dissabte, 28 de desembre de 2013

Per Nadal, canalons, torrons... i sortides a dojo !!!


Quina activitat aquestes festes... tiberis un darrera l’ altre... canalons, torrons, cava a dojo... i sortides amb bici !!!

Per part meva, combinant la bici amb córrer... si es que s’ ha de cremar calories !!!

No m’ enrotllaré explicant els recorreguts, només penjo els tracks, ja que al fer tantes sortides seguides i, con que son dates per gaudir de la família, han estat curtes i algunes de molt semblants.

Amb el David Jimmy, a Can Carcassés
La primera, dissabte 21 amb el Toni, company de feina de Canet, fent una bona corriolada pels voltants de la Creu de Canet, pocs kilòmetres però força durs... vaig acabar trinxat !!!


Després de la corriolada, diumenge 22 en solitari vaig a fer un tomb fins el Corredor i tornar per la font de la Figuerassa passant pel corriol de la Serra de les Mules que vam descobrir amb el Gabriel fa poques setmanes. Aquesta més rodadora, però molt distreta.


Dimars 24 sortida amb en David Jimmy, anem a Vallgorguina baixant per Can Carcasses i tornar un altre cop pel corriol de la Serra de les Mules. Sortida molt variada, amb camins força tècnics, corriols i pista... una mica de tot.


Dijous 26 sortim un bon grup, en David, Ramón, David Jimmy, Xavi Asensio i jo cap el mirador del Grèbol i el Corredor, i a mig camí s’ ens uneix l’ Àngel, company en nocturnes i sopars de Muntbikes. Anem limitats de temps ja que avui, Sant Esteve, tinc un bon grapat de gent a casa a dinar i no em puc entretenir i, con que tret d’ en David J. que ja el coneix del dia 24... dons tornada un altre cop pel corriol de la Serra de les Mules i font de la Figuerassa !!!


Bé, ja veieu que el protagonista d’ aquest Nadal es el corriol de la Serra de les Mules, un gran descobriment després de repassar el recorregut de la passada Bikegorguina, i una bona alternativa per anar cap a la Casanova d’ en Pibernat quan estem per la zona. Hi he anat molt aquest dies, però val la pena.

Mirador del Grèbol
Encara queden dies i ben segur que hi hauran més sortides... però a mi ja se m’ han acabat aquestes festes... una contractura a l’ esquena mal curada han fet que m’ hagi quedat clavat... en tinc per un parell de setmanes sense sortir !!!

Només em queda desitjar a tothom que acabeu de passar unes bones festes i un bon any 2014, que el poguem gaudir en bici tant o més que el 2013.

BON ANY A TOTHOM !!!

Xavi
BTTAMUNT


dimarts, 17 de desembre de 2013

Montpalau... sortida rodadora ???

Montpalau
Quina entabanada aquest diumenge... tota la setmana amb l’ esquena encarcarada per una contractura i amb una més que probable absència a la sortida d’ aquesta setmana... però miraculosament ( i dopant-me amb inflamatoris a granel ) dissabte faig una revifada espectacular que m’ anima cara a diumenge. I així ho faig saber a tothom a través del xat : JO “SORTU” !!! encara que vull fer una sortida tranquil.la, molt rodadora i planera per no forçar. El personal està d’ acord ja que no soc l’ únic que no està al 100%: en Gabriel força encostipat, tossint com un fumador de dos paquets diaris acabat d’ aixecar-se del llit, en David fa un parell de setmanes que no surt, en Ramón últimament surt amb família tranquil.lament, i en Quique poc a poc recuperant sensacions.

Creu de Canet, primera aturada
Al punt de trobada, apart dels esmentats Gabriel, David, Ramón, Quique i jo, en David Jimmy, en Carles i en Josep Maria, aquest dos últims sortint amb nosaltres per primer cop, amb l’ idea d’ anar xino-xano cap al turó de Montpalau, indret amb unes vistes espectaculars de la costa nord del Maresme i part de la Selva per una banda, i el Montnegre de Llevant, Montseny, Guilleries, i fins i tot, el Pirineu nevat per l’ altre.

Per anar-hi anem direcció Creu de Canet per Can Sala de Dalt, quasi tot per camí, tret d’ un parell de corriolets sense complicacions, on ens aturem un moment per ensenyar-li l’ indret al Josep Maria, un bon element que fa poc que s’ ha animat a anar en bici i que encara no ho coneixia.

De la Creu hem baixat a Sant Cebrià per Vistamar on, com ja es habitual aquestes últimes setmanes, el canvi tèrmic es brutal... fot un fred que pela !!! ... prenem el camí del golf per pujar al Coll de l’ Era d’ en Mora i ja es comencen a sentir els primers gemecs: “con que sortida Verano Azul, eh???”, “con que sortida rodadora !!!”.... es el que hi ha collons, que es desembre !!!


Arribem al Coll de l’ Era d’ en Mora primer, i al final del tram asfaltat de la carretera d’ Horsavinyà, fem una mirada a les rampes que pugen a la part alta de Can Carreres per ca l’ Estol... però no m’ atreveixo ni a proposar pujar per aquesta via... no estic fi de l’ esquena i no vull forçar la màquina, a més, segur que hi ha linxament només d’esmentar-ho !!!

Seguim la pista direcció Castellà d’ Indies fins el Collet de Sant Andreu, on la deixem per travessar tot Can Carreres pel camí tant bo del Bagueny de Can Carreres... quin camí tant bo, puja baixa gens complicat, tècnic en alguns punts per la quantitat de pedra que hi ha... aquí s’ ha tornat a sentir algun comentari irònic: “si, si, sortida rodadora !!!”, “que bé m’ ho estic passaaaaaaant !!!”

Josep Maria
Quique
David... "con que una sortida planera, ehhhh ???"
Passem el Coll dels Altars i enfilem cap a Montpalau, objectiu del dia... el lloc es impressionant, encara que per arribar-hi hem de fer la part final de l’ ascensió a peu per un corriol força vertical i pedregós... més comentaris de fons... “ Verano Azuuuulll !!! “, “ con que ruta planera, eh ??? “

Ja a dalt, entre les runes del castell, ens aturem una estona per gaudir de les impressionants vistes, amb l’ afegit de l’ imponent estelada que oneja als quatre vents.


























Per la tornada rodegem el turó gaudint d’ un corriol boníssim seguint la ruta que alguns companys de la zona anomenen “l’ Horitzó” i que ens du just a sobre de l’ ermita de Sant Rafael, i on en David Jimmy protagonitza l’ únic incident del dia llançant-se rodolant per terra quedant arrebossat com un croqueta... s’ ha guanyat a pols un àlies : David Crockett !!!... juasjuasjuasssgghhh !!!!

De Sant Rafael enllacem amb la sortida de l’ autopista i la riera de Pineda... i res més especial per explicar, tota la tornada des de Pineda fins Arenys de Mar per la N-II rodant a ritme de creuer... aquest era el tram rodador, de “Verano Azul”, però que a més d’ un ja ha enganxat petat i hem anat tota l’ estona fent la “goma”... ni relleus, ni res... si es que lo nostre es la muntanya, i això d’ organitzar-nos per rodar per carretera no en sabem !!!

Ja a Arenys de Mar ens acomiadem d’ en Quique, David Crockett, i en David Nacho i la resta anem amunt, cap a Arenys de Munt per la riera i Can Jalpí.

Avituallament a Montpalau. Ha valgut la pena l' esforç per gaudir-ne
Bé, rodant, rodant, hem acabat fent uns 45 km i quasi 1000 de desnivell, i he de reconèixer que de sortida “Verano Azul” res de res, ja que tot el desnivell l’ hem fet en els primers 22 km, però ha estat força divertit i hem pogut gaudir per primer cop de la companyia d’ en Carles i en Josep Maria, que esperem que siguin tant frikis com nosaltres i s’ apuntin a les sortides diumengeres a partir d’ ara.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 15 de desembre del 2013

BTTAMUNT

divendres, 13 de desembre de 2013

Improvisant, improvisant....

El Montseny, des de Can Ricós
Que bé que acostumen a sortir les rutes quan vas improvisant, quan tens una idea de la zona on vols anar, però vas decidint sobre la marxa per on hi aniràs. Això s el que hem fet aquest passat diumenge en Gabriel i jo quan ens hem trobat al punt de trobada.

Ens ho hem pres amb molta tranquil.litat, no hi havia pressa i hem enfilat riera Sobirans amunt per pujar al Parent Rost per Can Colomer i baixar a Vallgorguina per Can Plana de Dalt i Can Ricós on, com es habitual, el canvi tèrmic es brutal... de cop tot els que ens envolta està cobert per una capa blanca de gebre... el paisatge es fantàstic, però fa molt de fred !!!

Can Ricós
Abans d’ arribar al poble ens desviem per anar a la Serra de Can Clarenç i Can Pradell, per on teníem l’ intenció de passar per anar cap a la riera de Tapioles, però no ens deixen passar pel principi del camí per ser privat i hi anem fent un tomb a tocar amb Santa Eulàlia de Tapioles.


Els canvis tèrmics que patim son acusats, de l’ ambient suau pujant per Can Colomer i Can Pradell, passem a fred a partir de Can Ricós, humit pujant per la Serra de Can Clarenç i un altre cop força fred per la riera de Tapioles, on ens aturem per avituallar-nos quan arribem a una gran esplanada on a les zones assolellades s’ està força bé, però a les ombrívoles el gebre es el protagonista.


Con que ens ho hem pres amb calma i no es tracte d’ arribar a les tantes a casa, decidim prendre el camí del dolmen que puja al Corredor, però el deixem passat el Trull per anar a fer un corriol desconegut per on va passar la Bikegorguina del diumenge anterior i que enllaça amb el camí de la font de la Figuerassa... quin corriol tant bo, ha estat la descoberta del dia !!! es força distret, net pel pas de la pedalada, i algun tram amb vistes molt guapes... tant al Gabriel com a mi ens ha recordat un corriol boníssim per on vam passar en una de les sortides que vam fer al castell de Burriac.






















De la Figuerassa hem anat cap a la Casanova d’ en Pibernat i el camí de Can Mora per baixar a Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt.

Hem acabat fent uns 32 kilòmetres i quasi 1000 metres de desnivell molt bons, com he comentat al principi, improvisada, rodadora en gran part però per terreny molt variat, amb la descoberta d’ aquest corriol que ens dona un altre opció boníssima, tant d’ anada com de tornada, per quan anem per aquesta zona. Hi tornarem aviat.


Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 8 de desembre del 2013
BTTAMUNT

dissabte, 7 de desembre de 2013

Olzinelles, primer zero graus de la temporada !!!

Ca l' Agustí, Olzinelles... zero graus !!!
Quina gran sortida la d’ avui, amb al.licients afegits a les ganes que hi ha de sortir amb bici a la que hi ha una festa, aquest cop amb el retrobament amb el Quique, que després de fer plegats un curt tram del recorregut de diumenge passat, aquest cop n’ hem fet una de bona... quin plaer poder tornar a gaudir de la seva companyia després de tants mesos !!!

L’ altre, en Vicenç Rebollo, Dark Vader pels companys de les rodes primes, un crack boig per la carretera que aquest cop l’ ha deixar aparcada per sortir amb nosaltres per fer una sortida distesa, sense presses, a gaudir de l’ entorn i de la companyia, com ell mateix em comentava, “una sortida de les d’ abans”. Ha estat un plaer poder rodar plegats... el proper cop ens reservarem una estona per fer la birreta a la tornada !!!

I on hem anat ? dons a Olzinelles, a fer un “tour” rodador per la zona... quin millor lloc pot haver per sorprendre a algú no habituat a rodar per camins i que pugui gaudir del paisatge mentre es roda ?

Arribant a Olzinelles... collons quin fred !!!
A més d’ en Quique i d’ en Vicenç, hi hem anat en David Jimmy, Gabriel i jo, i per anar-hi hem pujat riera Sobirans amunt per pujar a Collsacreu per Can Colomer, Pla de les Bruixes, Coll Senis i Cal Paraire, on hem deixat el GR-83 per enllaçar amb al GR-92 pel cami de Can Pau Plana, molt més distret que fer-ho seguint el GR-83 fins el Coll de Can Poliva.

Només enllaçar amb el GR-92 ja el deixem per baixar directament cap el Coll Blanc primer, i Olzinelles per la Bassa del Garrell on, ja abans d’ arribar-hi, veiem que tot el que ens envolta està emblanquinat del gebre... i ho sentim, la temperatura baixa en picat fins el zero graus i ho notem força, sobre tot quan fem un curt tram per carretera de no més d’ un kilòmetre, des de Can Valls al pont de Ca l’ Alzinar Vell on, personalment, em quedo “pajarito”... quasi no puc ni parlar !!!

Riera d' Olzinelles
Prenem el camí tant i tant bo que segueix la riera d’ Olzinelles fins la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles, on ens aturem un moment per avituallar-nos aprofitant la solana que dona de ple al pati, encara que no ens hi recreem gaire ja que, en un moment de distracció degut a un grup nombrós de gent a peu que anaven fent fotos per tot arreu, en plan japonès a la Sagrada Familia, en Quique no s’ adona que ens aturem i segueix camí amunt, direcció Can Puigdemir... moment de crisi, no hi ha manera de comunicar, els mòbils no tenen cobertura... però al final tot queda en una anècdota més per explicar, ens retrobem just abans d’ arribar a l’ urbanització.

Hem fet una bona volta per Olzinelles però encara tenim ganes de més, i ja que en Vicenç no coneix la zona, i es una curiositat que no deixa indiferent a ningú, anem a fer un tomb pel circuit dels Moais de Vallgorguina... s’ ha acabat la temporada del campus i no creiem que ens trobem a l’ Orco de Mordor que es va fotre com una fera a l’ última visita d’ aquest estiu.

El nostre moai preferit... li haurem de posar nom !!!
Per anar-hi baixem a Vallgorguina per l’ hipica de Can Virgili i prenem el camí de la depuradora, passem per l’ església vella i pugem un curt tram del camí del dolmen fins la cadena on comença el circuit. Es clar, no podíem deixar de fer la foto de rigor amb el nostre moai preferit.

Tornem a Vallgorguina pel mateix camí on, després de més de 30 km, en Quique ja te el peu força carregat... es el segon dia que surt i no cal forçar més, pel que veient que si segueix per pista, sigui el camí que sigui, la pujada serà dura, decideix fer la resta del recorregut per carretera. Nosaltres ho fem pujant a la Casanova per Can Saleres i d’ allà anem a buscar el camí de Can Mora que baixa fins Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt, on ja fora de temps, ens acomiadem ràpidament per anar pitant a casa, tret d’ en Vicenç que s’ en va a fer una birra per recuperar líquids... això queda pendent per la propera que fem plegats !!!

Bé, hem acabat fent més de 40 km i més de 1000 de desnivell, molt rodadors, on les prioritats  de la sortida han estat poder gaudir un altre cop de la companyia d’ en Quique i sorprendre al Vicenç fent un recorregut on es pogués gaudir tant de la bici com de l’ entorn... i ho hem aconseguit !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 6 de desembre del 2013
BTTAMUNT

dijous, 5 de desembre de 2013

Rocs de Sant Magí... tornem-hi !!!

Avui averia per partida doble
Aquest diumenge hem tornat un altre cop als Rocs de Sant Magí... de u ni do, o ens passem un any sense anar-hi, o ens atipem, com ara, que es el tercer cop que anem per aquesta zona en poc temps.

Però la noticia ha estat al punt de trobada on, després de força mesos sense poder venir degut a l’ accident laboral que va patir, ha tornat en Quique molt abans del que crèiem ... enhorabona Quique, ara a agafar la forma i en quatre dies ens tornaràs a donar canya, el Montnegre i el Corredor et notaven a faltar !!!

Aquest cop hem estat en Ramón, que també portava unes quantes setmanes sense sortir, Gabriel, David Jimmy, Pep, Víctor, un company d’ Arenys que per primer cop venia am nosaltres, en Quique i jo, amb una primera idea d’ anar cap a la zona de Vallgorguina i Olzinelles, a investigar algun camí nou, però desistim per que aquest diumenge fan la Bikegorguina i no volem trobar-nos amb tot el personal de la pedalada, pel que decidim anar a fer el nostre recorregut clàssic cap els Rocs de Sant Magí.

Hi anem per Can Jalpí per anar al Turó del Pollastre, on en Quique prefereix seguir cap a la pedra de la Ferradura per camins rodadors... es el primer dia que surt i no pot forçar el peu anant per camins tècnics i corriols. Nosaltres seguim corriolant cap a la riera de Torrentbó fins la part baixa de l’ urbanització, Can Delas amunt, plana d’ en Rata, pins d’ en Pera, Turó d’ en Bosc i Rocs de Sant Magí, on coincidim amb una penya que venen de Santa Susanna i que han anant seguint un dels nostres tracks des d’ Arenys de Munt... quina satisfacció cada cop que trobem algú que ens segueix, o pel blog o pels tracks publicats.

Averies mecàniques per partida doble només passar els rocs, en Ramón punxa i en Pep es queda sense frens al davant... sense conseqüències a destacar, tret de que en Ramón portava punxada fins i tot la càmera de recanvi !!!

L’ últim cop que vam voler baixar a la riera de can Cabot des dels Rocs de Sant Magí vam tindre que desviar-nos del recorregut habitual per lo malmesos que estaven els corriols degut a les pluges recents, però aquest cop, encara que amb trams força perillosos en alguns punts amb força rels i roques, es podia baixar... que bons aquests camins i corriols, com tots els de la zona del Montalt... encara que els metres finals abans d’ arribar a la riera de Can Cabot han patit les conseqüències de la tala de boscos a la que ja ens hem acostumat últimament.

A partir d’ aquí un clàssic sense res especial que no haguem comentat en altres sortides per aquesta zona: pujada al Coll Pallarès per Santa Mònica, sempre atractiva, i ja a dalt anem per la via directe cap a la Creu de Rupit seguint el GR-83... entre que hem començat a sortir en horari d’ hivern, a les 8, i l’ entreteniment amb les averies mecàniques, el temps s’ ens ha tirat al damunt i no ens podem entretenir.

De la Creu de Rupit anem a fer el corriol de Can Cintet que enllaça amb la pista que baixa a Lourdes, ens desviem pel Torrent de Milans i baixem a Arenys de Munt per la riera Sobirans.

Aquesta setmana no hem fet una gran kilometrada, uns 27 km i 800 de desnivell, no gaire durs però molt distrets, com sempre que fem una corriolada per aquesta zona, encara que el protagonista del dia ha estat el Quique, que després del greu accident laboral que va tindre al caure-li una biga al peu ara fa uns set mesos, ha tornat a pujar a la bici.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 1 de desembre del 2013

BTTAMUNT