dijous, 27 de juny de 2013

Serps, bruixes... i pi florit ???

Aquestes ens van deixar ben "enbruixats" !!!
Sortida força distreta la de diumenge, i “durilla”, més del que crèiem al principi, tant per algunes de les fortes rampes que hem patit com per la calor... quin fart de suar !!!

Aquesta setmana ens picava la curiositat després que en Ramón diumenge passat ens va comentar l’ existència d’ un pi a Vallgorguina on part de les fulles son mancades de clorofil.la , pel que son de color groc i destaquen força en mig del bosc verd d’ alzines i pins, i no ens ho hem pensat dues vegades i hem fixat l’ objectiu cap el pi florit de Vallgorguina.

Al punt de trobada en David, Gabriel, Ramón i jo i, con que el pi no queda gaire lluny, hi hem anat fent una volta circular passant per Can Colomer, Collsacreu i Cal Paraire, des d’ on hem pres el camí força divertit i tècnic de baixada que enllaça amb el que va del Coll Senís a Vallgorguina pel Xeremell.

Això es la selvaaaaaa !!!
Per cert, avui en Gabriel, àlies Pare Noel, àlies Pitufo Gruñón, àlies Pitufo de Mairena, àlies Gandalf, s’ ha guanyat a pols un àlies nou, el de Frank del Montnegre, quan “ni cort ni peretzós” s’ ha llançat a la caça d’ un tros de serp de més d’ un metre que travessava xino-xano el camí que voreja el menhir del Pla de les Bruixes... impressionant bitxo !!!

Frank del Montnegre !!!
Ja a Vallgorguina decidim anar a fer una visita al dolmen de Pedra Gentil buscant la fresca de la ribera de la riera de Vallgorguina i, aprofitant que ens queda força a prop, anem a fer el circuit dels Moais, però al revés de l’ habitual, fent-lo de pujada... deu n’ hi do, hi ha un parell de “tobogans”, curts, però potents, potents !!!

Per la riera de Vallgorguina
Moais de Vallgorguina... el moai es el del mig...
Pugem al dolmen “per la porta del darrera” per no tindre que pujar a peu... més tobogans, fins el mateix dolmen on, sorpresa, ens trobem una colla de joves bruixotes fent una mena de ritual d’ aquells que no serveixen per res i fotent-li crits a un pi... bé, més que bruixes eren una colla d’ histèriques... per llogar-hi cadires. Nosaltres des de la distància, i a falta de crispetes, aprofitem per avituallar-nos i al.lucinar amb l’ escena.

Dolmen de Pedra Gentil, gaudint de l' espectacle !!!
Seguim camí amunt, cap a Can Pradell de la Serra, però no per la pista principal, si no pel camí paral.lel, més distret i exigent... més tobogans i xaragalls a la part final, fins Can Pradell, d’ es d’ on prenem el camí que ens endinsa per la Serra de Can Clarenç i les temibles rampes de la Serra de les Mules, on hi ha l’ objectiu del dia, el pi florit.

El Montseny, des de la Serra de Can Clarenç
No hi ha cap track ni indicador que marqui el punt exacte d’ on es troba el pi, però entre les referències trobades a un catàleg d’ arbres de Vallgorguina i algun mapa, crec que el vam trobar... dic crec per que, sincerament, no tinc clar que l’ arbre que vam veure sigui el pi florit, ja que no s’ assembla a les fotos que hi ha a internet, però tampoc se quan es van fer aquestes fotos... bé, continuarem indagant.

Pi florit ???... jo no ho tinc clar...
Assolit l’ objectiu, seguim amunt, puja que puja, sua que sua, per la Serra de les Mules fins la pista del Corredor i baixem cap el Suros d’ en Burget, on ens desviem per baixar a Lourdes per Can Quel, a tomba oberta i cremant disc de fre... i si no que li diguin al Little-Buac Ramón, que va acabant fonent el davanter com si fos mantega.

De Lourdes, com sempre, avall per la riera Sobirans fins Arenys de Munt, cap a casa, i a preparar la revetlla de Sant Joan !!!

Avui hem acabat fent uns 36-37 km, amb uns 1050 metres de desnivell, “durilla”, però força distreta, tant pel recorregut tant variat, tobogans inclosos, com per tot el que ens hem anat trobant: serps, bruixes, l’ incògnita del pi florit... serà o no serà el pi florit ??... ho sabrem aviat, hi tornarem per aclarir-ho !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 23 de juny del 2013

BTTAMUNT

dimarts, 18 de juny de 2013

Maleïdes romegueres !!!

Nova equipació anti-romegueres
Dons si... maleïdes romegueres !!!

Ja ens agrada que arribi el bon temps, ja sabem que quan arriba la calor s’ obre la temporada de les derrapades i dels ensurts... però a lo que mai ens acostumem es a les maleïdes romegueres i alguna que altre ortiga !!!

I es que les hem patit de debò, cada cop que ens hem desviat una mica de les pistes, patam... allà estan, a l’ aguait, esperant atacar per sorpresa... ASSASSINES !!!

Aquest diumenge en Ramón, Joan i jo i, con que les previsions del temps son favorables, amb força sol i calor, decidim anar a fer un tomb per la zona de Vallgorguina i Olzinelles, on les temperatures acostumen a ser tranquil.lament 3 – 4 graus més baixes. De fet, Vallgorguina es el lloc ideal per anar en bici a l’ estiu.

Per anar-hi hem pujat a Lourdes per la riera Sobirans i pujat a Collsacreu per l’ autopista de Can Colomer, que encara que des de que han passat les excavadores ja no es el mateix, el desnivell fa que continuï sent una bona opció per pujar a Collsacreu.

Des de Collsacreu hem anat a buscar el Sot de Salou, que tant el prenem per pujar com per baixar, es força tècnic en les dues direccions... i on les primeres romegueres fan acte de presencia deixant les primeres empremtes a braços i cames.

Per la riera de Vallgorguina
A l’ alçada de l’ alzina de Can Colomeró, i per no baixar a Vallgorguina per carretera, improvisem per un corriol que va paral.lel a la carretera creient que ens duria fins el poble... però no, lo que creiem que era un corriol ens dona la sensació que es un camí fresat per algun grup de senglars que s’ acaba endinsant en el bosc en un camí sense sortida... més romegueres... ortigues... acabem carregant les bicis a l’ espatlla i escalant un talús per arribar a la carretera.

Riera de Valgorguina, una meravella !!!
Ja a Vallgorguina prenem el corriol paral.lel a la riera fins la zona industrial de Sant Celoni. Quina meravella aquest tram, quin paisatge de principi a fi... i quina temperatura tant bona, fresca, ideal per dies calorosos.

De la zona industrial de Sant Celoni, i després de rebre els ànims del personal que encara continua de festa davant de la discoteca Pont Aeri, anem cap a Ca l’ Alzina Nou per fer els corriols que tant ens agraden de la zona del Sot i la Pla d’ Agrefull, amunt cap a les Vinyes de Can Valls i descens a Olzinelles a tocar amb els forns de pega de Can Valls, on ens trobem amb un avituallament de la marxa a peu que organitza la Creu Roja de Sant Celoni.

Ca l' Agustí, a Olzinelles
Con que pel que sembla ja han passat tots els participants i tenen un stock més que considerable de taronges, ens conviden a que agafem el que vulguem... i es clar, ens hi llancem de cap... molt bons paios aquests de la Creu Roja amb qui xerrem una estona animadament.

Bassa de Ca l' Agustí
Anem cap a la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles i Ca l’ Agustí, remuntem la riera d’ Olzinelles fins el Sot de la Bota, passem pel darrera de la font del Pradelló per prendre la pista que enllaça amb el GR-92, que prenem més endavant per baixar a Vallgorguina... però abans d’ arribar al GR, atac a traïció per part de la mare de totes les romegueres, estratègicament col.locada en un lloc on estava més pendent de no foter-me una nata que de lo que hi havia al voltant... esgarrinxada al canto d’ aquelles que fan mal de veritat i a punt d’ estampar-me pel terra... TRAÏDORES !!!

Tret de l’ atac de les romegueres, aquest tram i el corriol del GR-92 fins Vallgorguina, una passada, boníssim i força tècnic, amb xaragalls profunds i esglaons alts on ha estat força complicat aguantar l’ equilibri dalt de la bici.


Ja a Vallgorguina decidim fer l’ última escalada del dia pujant al Coll Senís pel camí del Xeremell i fer les rampes infernals que hi ha abans d’ arribar al coll, i des d’ allà cap a Collsacreu desviant-nos pel camí que envolta el menhir del Plà de les Bruixes.

Per baixar a Arenys de Munt anem a veure com estan els corriols de Can Colomer després del pas de les excavadores i, tret del tram final on el camí es força brut de branques i restes de l’ arbrat que han podat, es pot baixar bé. Arribats a Lourdes, riera Sobirans avall fins el poble i cap a casa.

Hem fet uns 37 km, amb menys desnivell de l’ habitual, uns 900 metres, però amb trams força tècnics, uns quants corriols força bons, hem fet la cabra i, tret d’ aquest punts on les romegueres i ortigues ens han fet la guitza, hem gaudit a tope. El terreny molt i molt sec... si no plou ens espera un estiu ple de derrapades.

Track al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 16 de juny del 2013
BTTAMUNT

dijous, 13 de juny de 2013

Font del Grèvol i dolmen de Ca l’ Arenes

Ca l' Arenes... a la recerca del dolmen perdut.
Bona sortida aquest diumenge, amb bon recorregut, un dia fantàstic i bona companyia.

Com ja va sent habitual aquestes darreres setmanes, i després d’ haver patejat el Montnegre i el Corredor de banda a banda, s’ ha decidit l’ objectiu al mateix punt de trobada. Això no vol dir que ho haguem vist tot, sempre hi ha camins, corriols, fonts, dolmens o menhirs per descobrir, però amb lo que ja coneixem i lo que anem improvisant sobre la marxa sempre ens trobem amb alguna sorpresa.

Aquesta setmana al punt de trobada en Gabriel, Ramón, Joan i jo hem decidit anar a fer un tomb fins el dolmen de Ca l’ Arenes per un recorregut rodador, però molt variat, combinant pista, camins i corriols, encara que, degut a la tromba d’ aigua que va caure dissabte amb una bona acumulació d’ aigua en molt poc temps, ens hem trobat que camins que sempre han estat fàcils ara estan força axaragallats, amb molta pedra solta, inclús trams on l’ aigua s’ ha endut la sorra i hem trobat força roques... bé, ha fet la sortida més distreta.

Impressionat vista des del mirador del Grèvol
El recorregut ? riera Sobirans amunt fins Lourdes i escalada a la Creu de Rupit, pista amunt direcció Corredor però, aprofitant que fa un dia fantàstic, ens desviem per anar a veure les vistes des del mirador que hi ha sota del Corredor, ja que el parell de cops que hi havíem anat estava núvol i no el vam poder gaudir com cal. He estat buscant per internet referències d’ aquest mirador i no n’ he trobat cap, ni se si te nom... jo, per la proximitat amb la font del Grèvol, l’ anomenaré a les nostres cròniques con el mirador del Grèvol.

Mirador del Grèvol
Parlant de la font, l’ últim cop que vam passar pel costat començava a ploure i no ens hi vam aturar, però aquest cop si ho hem fet i, encara que està força amagada i s’ ha de fer un curt tram d’ uns cinquanta metres a peu, val la pena baixar a veure-la, està força ben cuidada.

Font del Grèvol
Accés a la font
Anem cap el Corredor per les escales, però no ens aturem i anem directament cap el camí que baixa al dolmen de Ca l’ Arenes, camí força distret on, tal com he comentat al principi, les pluges del dia anterior l’ han fet força tècnic... molt divertit !!!

Al dolmen de Ca l’ Arenes fem l’ aturada per avituallar-nos i recrear-nos amb aquest sepulcre megalític. A les fotos següents hi ha l’ explicació de tot el que s’ ha de saber  d’ aquesta troballa.

Dolmen de Ca l' Arenes


















Anem cap a Can Miloca on, veient que anem força bé de temps, decidim desviar-nos i anar a fer una visita a la monumental alzina de Can Ferrerons... quin tros d’ alzina, sembla mentida que un arbre tant gran, amb el tronc i branques tant obertes, no s’ hagi tingut que apuntalar... impressionant !!!

Alzina de Can Ferrerons... imponent !!!
Tornada per Can Bosc i el GR-92 fins Ca l’ Arenes, on prenem el camí que passa per sota del campament del Solell del Corredor i els Misteris per enllaçar amb la pista que baixa a la Creu de Rupit, però ens desviem passada la cruïlla dels Suros d’ en Burget per fer el corriol que baixa fins Can Jaume Alzina i la pista de Lourdes.

Es ell !!! ... l' inigualable, l' únic, l' autèntic Senyor de Buac.. es BUACMAN !!!
Passem per la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans abans d’ arribar a Lourdes, des d’ on baixem a Arenys de Munt per la riera Sobirans.

En total hem fet uns 33-34 km amb 900 metres de desnivell, en general per un recorregut rodador, combinat amb algun corriol, però que les pluges l’ han convertit en una ruta força tècnica en diversos trams, sobre tot baixant cap el dolmen de Ca l’ Arenes des del Corredor, les escales, i a qualsevol lloc amb pendent on la força de l’ aigua s’ ha endut el sauló deixant la roca a la vista. I el temps, fantàstic, amb força sol i caloreta, ara ja es pot dir que tenim l’ estiu aquí !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 9 de juny del 2013
BTTAMUNT

dimarts, 4 de juny de 2013

Doble sortida: Sant Esteve d’ Olzinelles i Sot de la Bota

Rectoria de Sant Esteve d' Olzinelles i Sot de la Bota
En el meu cas, cap de setmana atípic ja que aquest diumenge no he pogut sortir amb els companys de fang; la nit abans hem anat a sopar la dona i uns amics, i ja se sap el que passa en aquests casos... unes copetes de vi sopant, una birreta... ji, ji, ja, ja... i a dormir a les tantes !!

Per això dissabte ja vaig posar en avís als companys que no comptessin amb mi, si em veia amb cor ho faria en solitari quan em despertés... quina tonteria... si em veia amb cor !!! ... sempre em veig amb cor, encara que he de dir que físicament no estava gaire fi, però bé, una sortida es una sortida !!!

Els companys ? aquest diumenge en quadro, només es presenten en Gabriel i en David, dues feres que enseguida es posen d’ acord en fer-ne una de rodadora cap a Olzinelles, a gaudir del primer diumenge primaveral en moltes setmanes, com ha de ser en el mes de juny. Quina casualitat, sense saber-ho jo també he anat ben a prop d’ Olzinelles i, encara que han estat sortides ben diferents, hem coincidit en algun tram, a diferent hora, es clar... ja deia jo que aquella ferum que es respirava a l’ ambient no era dels senglars !!!

Baixant cap a la Bassa del Garrell
Bé, segons l’ informe passat pel David, han anat riera Sobirans amunt fins Lourdes, on han pres la nova autopista de Can Colomer que puja a Collsacreu... no em consta que hagin posat rotondes ni semàfors, encara ... i de Collsacreu a Cal Paraire pel GR-83 i camí de Can Pau Plana, per enllaçar amb el GR-92. El creuen per baixar al Coll Blanc i la Bassa del Garrell, abans d’ arribar a Olzinelles per Ca l’ Agustí.

Després d’ un tomb passant per Can Valls, van cap a la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles, on s’ aturen per avituallar i fer un parell de fotos, sobre tot per poder passàrmel.les i fer-me dentetes... ja, ja, no sabien que ben aviat jo passaria ben a prop d’ aquí !!!

En Gabriel, a la rectoria de Sant Esteve d' Olzinelles
La tornada, amunt cap a Can Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili, Vallgorguina i escalada final a la Casanova d’ en Pibernat pel magnífic Sot de Can Saleres. Per baixar a Arenys de Munt, un clàssic d’ aquestes darreres setmanes, descens pel camí de Can Mora fins Lourdes i riera Sobirans avall.

En David va cap a Arenys de Mar, i per Can Jalpí rebenta roda. Per sort es a prop de casa. Lo que no se si l’ ha canviat o se l’ ha carregat a l’ espatlla en plan Obèlix.


Al final han fet uns 34 km amb 900 metres de desnivell, rodadors, lo ideal en un dia primaveral... i amb sorpresa inclosa quan s’ han trobat a Collsacreu amb la mare de tots els senglars al mig del camí, amb posat amenaçador, com en un duel del Clint Eastwood en una peli del Sergio Leone... després d’ uns segons interminables i creuament de mirades on l’ ambient es podia tallar amb un ganivet, el senglar gira cua i marxa cap el bosc... la ferum que li arriba, no precisament a suor, es insuportable inclús per un senglar.

D’ aquesta sortida no hi ha track.

_________________________________________________________________________________________

Part del litoral del Maresme, pujant pel camí de Can Sala de Dalt
Per part meva, surto un parell d’ hores més tard, sense una idea clara d’ on anar, però al veure el dia magnífic que fa, amb força sol i caloreta, decideixo anar a fer un recorregut on hi hagi força bosc i ombra... no he dormit gaire i tinc el cap pesat, només em faltaria agafar una insolació !!!

Els Tres Turons, des del mateix punt del camí de Can Sala de Dalt
Prenc el camí de Can Sala de Dalt, com si anés a la Creu de Canet, quasi tot per camí fàcil i fent algun corriolet, però el deixo per baixar per corriols a Sant Iscle i enllaçar amb el GR-5 cap a Can Vives de la Cortada.

Faig una aturada per fer un parell de fotos a l’ ermita de la Salut aprofitant que vaig sol... hi passem força sovint però mai ens havíem aturat.

Ermita de la Salut, a Sant Iscle
Segueixo pel GR-5 fins Can Vives de la Cortada per una pujada gens complicada, però força llarga. Per sort hi ha força ombra que fa que la pujada sigui més plaent.

El Corredor, des de Can Vives de la Cortada
Arribat a aquest punt decideixo anar cap a Cal Paraire i el camí de Can Pau Plana, per baixar a Olzinelles pel Sot de la Bota pel mateix recorregut que vam fer quan vam descobrir aquest indret quasi sense voler, un seguit de camins  corriols força tècnics, pel ben mig del bosc.
















Corriolant pel Sot de la Bota


A l’ esplanada que hi ha quasi al final m’ aturo a reposar forces i gaudeixo de l’ indret, un lloc força tranquil, a prop de Ca l’ Agustí, on l’ únic soroll que es sent es el dels ocells.

Gaudint de la pau  que transmet l' indret
Encara que avui no tinc hora per tornar, he sortit tard i no vull arribar a casa a l’ hora de dinar, pel que no acabo de baixar a Olzinelles, si no que prenc un parell de camins desconeguts que em porten a la pista que enllaça amb el GR-92 que, després d’ algunes ziga-zagues, prenc de baixada cap a Vallgorguina... que bo aquest tram, amb corriols força tècnics, esglaons, xaragalls... d’ aquells que hauríem de prendre més sovint.

Sot de la Bota
Ja a Vallgorguina pujo per la pista de Can Plana desviant-me abans d’ arribar a Parent Rost per fer els corriols de pujada tant potents, i descens a Lourdes per Can Mora, seguint l’ estela del David i Gabriel que hi ha passat una estona abans. De Lourdes a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa, content per haver aconseguit fer una bona sortida en un dia que al principi creia que faria quatre pedalades i tornaria a casa... però es que amb un dia tant primaveral, tant perfecte, no podia desaprofitar l’ ocasió de fer-ne una de bona.

Que sembla aquesta pedra ?
Per cert, si tingués que donar un nom a aquesta sortida li diria “Ruta de les sargantanes”... quina quantitat de sargantanes m’ he trobat durant tot el recorregut, creuant constantment el camí per davant meu, per les pedres, per tot arreu... senyal de que ja arriba l’ estiu !!!

Baixant per Can Mora, abans d' arribar a Lourdes
Avui uns 29-30 km amb 1000 metres de desnivell, per un recorregut força variat, amb trams rodadors, corriols, pendents amunt i avall, tot envoltat en un ambient primaveral, quasi d’ estiu. El bosc, explèndit.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortides del 2 de juny del 2013
BTTAMUNT