LAS CRÓNICAS EN LA LENGUA DE CERVANTES ENCANTAN.

On son les bruixes ???
Esta mañana electoral, gris y poco engrescadora, y habiendo dedicado la jornada sabatina a reflexionar sobre nuestro voto, en el punto de encuentro, dos almas solitarias: El 'Hacker' y el 'Papá Noël'. A Ramontxu le ha tocado pringar en una mesa electoral, el 'Gurú' sigue cascado de espalda, el 'Pardalet' ha excusado su asistencia, 'Nacho Vidal' sigue convaleciente de su fallido intento de 'front-flip' de hace ya unas semanas, Quique 'El Estibador' está desaparecido en combate...

Después de la 'corriolada' del domingo pasado, y ausente Ramontxu (adicto a los senderillos y zonas no ciclables) decidimos hacer una ruta de 'Paz y Amor', rodadora, y regresar pronto para a)ejercer el derecho a voto y b) Borja Alvarín tiene comilona familiar en Esparreguera, y no es cuestión de llegar justo de tiempo.

Salimos por la Riera, Lourdes, camino de Casa Palomero (Can Colomer), Pariente Rubio, Caserío del Llano de Arriba (Can Plana de Dalt), Valle de la Poza (Vallgorguina, gorguina proviene de gorg, poza), cogemos la Via Verde paralela a la riera y nos desviamos a la izquierda para subir al dólmen por un camino señalizado como Sendero Local, con un par de rampas de narices, llegan al 20% de pendiente.
Subimos al dólmen, más que nada por comprobar que todas las piedras están en su sitio para el akelarre de San Juan, en que esperamos que vuelvan las brujas del año pasado. Ahí nos tomamos las fotos que adornan esta crónica, y el 'Hacker' consigue hacer un 'selfie', eso sí, después de varios intentos fallidos. Es que la Black Berry tiene sus cositas...

Pasamos por La Almazara (El Trull) y seguimos hasta el Santuario de El Corredor, básicamente por pista y con alguna variante por sendero. Descenso por las escaleras, breve visita al mirador sin nombre cerca de la Fuente del Acebo (Font del Grèvol), variante por Los Misterios, en los Corchos, cogemos la pista a nuestra izquierda, Casa Nueva del Pino Bernardo y descenso por el Caserío de Mora. El terreno está muy seco, de hecho, haría falta una buena lluvia, toda la mañana amenaza con llover, pero no nos mojamos. Esto sí, ni los manguitos (yo) ni la manga larga (Àngel) sobran en ningún momento.


Llegamos a la zona industrial a las 11 y poco, después de una ruta rodadora y sin casi paradas, disfrutando del canto de los pájaros, pues no ha venido el 'Gurú'. Como mi altímetro señala 997 m de desnivel acumulado, y eso es una deshonra, decidimos subir hasta el Restaurante de la Era, acumulando 1.008 m de desnivel, y volver, yo al coche y Àngel a su casa.



Sortida del 25 de maig del 2014
Gabriel de Cervantes


dijous, 22 de maig de 2014

Corriols, corriols i més corriols !!!

Alzina de Can Ferrerons
Quan fa unes setmanes els companys van anar a la Torre del Moro per fer el popular “Ratonero” ( Dragon Khan per la gent de la zona ) i jo em vaig quedar amb les ganes, aquella mateixa tarda no m’ hi vaig poder estar i vaig sortir amb l’ intenció d’ anar-hi pel meu compte, però finalment, per falta de temps ja que em queda una mica lluny, vaig acabar improvisant una corriolada  des de Can Ferrerons fins Dosrius aprofitant els tracks de la Transcorredor del 2013... i com vaig gaudir-ne !!! ... corriols un darrera l’ altre, tècnics però nets i amb la traçada ben marcada, variats,... una meravella !!!

Can Bosc
Entusiasmat per la troballa proposo tornar-hi amb la penya, i a més, el passat diumenge hi va haver la Transcorredor del 2014 amb la coincidència de parts del recorregut amb el que vaig fer aquell dia, pel que els corriols estan força nets i hi hem afegit algun tram d’ aquest any.

la "mare de totes les alzines"!!!
La primavera està força avançada i, per poder allargar les sortides i no tindre que anar amb presses, fem un canvi d’ horari sortint mitja hora abans, a les 7:30, aquesta setmana en Gabriel, Ramón, David J., Àngel i jo. El protagonisme del dia son els corriols, pel que anem cap a l’ alzina de Can Ferrerons per la via més ràpida, pujant a Lourdes, Creu de Rupit, Suros d’ en Burget, Misteris, Ca l’ Arenes i Can Bosc, quasi tot per pista, camins gens complicats i algun corriolet.

Can Carreres, a tocar amb Can Massuet-el Far
Després d’ una curta aturada per fer un parell de fotos amb la “mare de totes les alzines”, anem a buscar el primer dels corriols, i a partir d’ aquí que puc explicar... corriol per aquí, corriol per allà, ara un caminet per recuperar, un altre corriol, una rampeta, més corriols... així durant kilòmetres i kilòmetres fins arribar a Dosrius, on hem pres el camí per anar a Canyamars, Pou de Glaç, Creu de Rupit i descens a Arenys de Munt per Lourdes i riera Sobirans.

de tornada, entre Dosrius i Canyamars
Hem acabat fent uns 46-47 km amb 1200 de desnivell ( deu ni do quin fart de pujar també !!! ) espectaculars, amb tot el protagonisme pels corriols i, encara que hi ha de força tècnics, en general no es un recorregut complicat. Hem gaudit molt, molt, molt !!!

Ah!! menció especial al Ramón, que ha estat l’ únic capaç de passar l’ últim corriol abans d’ arribar a Dosrius, un tram totalment vertical, sec, ple de pedres i rels només apte per irresponsables... amb un parell de coll.... !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 18 de maig del 2014
BTTAMUNT


dijous, 15 de maig de 2014

Tornem al Mirador del Corredor


Diumenge amb força baixes, però amb el retorn d’ en Gabriel-Frank del Montnegre, que entre viatges a les nostre antípodes i patejades aventureres pel Solsonès, feia unes quantes setmanes que no venia... en David Natxo amb els canells fets pols per intentar fer un “front flip” sense saber com aterrar, en Ramón aprofita la fira de la maduixa d’ Arenys de Munt per muntar una paradeta per vendre “tanguilles” sabor fruita, en David Pardal desaparegut, l’ Àngel queda en hores intempestives al Corredor amb un company i va a la seva bola... la pregunta es: quans cops haurà punxat ???... tema de debat a Cuarto Milenio.

Però, es clar, això no ha estat cap impediment per fer una bona, bona sortida, aquest cop en Quique, Gabriel i jo. En Gabriel porta dies sense anar en bici i proposa fer un recorregut rodador, sense complicar-nos la vida i, ja que el Quique no coneix la troballa del mirador del Corredor, decidim anar-hi xino-xano pujant per Lourdes, Creu de Rupit, Suros d’ en Burget i Corredor, tot per pista, encara que tot pujada, acumulant metres de desnivell.


El dia comença lleig, ha plogut lleugerament i cau un “xirimiri” quan comencem a enfilar-nos cap a la Creu de Rupit. A més, el cant dels ocells queda apaivagat pel cant de la bici d’ en Quique, que durant tot el camí ens ha delectat amb un concert de grinyola que no hi ha hagut manera de solucionar.

Arribats al Corredor anem a fer el corriol que porta fins el mirador i el Quique, igual que nosaltres quan vam anar-hi per primer cop, queda impressionat de les estupendes vistes que hi ha de tot el Montseny, Vallès, Montsoriu i més enllà... llàstima de dia, encara que aquest cop no hi ha les boires baixes de l’ altre cop... hi hem de tornar un dia solejat.

Aturada, avituallament i fotos de rigor abans de continuar, de baixada, cap el Trull on, ja que l’ idea es rodar, proposo anar a fer part del recorregut que vaig fer fa unes setmanes en plena recuperació de l’ esquena cap el Canadà Parc, seguint el recorregut de la passada Bikegorguina, però al revés.

El Trull
Baixem i baixem, sense cap complicació, fins el Canadà Parc primer i a tocar amb Sant Celoni després, adornant el recorregut fent algun corriolet curt que ens torna a deixar al camí, prenem el corriol senyalitzat paral.lel a la riera de Vallgorguina i a bon ritme pedalem i pedalem per aquest indret tant fantàstic fins el poble on, encara que estem bé de forces ja que hem rodat molt de baixada i podríem allargar-ho una mica més, creiem convenient tornar per la via més directe per no tindre presses d’ última hora.

Pugem cap el Parent Rost per Can Plana, Can Plana de Dalt ( pels xais ) i el corriol que ja a dalt ens deixa just davant del camí de Can Mora, per on baixem a Lourdes... amb precaució ja que tot lo bo que te aquest camí ho te de traïdor... hi ha força pedra, patina molt pel sauló, i en molts punts està contraperaltat... s’ ha d’ estar a la güait !!!

Hem acabat fent uns 34-35 km i un 900 de desnivell en parts ben diferenciades, primer de puja, puja, puja fins el Corredor, on amb pocs kilòmetres hem acumulat la major part del desnivell, corriol i baixada tècnica fins el Trull, rodar i rodar fins el Canadà Parc, la riera i Vallgorguina, escalada “durilla” fins el Parent Rost i descens “elèctric” per Can Mora... en definitiva ha estat una sortida força rodadora, però distreta.

Pel proper diumenge, canvi d’ horari que es mantindrà fins passat l’ estiu, a partir d’ ara les sortides seran a les 7:30 i així podrem allargar-les i no tindrem que anar amb presses. La primera d’ aquesta nova temporada, a fer els corriols entre Can Ferrerons, Can Massuet i Dosrius, afegint-ne algun més de la Transcorredor de diumenge passat.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 11 de maig del 2014
BTTAMUNT


dimarts, 6 de maig de 2014

Transmaresme Sant Adrià del Besòs-Arenys de Munt

Barcelona i rodalies, des de la "Matadora"
Des del passat mes d’ agost no fèiem una de les nostres clàssiques “Titans”... i ja tocava... i així ha estat... i dir que ha estat fantàstica !!!

En aquest cas però, amb baixes sensibles com les del David Natxo per problemes físics i en Gabriel, que aquest pont-aqueducte s’ ha dedicat a anar a patejar per aquest mon amb la dona.

Organització ràpida, ja que volem anar a fer la Transmaresme del 2014, concretament el tram fins la Creu de Rupit i Arenys de Munt, o sigui, que amb un track i sabent els horaris de tren per baixar a Sant Adrià del Besòs, punt de sortida “oficial”, ja n’ hi ha prou.

Quedem al punt de trobada l’ Àngel, en Ramón i jo puntuals a les 6 del matí per baixar plegats cap a l’ estació d’ Arenys de Mar, on ens esperen en Quique i en David J. Puntual també arriba el tren, que en poc més de mitja hora ens deixa a Sant Adrià i, con que la travessa es llarga, de seguida posem fil a l’ agulla i anem cap el Besos, on agafem la ribera del riu per pujar cap a Santa Coloma de Gramanet, xino-xano, sense grans presses, però sense pauses... es tracte d’ intentar fer el recorregut dosificant-nos i sense fer gaires aturades.

La primera part del recorregut, per la Serralada de Marina, planera i sense cap mena de complicació fins Sant Jeroni de la Murtra i des d’ on poc a poc comencem a enfilar-nos per afrontar la temible “Matadora” per una llarga pendent constant fins dalt, i des d’ on es poden apreciar unes vistes magnífiques de tot Barcelona i l’ àrea metropolitana.


Passat aquest escull, toca baixar cap a la Conreria, en principi per una pista sense complicacions, però el terreny es molt sec i hi ha pedra, i en David J. en trepitjar-ne una la bici li fa un estrany i es fot una “nata” considerable. Per sort, tret d’ una rascada lletja al braç, es troba bé i pot continuar sense més conseqüències.

Travessem La Conreria i, quan enfilem camí cap el Turó d’ en Galzeran... punxada de l’ Àngel... un clàssic aquestes darreres setmanes , que va a punxada per sortida... a més inexplicables, ja que en aquest moment anem per terreny que no es presta a aquest tipus d’ incidència... tant se val, lo important es canviar la càmera i seguir, encara que l’ Àngel està algo més que “mosca” amb aquest tema...

Al Turó d’ en Galzeran ens enfilem per les ziga-zagues que travessen els antics camps de conreu de raïm pel tram més divertit que hem fet fins ara, no gens fàcils de pujar per lo tremendament xaragallat i pedregós que està.

Passat el Turó de Galzeran seguim camí fins la part alta de l’ urbanització Alella Parc i entrem al parc de la Serralada Litoral, per sobre de Vallromanes, on coincidim una estona amb una marxa a peu que ens ve en contra direcció. Al David J. sembla que això li fa bullir la sang i, inesperadament, fa un marcatge a un grupet de noies deixant-ne a una literalment “entre la bici i la paret” !!! ... que pretenia ???

Continuem pedalant, quasi tot per pistes i camins bons, puja-baixa fins la Roca d’ en Toni, on fem una aturada per avituallar-nos i fer un parell de fotos. Avui no m’ he plantejat treure gaire la càmera, però a la mínima que ens aturem aprofito per fer-ho !!!

Roca d' en Toni
Seguim camí cap el Coll de Porc, per sobre de Cabrils i la cruïlla de la Brolla de l’ Abril ( a prop de la Mutua ) i prenem la pista que baixa cap a Òrrius, però la deixem a pocs metres per fer un corriol molt i molt divertit, amb la traçada ben marcada, que ens du fins l’ urbanització de Can Raimí, a la part alta d’ Argentona.


Prenem el rierol que baixa fins la riera d’ Argentona, amb el sauló força tou però, a diferència del 2011, quan també vam passar per aquí seguin la Transmaresme d’ aquell any, aquest cop no hem de posar el peu a terra i podem rodar per aquest terreny complicat fins el final, travessem la riera, l’ autovia C-60 per sota i enfilem camí cap a la Serra de Can Bruguera, al parc del Montnegre i el Corredor... el nostre “territori”, que avui ens hem adonat que encara hi ha molts racons força bons per on poder anar en bici, com el llarguíssim corriol de pujada que hem pres passat el Rovell de l’ Ou, tècnic i esgotador, però divertidíssim... com l’ hem gaudit,  estàvem en la nostra salsa !!!

Ja comencem a anar justos de temps i hem de prendre decisions... si continuem el track ben segur que seguirem fent bons camins i corriols fins Can Bruguera, però això allargarà massa la sortida, pel que decidim acabar de pujar per la pista principal, encara que l’ ascensió es lenta i feixuga pel desnivell constant que hi ha, sense poder reposar forces en cap moment.

A Can Bruguera curta aturada per comprar un parell d’ ampolles d’ aigua al restaurant i anem cap el Camí Ral i el GR-83, que a pinyó fix i a un bon ritme, no deixarem fins arribar a la Creu de Rupit. La Transmaresme 2014 es desviava cap el veïnat de Rimbles i pujava a la Creu de Rupit pel camí del Mig, però no hi ha temps per més i per això decidim anar per la via ràpida.

Ja a la Creu de Rupit anem avall, cap a Lourdes... però encara faltava el cop de teatre final... l’ Àngel inexplicablement torna a punxar !!! ... i amb castanya inclosa, intentant evitar xocar amb una paret de sauló, aquest cop la roda del davant... es clar, després d’ un moment d’ aparent tranquil.litat per part seva, el tiu explota... es increïble el que li està passant aquestes últimes setmanes, s’ haurà de posar rodes massisses !!!

Això s' està convertint en un clàssic !!!
L’ averia es resolt en un moment i ara si, arribem a Lourdes on, per les presses, jo baixo a tomba oberta cap Arenys de Munt, sense acomiadar-me de ningú... m’ estic jugant una targeta vermella !!! ... suposo que tothom ha arribat be a casa.

Bé, hem acabat fent uns 59 kilòmetres i més de 1600 de desnivell on hi ha hagut de tot, al principi molt rodador i escalada exigent a la Matadora... de fet la major part del recorregut ha estat rodador, amb força puja-baixa, encara que per sort, apart de l’ escalada pel conreu de raïm al Turó de Galzeran, hem pogut fer un parell de bones corriolades, la de baixada per sota de Òrrius cap a la riera d’ Argentona, i la de pujada camí de Can Bruguera... boníssimes les dues. A més, al no ser un grup gaire nombrós hem anat força àgils i crec que els cinc hem mostrat un bon nivell físic.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 4 de maig del 2014
BTTAMUNT