dissabte, 23 de febrer de 2013

Que ve el Yeti !!!!!!

El Yeti i jo pel Montnegre... el Yeti es el que va de blanc...

Si, si, si, que ve el Yeti !!!  Ara sàlten dient que estudis científics demostren que el Yeti existeix... el que no saben es que nosaltres ja ho sabíem des de fa temps... i es de Bttamunt !!!

Ja ens el vam trobar fent unes baixadetes pel Montnegre, per les nevades del gener del 2010, i des de llavors quedem cada cop que hi torna. No ve amb nosaltres per que passa molta calor en diumenges normals, però ens consta que segueix el nostre blog... no escriu al xat per que te els dits massa grossos i no pot fer servir el teclat.

Demà, si tot va bé ens el tornarem a trobar, per tant, abrigueu-vos, poseu-vos els gaiumbus Marianos de coll alt, i porteu un bon entrepà de fuet ò llonganissa que son els seus preferits.

Apa, fins demà a les 8 al punt de trobada !!!

Xavi
BTTAMUNT

dijous, 21 de febrer de 2013

Can Massuet, Dosrius i veïnat de Rimbles

Amb aturada a totes les parades !!!
La sortida d’ avui prometia, anàvem a fer alguns camins i corriols nous per la zona de Can Massuet-el Far i Dosrius... i així ha estat, encara que no com ens hagués agradat, amb alguna que altre averia mecànica, punxada, despiste quan precisament rodàvem entre Can Massuet i Dosrius... tot plegat ha fet que l’ horari s’ ens tirés al damunt i a Dosrius el grup s’ ha dividit, per una banda en Quique i en Xena tornant per carretera passant per Argentona i Mataró, i per un altre en Joan Garcia, David, Gabriel i jo ho hem fet pel veïnat de Rimbles i la Creu de Rupit.

Amb lo que ens agrada anar a descobrir llocs nous, cada cop ens es més complicat trobar-ne a prop de casa, i per això hem plantejat aquesta sortida rodadora, adornant-la amb algun corriolet i camí més ò menys tècnic abans d’ arribar a l ‘objectiu, a la part alta de Can Massuet... Lourdes d’ Arenys de Munt, escalada a la Creu de Rupit, Suros d’ en Burget, Misteris i pista del Corredor a l’ alçada de Ca l’ Arenes, on en Xena ha tingut problemes mecànics al saltar-li la cadena i desajustar el canvi. No sembla res greu, però fa que anem amb retard, i més quan passat Can Bosc en Joan Garcia punxa... collons, ja som lluny de casa i no ens podem encantar més. Aprofitem l’ aturada per avituallar-nos i així ja no haurem d’ aturar-nos més.

Darrera Can Bosc
Comencem a fer el tram nou cap a Dosrius, tot baixada i quasi tot per camins, encara que anem alternant algun corriol, però en un moment de despiste ens saltem l’ entrada d’ un corriol que ens ha de dur, a tocar amb la carretera de Llinars, fins Dosrius... moment de crisi, en David, Quique i Xena tenen compromisos i ja anem fora de temps, pel que no ens parem a buscar el corriol perdut i seguim baixant fins la carretera de Llinars, que prenem a tota pastilla direcció Dosrius... el corriol ja el farem un altre dia.

Ja a Dosrius ens dividim, en Quique i en Xena opten per la carretera i van cap a Argentona i Mataró, i la resta seguim, també per la via ràpida, però sense trepitjar asfalt per la riera de Can Rimbles on, un altre cop, m’ he fotut la nata tonta del dia al trepitjar uns tubs de reg que m’ han fet patinar la roda del davant. Per sort anava lent i no hi ha hagut cap conseqüència.

Es la selvaaaaa !!!
Del veïnat de Rimbles pista amunt cap a la cruïlla de la Font del Malpàs on a mig camí punxa en David, encara que en aquest cas hi ha tanta pressa que no s’ entreté a canviar la càmara, si no que l’ infla a veure si aguanta fins a casa, GR-83 a la Creu de Rupit i descens a Lourdes passant per la Fornt de l’ Aigua Roja i el divertidíssim corriol del Torrent de Milans. De Lourdes cap a Arenys de Munt, on pràcticament ni ens aturem per acomiadar-nos... a algú segur que avui li ha caigut targeta vermella directe !!!

Bé, al final uns 41 km, intermitents al principi, estressants al final per les presses, però sempre bons i, encara que ens haguem despistat en algun punt, variats i divertits. Tornar hi tornarem, encara que segurament esperarem a quan fem el canvi d’ horari a la primavera ò un dia sense presses... hem de trobar el corriol perdut !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc:



Sortida del 17 de febrer del 2013
BTTAMUNT

dimecres, 13 de febrer de 2013

Dragon Khan !!!


UUUUUUUAAAAAAUUUUUUUUUUUHHHHH !!!!
No ho teníem previst, estava a la llista d’ indrets pendents d’ anar però no ens decidíem a fer-ho... les referències que teníem de tothom que hi ha anat eren demolidores, tant que sempre l’ hem esquivat, això que últimament hi hem passat força a prop... però ho hem fet, el Turó de l’ Home Mort, el Dragon Khan, ha caigut al sac !!!

Improvisació a l’ hora de triar el recorregut del dia, l’ únic que teníem clar es que faríem una ruta rodadora, intentant anar per llocs lo menys complicats possible, ja que per una banda en Gabriel continua força tocat de les costelles arran de la caiguda que va tindre a la passada Montalbike i grans esforços el fan patir, i per una altra avui, després de força temps, torna en Xena i esta baix de forma.

Apart d’ en Xena, l’ altre sorpresa del dia es en Jaume que també fa força temps que no venia... però sempre està en forma !!!

Impressionant !!!
Al punt de trobada en Gabriel, Joan Garcia, Xena, Quique, Jaume i jo decidim anar cap al Salt d’ Aigua del Montnegre tot per pistes, a rodar, passant per Can Sala de Dalt, Creu de Canet i Sant Cebrià on, quan anàvem a prendre el camí que puja cap al Coll de l’ Era d’ en Mora, en Jaume deixa anar : “ i si anem al Dragon Khan ??”.... moment de silenci, jo mentalment em veig pujant esbufegant el Turó de l’ Home Mort traient el fetge per la boca... en Jaume continua: “ fins a dalt no arribarem dalt de la bici, però res, només seran 30 metres a peu “... interiorment penso: “bé, un dia o altre teníem que anar-hi”... dons anem-hi !!!

Pugem per Cal Correu i seguim fins el turonet que hi ha abans del Turó de l’ Home Mort, on ens aturem per veure el que ens espera: una paret impressionant, amb puntes de desnivell del 31%. Un a un ens deixem caure per prendre impuls que ens ajudi a pujar “lo impossible”, però no podem, arriba un punt que s’ empina tant que fins i tot acabem aixecant roda al pedalar... inclús pujar a peu costa !!!

Ja som a dalt !!!
Som a dalt... i ara toca baixar... mirem a un cantó i l’ altre i pensem: “ostia, si sembla que la baixada te més pendent que la pujada!!!”... amb allò que no sona en un lloc que precisament no es sobre el seient de la bici anem baixant un a un amb tota la cura del mon... una nata aquí es per fer-se mal de veritat !!!

Glups !!!
Ja està, hem superat, encara que sigui una part a peu, un del reptes que teníem pendents, i anem satisfets  comentant la jugada puja-baixa cap el Coll de l’ Era d’ en Mora i Sant Andreu on, després de valorar les opcions possibles, decidim deixar lo del salt d’ aigua per un altre dia i pujar cap a Castellà d’ Indies i tornar per Can Palau i el camí tant bo que prenem últimament que baixa fins la carretera, entre Sant Cebrià i Sant Iscle.

El moment còmic del dia aquest cop em correspon a mi... en plena baixada, una mica passat de velocitat, intento agafar un revolt gens complicat per la banda peraltada... i això, vaig massa ràpid i faig un “recte” saltant-me el peralt en plan nen de ET volant amb la bici i acabo caient de cul a terra, per sort en tou i sense cap conseqüència... fins i tot jo em ric de la situació !!!

Ja a la carretera decidim tornar per la via directe a Arenys de Munt, per asfalt. Ho fem xino-xano, en Xena està desentrenat i fa una estona que els quàdriceps li fan la guitza.

En total hem fet uns 34-35 km molt rodadors però amb força puja-baixa on, es clar, el protagonista del dia ha estat el Dragon Khan. Una bona sortida per fer cames.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 10 de febrer del 2013
BTTAMUNT

diumenge, 3 de febrer de 2013

Corriols de la Montalbike i el Montalt

A nosaltres una mica d' aire no ens aturaaaaa !!!!
Quina ventolera avui ... i com ha condicionat la sortida !!!

Ja sortint de casa per anar al punt de trobada quasi em tomba un parell de cops i en Quique, David i Joan Garcia les han passat morades per pujar des d’ Arenys de Mar. Tenim molt clar que no es dia per anar a rodar per llocs oberts i decidim fer corriols per zones boscoses, lo més tancades possibles i així estar protegits del vent.

El port d' Arenys des del Turó de l' Oriola
En Quique porta el track de la passada Montalbike i no ens ho pensem, seguirem el recorregut fins on ens sembli, amb alguna variant marca de la casa, al nostre “aire”, mai millor dit... juas, juasss, juasssgghh !!!

Baixem a Can Jalpí per pujar a Can Vives, on comencem a seguir el recorregut de la pedalada amunt, cap al turó del Pollastre i començar a corriolar seriosament... Can Guix, riera de Torrentbó, corriol amunt per Can Torrent dels Pins fins la carretera de Torrentbó, planes d’ en Rata i l’ Oliva, on prenem la pista que puja cap el turó d’ en Bosc però la deixem en seguida per rodejar, per altres corriols, el turó de l’ Oriola abans d’ arribar a la part més alta de l’ urbanització Supermaresme.

Coll Pallarès, preparats per escalar el Montalt
Estem gaudint del recorregut, combinant corriols que no coneixíem amb d’ altres que ja havíem passat en altres sortides, acumulant desnivell en pocs kilòmetres... els corriols son durs però estan bastant nets.

Passem pel costats dels Rocs de Sant Magí i fem un descens fantàstic, per altres corriols es clar, fins la riera d’ en Cabot d’ Amunt, a Llavaneres, i anem amunt per pujar al Coll Pallarès per Santa Mònica, on fem una aturada per avituallar-nos i decidir per on seguim.

En Joan Garcia te problemes d’ esquena i pateix, pel que prefereix tornar a casa baixant un altre cop a la riera d’ en Cabot d’ Amunt per anar a Llavaneres, Port Balís i seguir el passeig fins Arenys de Mar.

Nosaltres no tenim temps de fer el recorregut de la Montalbike complert i decidim “cremar les naus” pujant al Montalt i la Pedra de la Ferradura per les temibles “set rampes” ... duríssimes !!! però les pugem bé... després de fer les de la setmana passada quan vam anar al Turó Gros estem entrenats.

Corral d' en Forn
De la Ferradura baixem al Corral d’ en Forn rodejant el turó de la Vilanegra per la vessant sud i, la guinda del pastis, descens a Lourdes pel Camí Amagat. De Lourdes riera Sobirans avall fins Arenys de Munt on en David i en Quique segueixen cap Arenys de Mar, i jo cap a casa, molt satisfet de la sortida d’ avui... ha estat molt, molt bé !!!

Turó de Ca l' Amar, des del Corral d' en Forn
Hem acabat fent uns 31 km força distrets, la majoria per corriols boníssims... i boníssima també l’ escalada al Montalt... objectiu complert respecte a la ventolera ja que en cap moment ens ha molestat, i objectiu complert ja que hem fet una gran sortida.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 3 de gener del 2013
BTTAMUNT