diumenge, 27 de març de 2011

Vallgorguina i Corredor per Can Clarenç

Can Clarenç
Després de la Titan de diumenge passat i, con que aquest no podia sortir amb els companys de fang, dissabte per la tarda vaig fer una sortideta improvisada per la zona de Vallgorguina i el Corredor.

He anat per Lourdes, pujat a Collsacreu pel camí de Can Mora ( ò Can Colomer ), on he pres el GR-83 fins la Casanova d’ en Pibernat i baixat a Vallgorguina pel Sot de Can Saleres. Aturada per fer uns estirament ( per prevenir un altre “clavada” com la de diumenge passat pujant a Can Bruguera ) i un parell de fotos.

la màquina de pujar parets
Decideixo anar fins Can Pradell de la Serra pel camí de la casa de colònies de Can Clarenç, un lloc molt interessant amb vistes fantàstiques, on prenc la pista que porta al Corredor, a ritme de diesel, sense presses, però sense pausa.

Ja al Corredor prenc el camí cap a la Creu de Rupit però, con que vaig be de temps, em desvio al Coll del Bruc per fer algun corriol de la zona per tornar a la pista més endavant, i em torno a desviar al Coll del Pi del Buac, a l’ esquerra per anar fins els Suros d’ en Burget pel GR-83 agafant-lo a l’ alçada del Pi d’ en Buac.

Vallgorguina
Als Suros d’ en Burget tombo a l’ esquerra per Can Quel per fer un “descens” força divertit i, per que negar-ho... una mica arriscat, fins Lourdes primer, i Arenys de Munt.

Han estat 30 km molt bons, i a un bon ritme. 

Can Clarenç
Sortida del 26 de Març del 2011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta

dissabte, 26 de març de 2011

Solidaritat amb l’ Arnau

SORPRESA... INDIGNACIÓ... RÀBIA !!!

S’ em acudeixen un bon grapat d’adjectius que no diré per definir el que sento després de llegir l’ escrit del nostre company Arnau Rebollo de Munt Bikes respecte als esdeveniments que van succeir durant la marxa cicloturista Terra de Vi i Cava.

Ja ens podem fer al càrrec que organitzar un acte d’ aquest tipus no es fàcil, no tot es perfecte... però després de veure tot el que li va passar a l’ Arnau, una darrera l’ altre, això, per mi, no es casualitat ni ganes de fer les coses ben fetes.

Els que em coneixeu sabeu que jo soc “betetero”, la carretera no m’ agrada... em fa por anar amb els cotxes tant a prop, però si es cert que al final, tant els que anem per pistes i corriols com els que van per asfalt, lo que busquem es el mateix : fer esport, passar-ho bé gaudint dels paratges per on anem i que la mobilitat de les dues rodes ens permet i gaudir de les pedalades on coneixem gent i indrets nous.

Es una llàstima que, després de estar tota la setmana treballant i esperant amb il.lusió el diumenge per sortir amb la bici t’ ho espatllin tot, i a més, amb la sensació de que t’ han estat prenent el pel i els calers.

Arnau, he estat llegint que el que et va passar no va ser un fet puntual, va haver altres incidències... però lo teu es per llogar-hi cadires !!!

Esperem que el teu escrit, aquest, i d’ altres serveixin per donar un toc d’ atenció per que no torni a passar....

ÀNIM, ARNAU !!!

A l’ enllaç següent de Munt Bikes hi ha el relat de l’ odissea :


Xavi
BTTAMUNT

Així es va quedar el Torcuato després d' enterar-se del que va passar !!!

dimecres, 23 de març de 2011

24 - BTTAMUNT TITAN MARESME

Els "Dotze del Patíbol" al Mirador de la Cornisa
Quin diumenge més bo que hem tingut !!!

Ha estat fantàstic... hem tingut bon temps, recorregut per tots els gustos, amb parts molt exigents tant en les pujades com les baixades, corriols força divertits, vistes fantàstiques del Barcelonès, litoral del Maresme i el Vallès... Que més es pot demanar ???

A punt per afafar el tren a Arenys de Mar
Tal com teníem programat, hem anat amb tren fins Sant Adrià del Besòs en David, Xena, Quique, Jaume, Santi, Ricard, Ramón, Juan Carlos i Xavi, on ens estaven esperant en Toni, Salvador i en Marc.

El grup, al complert - Sant Adrià del Besòs
Compta quilòmetres a zero i des d’ aquí hem anat a buscar el riu Besòs per pujar a Santa Coloma de Gramanet, a l’ alçada de la B-20 ( km 4,4 ). Aquest tram ha estat força bé per escalfar... i veure la quantitat de gent que transita pel Besòs...










A partir d’ aquí es pot dir que ha començat la Titan. Ens hem endinsat pel parc de la Serralada de la Marina per seguir, amb algunes variacions, el recorregut de la passada Transmaresme fins la Creu de Rupit travessant tota la Serralada Litoral i part del parc del Montnegre i el Corredor. Per començar hem anat per la pista senyalitzada que porta a Sant Jeroni de la Murtra ( km 7,7 ) i a la primera proba de foc : l’ escalada a " la Matadora " fins el coll on hi ha el dipòsit d’ aigua, per sobre de l' Hospital Germans Trias i Pujol, una pendent exigent, de les que “no s’ acaben mai” ( km 11,3 ).










Passat el primer escull hem anant fent un puja-baixa passant per La Conreria ( km 13,4 ), pujat al Turó d’ en Galzeràn fent ziga-zagues per les vinyes ( km 16 ), el Mirador de la Cornisa ( km 22,5 ) on hi han unes vistes magnífiques del Barcelonès, la Roca d’ en Toni ( km 25,6 ) i baixat a la part alta d’ Argentona per un camí plè de ziga-zagues força divertides fins un rial... rial ??... més ben dit, una platja !!! a tocar amb Can Raimí ( km 31,7 ) on no hi ha hagut més remei que posar el peu a terra... no hi ha hagut nassos de pedalar pràcticament en un tram d’ uns 500 metres.


El Barcelonès... impresionant !!!
Després de travessar la riera d’ Argentona i la C-60 comencem l’ escalada per pujar a Can Bruguera per, possiblement, el tram mes dur de tot el recorregut, sobre tot després de 35 km a les cames, prop de 7 km que s’ han fet... DURÍSSIMS... NO S’ ACABAVA MAI... SENSE CAP TRAM ON PODER DOSSIFICAR-SE... BRUTAL !!!!

Pujant al Turó d' en Galzeràn

Ja a Can Bruguera ( km 42 ), aturada amb “pikis-libis” inclòs per recuperar-nos una mica abans d’ afrontar la part final de la ruta.

Hem anat a buscar el GR-83 direcció Canigó, on tret d’ un parell de pendents al Pla de Can Xerrac ( km 44 ) i passat el Coll Pallarès ( km 46 ), la resta de la ruta ha estat bastant planera. Hem passat per la Font del Malpàs ( km 48 ), on hi ha l’ opció d’ anar al veïnat de Rimbles i Canyamars tombant a l' esquerra, i la Creu de Rupit ( km 50 ). Hem deixat el GR-83 per baixar al Santuari de Lourdes ( km 53 ) i Arenys de Munt.

En total, fins Arenys de Munt, hem fet uns 56 km.

En general, molt bon recorregut, variat, gran part pel GR-92 i GR-83... i molt de tràfic, tant de bicis com de gent passejant des de Santa Coloma fins Argentona.

Val la pena veure les dades de la ruta que ha penjat en Juan Carlos, com ja es habitual, a l’ enllaç següent :

http://connect.garmin.com/activity/74201439

Dades de l' IBP, altimetria i totes les dades d' interés... ESPECTACULAR !!!


Aquí hi ha un recull de les fotos que vam fer. L' àlbum complert el podeu veure i descarregar al Facebook.


Toni

Xavi

Jaume

Juan Carlos

Salvador

Ramón

Marc

Quique

Xena

David

Santi

En Juan Carlos i en Ricard, a l' únic lloc on s' el podia caçar amb la màquina de fotos... dalt de la bici, un cohet !!!
Fins i tot a aquesta foto surt borrós, el tiu... no pot estar quiet !!!
Nota : A aquestes últimes fotos falta en Ricard però.... en tiu anava tant ràpid que no hi havia temps ni de preparar la càmara !!!

Sortida del 20 de Març del 2.011
BTTAMUNT
Mapes de la ruta


divendres, 18 de març de 2011

L’ hora de la veritat : 1ª BTTAMUNT TITAN MARESME

S’ ha acabat el bla, bla, bla..... que si surto i faig dos hores d’ entreno amb la bici amb rodes quadrades... que si pujo a Can Quel d’ esquenes i sense mans... que si buaa, buaa que no puc entrenar !!!

PROU, PROU, PROOOUUUUU !!!... JA N’ HI HA PROU DE MONYADES !!!

Es l’ hora dels fets, de demostrar-nos a nosaltres i al mon que, amb entrenament ò sense... faci fred ò calor... encara que plogui i faci una calamarsada... BTTAMUNT NO S’ ARRONSA !!!... que tenim prou co..... per anar on calgui, quan calgui i com calgui !!!

Companys de fang, ha arribat l’ hora de la veritat... HA ARRIBAT LA TITAN MARESME.

Recordeu que agafem el tren de les 7,22 a Arenys de Mar. Sigueu puntuals, el tren no espera !!!

Enllaç a la publicació amb horari i recorregut.

Xavi
BTTAMUNT

dimarts, 15 de març de 2011

Olzinelles passat per aigua... BRUTAL !!!

De camí a Can Draper

Dissabte a les 12 de la nit... ha estat plovent durant tot el dia sense parar ni un moment... estem nerviosos... PERILLA LA SORTIDA DE DIUMENGE !!!

Anem a dormir amb l’ esperança de que es compleixin les previsions que diuen que diumenge no plourà... I L’ ENCERTEN !!! ja no plou i el cel està net de núbols... ideal per anar en bici.

Ens trobem , com es habitual, a la plaça de la Creu Roja d’ Arenys de Munt en Ramón Vilà, David, Juan Carlos, Quique, Pedro, Jaume, i jo, en Xavi amb l’ intenció d’ acabar un recorregut que fa unes setmanes vam deixar a mitges : anar a Olzinelles i fer la ruta complerta per la vall que porta a Can Draper, a tocar a Sant Celoni... i ho hem fet, però no de qualsevol manera, ha estat fantàstic, una de les millors sortides que hem fet.

"Riu" Oradella
Sempre hi ha sortides que es recorden més que d’ altres, com la del gener de l’ any passat, quan vam anar a Sant Martí del Montnegre l’ endemà de les nevades tan fortes que hi van haver, ò quan vam pujar per primer cop a la Casanova d’ en Pibernat per Can Saleres des de Vallgorguina, quan s’ ens va creuar un cabirol davant mateix. Aquesta d’ Olzinelles també serà d’ aquestes que recordarem molt de temps, no només pel recorregut tant variat, ni pel paisatge espectacular de la vall, sobre tot el recordarem per la quantitat d’ aigua que hem trobat : camins que ja no son camins, si no rierols... rieres plenes on hem tirat pel dret i hem travessat amb la bici a l’ espatlla, pistes molt tècniques, fang, molt de fang... que més es pot demanar ???

En Jaume, navegant
Per poder fer el recorregut complert i no tornar a quedar-nos a mitges hem pujat al Pla de les Bruixes pel Sot d’ Oradella, on ja hem vist que la sortida seria passada per aigua. El tram final duríssim fins el pla. A partir d’ aquí hem seguit el mateix recorregut de la ruta 23 d’ Olzinelles per la Bassa de Garrell i la sortida del passat 13 de febrer : Cal Paraire, Coll de Can Poliva, Coll Blanc, Bassa del Garrell i Ca l’ Agustí, ja a Olzinelles. Dir-vos que el descens fins Ca l’ Agustí ha estat boníssim ja que tanta aigua ha fet que el camí quedés força net, però també amb força xaragalls .

Ja a Olzinelles ens han deixat en Quique, en Jaume i en Pedro que tenien que tornar a casa aviat... lo que s’ han perdut !!! Ells han enfilat el camí de tornada pujant a Vallgorguina per Sant Esteve d’ Olzinelles i en Ramón, Juan Carlos, David i jo hem continuat cap a Can Draper seguint el recorregut senyalitzat fent una primera aturada a Can Valls, on hi ha els Forns de Pega. Clicar l’ imatge per veure la finalitat que tenien.

Pels que coneixeu la zona no cal dir que l’ indret, tota la vall, es una meravella, d’ aquest llocs que estàs mes pendent del que t’ envolta que del que estàs fent.

Des d’aquí al Pont del Aranyal, on hi ha una gran filera de plàtans magnífics, hem pujat sense parar al Pla de les Mines i els Quatre Camins, amb alguna pendent exigent, i a l’ alçada del Suro dels Músics hem tombat a l’ esquerra per anar, ja de baixada, cap a Can Draper, a tocar amb Sant Celoni.



Can Valls
Aquí, tot just abans d’ arribar-hi, hi ha hagut el moment culminant de la sortida, el que resumeix el que hem viscut : La riera d’ Olzinelles, com era d’ esperar, plena de banda a banda i sense cap possibilitat de passar pujats a la bici. Després de temptejar el terreny per veure com podíem passar, en un moment de bogeria ...hem carregat les màquines a l’ espatlla i hem tirat pel dret !!! o era això, o tornar per on havíem vingut... I NOSALTRES NO TORNEM MAI ENRERA !!!

Amb un parell de c..... !!!
A Can Draper, aturada per reposar forces i continuem amb el recorregut per la pista, tot aigua, paral.lela a la riera d’ Olzinelles fins el pont on hi ha la Font de la Pega on hem tombat a la dreta per anar, de pujada, fins la part alta de l’ urbanització Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili ( aquest cop no ens hem confós de camí i hem anat pel correcte ).

Can Draper
Pista ample fins Vallgorguina on hem pres el camí de Can Plana de Dalt per tornar a Arenys de Munt per Collsacreu, Can Mora ( ò Can Colomer ) i Lourdes.

La pujada de Can Plana de Dalt fins el GR-83, com sempre, ha estat molt dura, per posar a proba un altre cop els meus quàdriceps.


Can Plana de Dalt

En total hem fet uns 40 km fantàstics, on hem gaudit tant de la bici com de l’ entorn que ens ha envoltat durant tot el recorregut.... IMPRESIONANT !!!!

En Juan Carlos ha penjat el “track” a l’ enllaç següent:


Altres dades d’ interès, com IBP i altimetria al final de la publicació, abans del mapa de la ruta.... Ostres, que professional que sona !!!

Aqui hi ha una part de les fotos, totes les de la sortida estan penjades al Facebook.




















Queda pendent de publicar aquesta ruta amb detall. Val la pena.

Sortida del 13 de Març del 2.011
BTTAMUNT


IBP, altimetria i altres dades d' interés

Mapa de la ruta