dilluns, 31 de març de 2014

Vallgorguina i el Canada Parc

Rodar, rodar, rodar... Si el cap de setmana passat vaig fer la primera sortida amb cara i ulls després de la lesió, aquest he pujat un mica mes el llisto, fins el punt de que he acabant fent una sortida boníssima, molt rodadora i a ritme de diesel, inclús descobrint algun tram nou que ben segur que repetirem amb els companys.

He anat riera Sobirans amunt fins Lourdes, on decideixo pujar a Collsacreu per Can Colomer, xino-xano, sense presses, i anar cap a la Casanova d' en Pibernat. La tarda es fresca i el cel esta encapotat, lo que ajuda a que la pujada, i de fet tota la sortida, sigui força agradable.

De la Casanova baixo a Vallgorguina pel Sot de Can Saleres i prenc el camí de la depuradora fins la pista que puja al dolmen i al Corredor, però abans d' arribar al dolmen em desvio cap el Gual de ca l' Arbocer i faig un tram nou fins els vols de l' urbanització Canada Parc, el Puig Rodo i el mític "revolt Xena", revolt on fa un parell d' anys en Xena va protagonitzar un dels episodis mes besties de bttamunt, quan va xocar frontalment amb un motorista. El motorista va acabar a l' hospital, i en Xena, amb un cop i la bici abonyagada.... va acabar de fer la sortida com si res !!!

A partir d' aquí torno a terreny mes o menys conegut, a buscar la pista que puja al Corredor. Quasi tot es pujada, i encara que no es dura, es constant, i jo encara no estic per gaires floritures.

A aquestes alçades ja començo a notar el cansament i no tinc ganes de pujar fins el Corredor, pel que decideixo, passat el Trull, desviar-me per agafar el corriol de la Serra de les Mules que enllaça amb el camí de la Font de la Figuerassa, molt planer i rodador, fins la Casanova d’ en Pibernat.

Entre la varietat d’ opcions que tinc per tornar a casa, opto per fer-ho per Can Quel i Lourdes, pràcticament tot baixada, Riera Sobirans i Arenys de Munt.

Bé, avui he fet uns 30 km i més de 800 metres de desnivell, he recuperat força sensacions i confiança, i a més he fet un recorregut que encara que ha estat força rodador, també ha estat variat, amb algun corriol fàcil i camí tècnic, però gens complicat.

Ara, a veure com recupero aquesta setmana, i si tot va bé, el proper diumenge m’ atreviré a tornar amb el grup... sempre que no hi hagi corriolada, ni escalades al Turó Gros o la pujada de la mort, ni cap animalada...

Track publicat amb Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 29 de març del 2014
Xavi - Bttamunt

dilluns, 24 de març de 2014

El Fènix aixeca el vol !!!

Contra el maaaaaal, la Hormiga Atómicaaaaaaaaaaa !!!
Siiiiiiii !!! després de 6 setmanes patint, sempre amb el dubte de si podria tornar a agafar la bici com "antanyu", aquest dissabte he fet la primera sortida amb una mica de cara i ulls... i ha estat tot un èxit !!!

Dissabte passat vaig fer una sortida 100% per carretera i no m' en vaig sentir gens de l' esquena, encara que tot el recorregut va ser per asfalt... en canvi aquesta setmana ja l' he fet tota per pista i camins, i a mes amb algunes rampes de les bones.

El recorregut?  He gaudit fent- ne un com els que fèiem en els nostres inicis de Bttamunt, quan no anàvem amb navegador i rodàvem força.

La primera proba de foc, escalada a la Creu de Rupit, nerviós, dosificant-me al màxim i intentant no fer un sobreesforç. Normalment, des de la forquilla de camins Can Uff, riera de Milans, Can Framis fins la Creu de Rupit tardo uns 18 - 19 minuts, però avui ho faig en mes de 22 minuts... piano, piano... no he de fer mes del que el cos no pot en aquests moments... intentar córrer massa pot significar recaure en la lesió, inclús empitjorar.

Arribo a la Creu, content per haver superat aquesta primera proba de foc, inclús em faig una foto en pla Selfie amb la Creu a l' esquena, ara que esta de moda, i poder enviar-la a la Toñi i als companys.

Es la primera sortida seriosa i l' idea inicial era provar-me pujant a la Creu de Rupit i la resta rodar i rodar pel GR-83 fins el Coll Pallarès, baixar per Santa Monica a Llavaneres i tornar a fer el mateix tram de carretera fins el Pollastre, com dissabte passat... però estic eufòric de lo be que m'he trobat escalant, i decideixo anar fins Canyamars carenant els turons que separen el veïnat de Rimbles i el camí del mig, passant per Can Vallalta, la casa de colònies del Mas Silvestre i el turó de Can Figueroles, tot camí fàcil, però mes distret que rodar pel monòton GR-83.

A Canyamars prenc el camí de tornada pujant pel camí del mig, passant pel Pou de Glaç. La pujada no es dura, però llarga i constant, i com amb l' escalada a la Creu de Rupit, m' ho prenc amb calma, l' esquena aguanta be però no s' ha de temptar la sort.

Les previsions del temps son de pluja, i encara que durant tot el recorregut ha fet sol, arribant a la Creu de Rupit, ara de tornada, el cel s' encapota de cop i comença a caure quatre gotes sense importància... fins quan començo el descens cap a Lourdes, quan comença a caure una pedregada que m' obliga a aturar-me un parell de minuts, fins que deixa de pedregar i no perilla la meva integritat.

La pista queda totalment enfangada però esta perfecte per baixar sense contratemps, fins Lourdes primer, i Riera Sobirans després fins Arenys de Munt, on vaig cap a casa donant per finalitzada la sortida... molt content, dons he aconseguit fer una bona sortida sense sentir cap molèstia ni dolor a l' esquena.

He acabant fen uns il.lusionants 26 km i quasi 700 metres de desnivell per uns camins on feia força temps que no hi anava... com es que no venim mes sovint per aquí ???

Es clar que no ha estat una clàssica sortida diumengera com les que fem la penya de Bttamunt, però l' he gaudit i he guanyat força confiança. Encara han de passar unes quantes setmanes abans de tornar amb la penya, però aquest ha estat el primer pas cap el retorn...

... el Fènix aixeca el vol !!!

Track de la sortida al Wililoc i Cicloide:


Sortida del 22 de març del 2014
Xavi


dimarts, 18 de març de 2014

Els ocellets canten.....el nou Gurú insisteix......i per fi trobem el Nostre Ratonero !!!


Avui ens trobem en Ramon (amb la ferma convicció de guanyarse els galons de Gurú) l'Angel i els Davids (aquests dos uniformats ...collons quin goig!!!!)

En Ramon insisteix en tornar a la Font dels Polletons, buscant no se quin coi de corriol que ens ha de dur a Can Vilar i d'aqui fer un salt fins al Xeremell en recerca del corriol que fa un parell de setmanes no vàrem saber trobar.....pinta a encigalada però la fe Bttera ens fa tirar endavant....

O sigui..els precedents no son gaire esperançadors però que caray...algú ha d'agafar el lideratge i el Ramon té els pebrots d'assumir la responsabilitat....per la resta..sempre es millor criticar al Gurú de turnu que proposar i que tothom et foti pedrades...

Quin parell de frikis !!!
Tirem riera amunt, i via Can Colomer fins a Collsacreu...a mida que guanyem alçada rebem els primers raigos de sol...es presenta un mati de primavera sensacional....el terreny està en perfecte estat...bona temperatura...el projecte de Gurú comença a recitar cançons de misa....el Perdalet sobrat es fot a tirar amunt víctima d'un rampell de poderio.....l'Angel en poques sortides ja ha captat que aquest grup està plagat de friquis però almenys hi ha carinyu i respecte per la diferència...de moment tot va bé!!!!

Un cop a Collsacreu anem a buscar el GR i a la segona corba tombem a mà dreta...després d'un bon tram arribem a dalt del GR i via el corriol de Can Plana de Dalt acabem tirant enrere fins la font dels Polletons....arribem sense problemes..de moment tot bé....avui no hi trobem a en Josep Sunyer....l'artífex de l'estat actual de la font...un racó molt especial

Marxem de la font avall i a l'arribar al primer encreuament tombem a mà esquerra (comença l'improvissació) després d'una bona estona de puja i baixa pel bosc ...un bosc exhuberant, en plena efervescència.....hem d'anar amb la boca tancada o s'omple d'insectes...preferim els plàtans nosaltres

La volta es fantàstica, gaudim força, el Gurú content continua amb cançons de misa...el Perdalet comença a rondinar pels xaragalls assassins , l'Angel va fent i un servidor es sent l'home més afortunat del mon per aconseguir sortir un parell de dies seguits i gaudir de l'entorn....la companyia....de moment està sent un dia fantàstic!!!!

Can Vilar... ja no es el que era !!!
Un cop arribat a baix....just on pujant de Can Saleres (camí del Camp de Futbol de Vallgorguina) a en Ramon li ve l' inspiració i ens vol fer tornar a pujar amunt per anar a trobar el corriol , primer objectiu d'aquest matí, s' instal.la un cert esperit de revolta...però el grup accepta tornar enrere....per sort,un cop agafem una mica d'alçada veiem un camí que s'enfila a l'altre vessant de la vall...tornem enrere i ens hi enfilem amb l'esperança de trobar “el corriol” que ens ha de portar d'aqui a Can Vilar....aquí comença l'encigalada del dia....entrem en un bucle....un dia de la Marmota.. que ens fa passar fins a tres cops pel mateix punt....finalment desistim....però un cop hem baixat un bon troç en Ramon troba un parell de friquis que asseguren conèixer el camí....toooorna cap a munt...els aires de revolta son ja evidents.....a més d'un li venen ganes de fotreli una pedrada al nou Guru...o bé fotre el camp cap a casa....el grup demostra que es fidel al Guru del Dia i tirem amunt!!!

Per sort ara si trobem un corriol de puta mare que tira amunt..no gaire exigent i que de ben segur repetirem moltísssimes vegades ja que porta a la Casa Nova....nosaltres abans d'arribar-hi tombem a mà dreta....se suposa que per aquí trobarem el corriolet desitjat....la cosa pinta bé fins que arribem a un encreuament de 5 camins.....buuuuuufffffff

5 camins...encigalada segura.....en Ramon decideix agafar el corriol més silvestre...obviant la norma del camí més sobat de l'absent Pare Noel....per sort amb 100 metres donem la volta ja que el camí s'acaba....

tornem a l'encreuament dels 5 camins ....ens en queden 3 camins per escollir....n' agafem un i uns 200 metres més endavant veiem un corriolet que entra a mà esquerra....ens hi posem...i...ARA SI!!!!! un corriolet de Puuta mare!!! de més d'un kilòmetre que de forma suau...però molt tècnic....amb punts de complicació extrema pero sense baixar de la bici (excepte el Perdalet que es fot una nata però es manté dret.....la bici no sabem on va a parar però ell es manté estable)

Finalment i després d'empalmar amb un altre corriolet i tot descobrint el paratge arribem a Can Vilar..com a bons friquis que som ens desfem en elogis...

ohhh quina meravella....que guapuuu...quin disfrutar...quin fruir....sensacional...ho repetirem..ens congratulem de la nostra descoberta i ja pensem en tornar-hi qualsevol dia..hem descobert el nostre Ratonero!!!!

en Ramon comença a tirar-se floors i a congratular-se del seu atreviment!!!

S'infla de tal manera que sembla l'Iñaqui Perurena..aquell que tallava troncs de dos cops de destral

Ramón-Iñaki Perurena marcant coll a lo Chicote !!!
Parem a l'Era de Can Vilar....fem el pica pica,la tertúlia de rigor...prenem el solet...i ens congratulem dels moments viscuts....des de allà mateix es veu Can Plana de Dalt i ens posem el repte de pujar-hi per la pista que porta als xais.....aquesta pista la coneixem de baixada i s'ha de dir que pujar-la ha estat també una descoberta....molt i molt bé.....un cop a Can Plana agafem els corriols que ens porten fins al GR i agafem la pista perillosa de Can Mora i avall fins a Lourdes....

Finalment hem fet 24 kms, amb 1000 m de desnivell i 4 o 5 encigalades..però ningú es queixa, hem disfrutat, cantat cançons de misa, disfrutat d'un matí de primavera sensacional, i la companyia de la colla...trobem a faltar alguns membres destacats del grup...però ningú aprofundeix gaire...tots sabem que la cosa es seriosa...però tots confiem en la recuperació i consequent tornada del Guru....parem a posar una espelma a l'Ermita i tirem avall fins Arenys de Munt...

Un cop allà ens trobem amb un traïdor del grup..aquest ni està lesionat ni res...l'enganxem sortint de fer la compra.....ens hem d'aguantar la ràbia....a més diu que sen va a preparar botifarres a la brasa i no sé que més....ASSASSINS!!!!!

tots coincidim que sempre hem sigut més dels Reis d'Orient!!!!

Aquesta setmana, res de track.... a veure si amb tanta ensigalada som capaços de tornar a trobar el corriol !!!

... però aquesta no ha estat l’ única activitat del cap de setmana... hi ha hagut més...

Dissabte en Gabriel, que no es capaç d’ anar a pixar sense planificar un pla d’ operacions, s’ en va anar amb la “flaka” a fer la part més dura de la Marxa dels Ports del Maresme, la que va de Gualba fins les antenes, al Montseny, amb rampes superiors al 17%, pedalada en la que tant ell com jo tenim el plaer de donar un cop de mà a Muntbikes en l’ organització. Deu ni do quines rampes entre Gualba i Campins, i quin paisatge tant espectacular en un dia primaveral com el que hem gaudit !!!

I jo, dissabte per la tarda primera incursió amb la bici després de la lesió d’ esquena... passejada “Verano Azul” sense forçar en companyia de l’ Àlex pel passeig des d’ Arenys fins el Port Balis, Llavaneres i Carretera de Mata fins el Pollastre, amb tornada molt cautelosa, i per que negar-ho, “jinyat” amb la por d’ enganxar algun sotrac que em fes ressentir de l’ esquena al baixar per Can Vives i Can Jalpí fins Arenys de Munt... però no, tot va anar bé... vam arribar a casa sense cap contratemps, sense cap problema tret del cansament propi després d’ estat aquestes setmanes sense activitat.

Encara es molt aviat per poder tornar a sortir amb els companys, i encara han de passar algunes setmanes abans no ho faci, però ... em sento com un au Fènix que ressorgeix de les seves pròpies cendres per remuntar el vol !!!



Sortida del 16 de març del 2014 amb crònica del David "Nacho Vidal".

Part final del Xavi "Gurú-Fènix"

dimecres, 12 de març de 2014

LOS PAJARITOS CANTAN… LOS ASPIRANTES A GURÚ ME ESPANTAN

Can Bruguera... "pikis-libis" veient passar la Transmaresme
Hoy, cinco (casi seis) valientes en el punto de encuentro: Ramontxu ‘quasi-gurú’, David J. ‘El Gorrioncillo del Montenegro’, Kike ‘el Estibador’, Angel ‘el Hacker’ y Borja-Alvarín ‘Martínez el facha’. Digo lo de casi seis, porque a David ‘Little Salmerón’ se le han pegado las sábanas (como (casi) siempre; el domingo pasado tuvo un mal día) y ha acabado yendo solo a Olcinellas.

Todos de manga larga, a pesar del buen tiempo, y solamente ‘Martínez el facha’ con culotte corto, para ir cogiendo moreno de cara a la operación bikini. Decidimos ir al Caserío de la Editorial de Mortadelo y Filemón (Can Bruguera), pues queremos que nos dé el sol. Iniciamos la singladura por la Riera, Subirans, Fuente del Caserío de Milanos (Can Milans), El Corral del Horno, y ¡hala! a soltar las piernas por los duros repechones entre castaños que nos llevan hasta la Roca de la Herradura.

De allí seguimos por el divertido sendero que va paralelo al GR, pasamos el cruce de Santa Mónica, y por diversos senderos, siempre guiados por nuestro aspirante a gurú, pasamos el Collado de Albañiles (Coll de Paletes), el Cerro de la Pequeña Papagaya (Turó de Lorita), el Collado del Caserío del Serrucho (Coll de Can Xerrac) hasta la esplanada en que está situado el templo de la gastronomía y la ‘haute cuisine’ catalana, el Restaurante del Caserío de la Editorial de Mortadelo y Filemón (Can Bruguera).

Allí tomamos un piscolábis y vemos pasar al ‘top ten’ de la Transmaresme, entre ellos, David Pruna, Martí Anglas ‘el Presi’, José Luis Muñoz ‘el Greñas’, Vicenç de ‘La Moto’ ( Arenys de Mar). Desde luego, ¡cómo van los tíos! Ni asomo de comparación con nosotros.

Cuando ya estamos hartos de ver a los cracks decidimos iniciar el regreso pero Angel ‘el Hacker’ ha pinchado de atrás. Solidariamente, todos miramos (o no) mientras él cambia la cámara, y siguiendo al inefable aspirante a gurú, dejamos la pista principal para tomar un senderillo a nuestra derecha que, de acuerdo al gurú becario nos tiene que llevar a la ermita de San Martín del Matorral (Sant Martí de Mata), pero que obviamente ni por asomo pasa por allí aunque en honor a la verdad hay que decir que POR PURA CHIRIPA el gurú becario ha dado con un sendero de bajada bastante técnico y revirado que nos deja en el barrio de Roca Profunda (Rocafonda) de la capital del Maresme. Dado que ya es un poquito tarde (hay tarjetas amraillas amenazadoras en el horizonte) el Estibador y el Gorrioncillo deciden ir por la N-II hasta el barrio de pescadores de Arenys de Munt y el resto por la bucólica y romántica carretera del Matorral (carretera de Mata) hasta el Collado del Pollo (Coll del Pollastre), donde tomamos la pista que lleva al Castillo del Caserío de Jalpín (Can Jalpí) hasta la zona industrial, lugar en que decidimos dar por finalizada esta bella matinal cicloturista.

Ha hecho un día precioso, nos han salido casi 40 km con 936 m de desnivel, y este modesto cronista se despide hasta, como muy pronto, el 30 de Marzo: el próximo domingo el gurú y el que suscribe vamos a colaborar como controles de rotonda en la 3ª edición de la Ports del Maresme, y el día 23 el abajo firmante se va al Imperio del Sol Naciente por imperativos laborales. El día 30, y en función del jet lag, puede que venga, puede que no….

Ahí queda el listón para futuros aspirantes a cronistas…. bien bajito, para que sea fácil saltarlo.


Sortida del 9 de març del 2014

Gabriel de Cervantes
BTTAMUNT

dimarts, 4 de març de 2014

LOS PAJARITOS CANTAN, Y AQUÍ TODOS MANDAN…

Es per aquí... no, no, per aquí... que no, que no, per aquiiiiii !!!
Se busca gurú, este anuncio ha aparecido esta semana en nuestro chat y se nos ha presentado a oposiciones el amigo Ramontxu. En el punto de salida: el susodicho candidato a destronar a nuestro lesionado y convaleciente gurú de turno, Kike ‘el estibador’, David ‘gurú pequeño’ (que esta vez ha llegado puntual y todo) y Borja Alvarín ‘Cervantes resfriado’, con una sinusitis de caballo.

A las 8 en punto salimos: el sábado en el mercado semanal del barrio de playa, Borja y Ramontxu habían consensuado que la intención era dar una vuelta por el Caserío de Vivas de la Cortada, para ver si habían avanzado los trabajos de restauración, pero nuestro opositor cambia de planes sobre la marcha pues considera que ‘el objetivo del día’ tiene que ser un senderillo ‘de cuya ubicación no puedo acordarme’ que se hizo en la última Bikegorguina.


Total que subimos por la Riera, Sobirans, camino de Casa Palomero (Can Colomer) hasta el collado de la Cruz (Collsacreu) y luego la pista que sube, ya desde el Vallés Oriental, hacia el Pariente Rubio-t (Parent Ros-t). Nuestro becario-opositor va sobrado, pues durante la subida se dedica a glosar nuestras hazañas en la lengua de Cervantes, a grito pelado y con expresiones de dudoso gusto. Menos mal que no hay nadie por el monte.


A sugerencia del ‘estibador’ nos desviamos brevemente a la Fuente de los Polluelos (Font dels Polletons) donde está almorzando tranquilamente (en ese momento se le acaba la tranquilidad) el autor de su restauración. Muy interesante su historia de cómo ha realizado esta restauración utilizando materiales que ha encontrado en los bosques colindantes (algunos porque son típicos de la zona (piedras y rocas para consolidar una pared), otros, porque hay mucho incívico por ahí, que tira runas de obras en el bosque (los ‘panots’ que ahora sirven de asiento).


Seguimos hacia el Caserío del Llano de Arriba (Can Plana de Dalt), donde rodeados del inefable perfume del rebaño de ovejas torcemos a la izquierda al lado del corral y bajamos hacia el Caserío de Ricós, donde la temperatura cae en picado, el valle está cubierto de una fina capa de escarcha; no nos entretenemos mucho pues tenemos pies y manos helados y buscamos el sol como los lagartos.


Atravesamos Vallgorguina y subimos por la pista del Caramillo (El Xeremell), pero en vez de ir a por las tres ‘rampas de la muerte’, nos metemos por tres senderos totalmente cubiertos de vegetación, que eran (bueno, el tercero, pues los dos primeros resultaron ser callejones sin salida) ‘EL OBJETIVO DEL DIA’. Al final del tercero, un caserío en ruínas que no conociámos, suponemos que se trata del Caserío Obeso de la Montaña (Can Gras de la Muntanya) y un poco más arriba salimos a la pista que lleva al Caserío de Por el Aire (Cal Peraire). Como aquí toca el solete, decidimos hacer nuestra parada gastronómico-fisiológica en la Roca de las Ollas (no menciono aquí el despliegue de dotes poéticas con rimas malsonantes que se originó al tomar esta decisión…). Al pie de la misma, la Autoridad de Parques Naturales ha colocado un cartel informativo que no aporta NINGUNA información… pero ‘alguien’ se habrá embolsado algún dinero por ello.


Tras la colación, Caserío de Vivas de la Cortada (que está igual que el día de la Cebollada de Hermandad (Calçotada de Germanor), descenso hasta San Acisclo del Valle Alto, y subida hasta la pista de la Cruz de Perrito (Creu de Canet) por la pista que sale a la izquierda de la carretera, donde hay una garita (que no garito) modernista. Descenso hasta Arenys de Munt, buena salida con 32 km y 890 m de desnivel.

A lo largo de esta semana tendremos que tomar una determinación acerca de si dejar desierta la plaza de gurú, o bien darle a Ramontxu una plaza de becario. Plaza fija de funcionario con destino y trienios no se merece, todo sea dicho.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 2 de març del 2014
Gabriel de Cervantes
BTTAMUNT