dilluns, 31 de gener de 2011

Qui diu que les segones parts mai són bones ???

HOLA, COMPANYS DE FANG !!!!!

Qui diu que les segones parts mai són bones ???

Encara m' estic mossegant les ungles per no haber pogut anar a la "corriolada" d' ahir, que pel que semble va ser BRUTAL. En David em va fer cinc cèntims ahir i , a mes, amb els comentaris que feu, la veritat es que ja ting ganes de que arribi el cap de setmana per recuperar el terreny perdut.

Ostres en Ramón.... semble que ha despertat la "BESTIA" que te dins. Pels comentaris que feu a la publicació anterior s' ha "DESMELENAT". Li haurem de posar pedres a les butxaques per que no s' ens escapi !!!!

Per part meva, dissabte vaig fer una sortida en solitari per la Creu de Rupit, Pedra de la Ferradura, el Montalt ( amb calamarçada inclosa ) i vaig baixar per les Voltes d' en Tintorer, on vaig quedar amb en David per tornar a pujar a la Creu de Rupit per Santa Mònica i el GR-83. D' aquí a Lourdes i cap a casa, que ja es feia fosc i anava xop.

Per cert, en David s' ha comprat una "burra" tremenda.... ARA NO HI HAURÀ QUI PUGUI AMB ELL, EL CANALLA !!!!

BÉ, ANEU-VOS PREPARANT PEL PROPER DIUMENGE..... 
EM DEVEU UNA !!!!!

 En Ramón a 2/4 de 8 del matí.....  A TOPE !!!!

Xavi
BTTAMUNT

dimecres, 26 de gener de 2011

“Corriolada” polar

Desafiant el fred !!!

Quina sortida mes distreta la d’ avui.... i quin fred a 2/4 de 8 del matí !!!!!

Con que no hem volgut passar mes fred del necessari hem fet una “corriolada” a prop d’ Arenys de Munt, concretament pel triangle Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Iscle.

Hi hem anat en Ramón, en David, en Xena, l’ Enric, en Jaume, en Pep i jo, en Xavi i hem gaudit de valent per la gran quantitat de corriols per on ens ha guiat l’ Enric, un bon coneixedor de la zona.









Punxada d' en Pep a prop del Salt d' en Rossi

Hem començat seguint el recorregut de la “ruta de les masies” d’ Arenys de Munt agafant el primer corriol a l’ alçada de la Plana d’ en Sala i seguit fins l’ encreuament de la Serra dels Termes per anar direcció Can Roig del Castell. A partir d’ aquí hem començat a desviar-nos per una sèrie de corriols que ens han dut fins el GR-5 per sota de la Creu de Canet, on hi hem pujat pel camí del Castell de Santa Florentina ( durilla la pujada ).










Avituallament a la Creu, foto de rigor i a continuar corriol amunt, corriol avall on hem arribat quasi a l’ urbanització Vistamar, baixat fins el camp de tir de Canet, pel Sot de Can Torrus quasi a peu de la carretera de Sant Iscle i tornat a pujar al GR-5 fins el Coll Safiguera on hem pres el camí de tornada a Arenys de Munt per un altre corriol que ens ha dut a la carretera de Sant Iscle a l’ alçada de Can Oliver.

Creu de Canet

Aquest últim tram, fins Arenys de Munt l’ hem fet per carretera.

En total han estat uns 24 km de corriols i pistes de tot tipus on no hi ha hagut un moment de relaxament, amb punxada d’ en Pep inclosa. A pesar de fer menys kilòmetres del que es habitual en nosaltres, la varietat i duresa de tot el recorregut ho ha compensat.

DIVERTIDISSIM !!!!!!!




El mapa es orientatiu ja que part dels llocs per on hem anat no hi consten.

Sortida del 23 de Gener del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta


dimecres, 19 de gener de 2011

ULL , QUE VE EL FRED !!!!!!

EI, PENYA !!!!
Aneu preparant la roba de rigorós hivern per diumenge si no voleu quedar-vos com el de la foto.

ASSASSIIINNNSSSSS !!!!!!!!

Sembla que el fred apretarà de valent aquests propers dies, o sigui que prepareu els “gaiumbus” de coll alt i tres capes de mitjons. El mètode Xena de posar-se guants als peus en cas d’ urgència també funciona..... però trobo mes pràctic el següent :

Amb això no es juga !!!!!

BE, ESTEU AVISATS!!!!

Xavi
BTTAMUNT

dimarts, 18 de gener de 2011

Veïnat de Rimbles pel Corral i Can Vallalta

Turó de Can Figueroles

Aquesta setmana hem fet la sortideta per la zona del veïnat de Rimbles i Can Bruguera. Hi hem anat en David, en Ramón, en Xena, l’ Enric i jo, en Xavi... els que no fallem!!!!

Ens va agradar molt el recorregut de la Pedalada Nadalenca i hem anat fins la Creu de Rupit seguint la mateixa ruta : riera amunt fins Lourdes, Torrent de la Milans, pujada al Corral d’ en Forn i part del camí que porta a la Pedra de la Ferradura, desviant-nos, un 700 metres passat el Corral, a ma dreta fins el GR-83.

Pimera aturada : el Corral d' en Forn

Ja al GR hem tombat a l’ esquerra direcció Mataró fins el Pi de les Fontetes ( “ex” pi ), i a la dreta per anar fins el veïnat de Rimbles pel Pla de Fontanells, Can Vallalta i el Mas Silvestre.

Parada a l’ alçada del Turó de Can Figueroles aprofitant el sol per avituallar-nos abans de pujar a Can Bruguera.










Veïnat de Rimbles des del Turó de Can Figueroles

Es curiós el contrast tèrmic que ens hem trobat quan hem baixat al veïnat de Rimbles : de tindre una temperatura agradable i amb solet ens hem trobat amb una vall tota glaçada per la boira gebradora. Per sort per nosaltres els dos km de pujada fins Can Bruguera ens ha fet entrar en calor ràpidament ( per cert, durilla la pujada, comparable quasi a pujar a la Creu de Rupit per Can Framis, però amb recorregut una mica mes curt ).









Veïnat de Rimbles, glaçat

Hem tornat a la Creu de Rupit en plan passeig pel GR-83 i d’ aquí a Lourdes pel camí de Can Framis, atallant pocs metres mes endavant de la Creu a la dreta per fer una paradeta a la Font de l’ Aigua Roja.


L’ idea inicial era fer la tornada pel GR desviant-nos per un parell de corriols, inclús fer un tomb per les Voltes del Tintorer, però el temps s’ ens ha tirat al damunt. De totes maneres, com sempre, anem per on anem gaudim de manera molt especial de les sortides.

En total hem fet uns 33 km.

Sortida del 16 de Gener del 2011
BTTAMUNT

Enllaços:
 
Mapa de la ruta

dimecres, 12 de gener de 2011

23 – Bassa del Garrell - Olzinelles

Bassa del Garrell

L’ última sortida del 2.010 vaig anar sol a Ca l’ Agustí ( Olzinelles ) i, tal com vaig comentar, l’ imatge de la vall d’ Olzinelles glaçada em va deixar impressionat.

Aquesta setmana, amb l’ idea de compartir les sensacions d’ aquell dia amb els meus companys hi hem tornat a anar amb alguna variació, cosa que ha servit per descobrir un indret fantàstic: la Bassa del Garrell.

El recorregut l’ he marcat en color lila, com sempre, però també he marcat en blau i grog algunes variants de la mateixa ruta.

Des del punt de trobada, a la Plaça de la Creu Roja d’ Arenys de Munt, pugem per la Riera de Sobirans fins el santuari de la Mare de Deu de Lourdes. Just abans d’ arribar al santuari ens hem de desviar a la dreta, a l’ alçada del camí de Can Mora ( ò Can Colomer ), baixem per la riera uns 10 metres i pugem, a l’ esquerra, per un petit talús ( no té pèrdua ja que hi ha força marques de rodes de bici ) ( km 2,6 ).

En Xena, l' Enric, en Xavi i en Ramón

A partir d’ aquí hi ha uns 2 km de pujada que, sense ser d’ una gran duresa, es una mica trencacames ja que el camí es de pujada constant, sense llocs per reposar, i bastant pedregós. Just abans d’ arribar a Collsacreu hi ha unes vistes magnífiques d’ Arenys de Munt i els voltants.

Ja a Collsacreu ( km 4,8 ) creuem la carretera C-61 i entrem a l’ urbanització, on prenem el GR-83 direcció Canigó.

Abans d’ arribar a la part alta ens desviem provisionalment del GR pel carrer de les Sureres ( km 5,9 ) per anar, pocs metres endavant, un altre cop a l’ esquerra per un corriol força distret per tornar al GR-83 a l’ alçada del Pla de les Bruixes ( km 6,6 ). A l’ únic encreuament que hi ha a aquest corriol s’ ha d’ anar recte, continuant pel mateix camí.

 








En color blau he marcat una variant que ens porta fins un menhir (?). Per anar-hi hem de continuar pel carrer asfaltat, a l’ esquerra, a la part mes alta de l’ urbanització ( el GR-83 continua per una pista de sorra a la dreta ). Passat el menhir tombem a la dreta pel primer encreuament que trobem per tornar al GR.

Ja a la pista principal anem a l’ esquerra direcció Canigó, passem per Cal Paraire ( km 9 ), el Coll de Can Poliva ( km 10,3 ) on anem a la dreta i, a pocs metres ens desviem del GR-83 per anar a l’ esquerra per un camí on, uns 500-600 metres endavant, tornem a tombar a l’ esquerra.

Arribem al Coll Blanc ( km 11,8 ) on hi ha quatre camins. Per anar a Olzinelles podem anar per qualsevol dels dos que ens queden davant, de baixada. En color blau he marcat l’ opció que vaig triar a l’ ultima sortida de l’ any ( per arribar a Olzinelles anar sempre de baixada, sense desviar-nos d’ aquesta pista ).

Per anar a la Bassa del Garrell, de les dues pistes de baixada, triem la de la dreta i, sempre de baixada, ja no deixem aquest camí.









Com us agrada mes ?

Ja som a la Bassa del Garrell ( km 12,7 ), un lloc fantàstic on podem fer una parada per gaudir de l’ indret.

Continuem pel mateix camí, de baixada en tot moment, fins arribar a Ca l’ Agusti, a Olzinelles ( Km 13,6 ), prenem la carretera asfaltada que porta a Sant Celoni per desviar-nos, a l’ esquerra, al desviament de Sant Esteve d’ Olzinelles ( km 14,9 ).

A partir d’ aquí comencem a pujar per una pista que no deixem fins tot just abans d’ arribar a Can Puigdemir ( l’ únic desviament que hi ha a mitja pujada el prenem a l’ esquerra ), on hi ha un encreuament ( km 16,2 ) on qualsevol de les dues opcions son bones per anar a Vallgorguina : a l’ esquerra ( en lila ) anem per sobre del Turó de la Vaca fins Can Xic Nanes ( km 17,1 ) on tombem a la dreta per la pista ample per baixar a Vallgorguina, o recte ( en blau ), per entrar a Can Puigdemir on ens desviem a l’ esquerra a la primera cruïlla i, a pocs metres, un altre cop a l’ esquerra per una pista de sorra que ens ha de dur a l’ hípica de Can Virgili primer i a Vallgorguina pel mateix camí que l’ opció de Can Xic Nanes. Tant una opció com l’ altre el recorregut es igual d’ atractiu.

En Ramón, a Ca l' Agusti ( Olzinelles )

Som a Vallgorguina ( km 18,8 ) on, passada la carretera C-61, anem pel primer carrer a l’ esquerra fins el final, on a la dreta hi ha Can Plana i el camí de Can Plana de Dalt on tornem a pujar per una pista amb dos trams ben diferenciats: la part inicial, fins Can Plana de Dalt ( km 20,5 ), per una pujada constant però sense ser d’ una duresa excesiva i, a partir d’ aquí, un altre on hi ha unes rampes fortíssimes. A partir de Can Plana de Dalt trobarem dos desviaments, hem de seguir sempre per la pista principal, el primer a la dreta per un revolt tancat i el segon també a la dreta, sempre de pujada.










Estem al final d’ aquesta pista ( km 22,1 ) on ens creuem amb el GR-83 que prendrem a l’ esquerra direcció Canigó per tornar a Collsacreu. Quan arribem a la carretera C-61 ( km 24 ) anem a la dreta 80-90 metres on trobem el camí de Can Mora, el mateix de l’ anada que hem pres per pujar de Lourdes a Collsacreu, però ara el fem a l’ inversa.

 








Passem la cadena i enfilem el cami de tornada cap a Lourdes. De baixada tenim l’ opció d’ anar per un parell de corriols força divertits si volem complicar-ho una mica ( marcat en blau ).

Som al final de la pista, a tocar amb el Santuari de Lourdes ( km 26,2 ), on tombem a la dreta per pujar 20 metres mes amunt al camí que va paral.lel a la Riera Sobirans. Recomano agafar aquest camí ja que si es baixa directament per la riera hi ha un tram llarg amb la sorra molt tova, com una platja.

A partir d’ aquí baixem fins al punt de sortida a Arenys de Munt.

En total son uns 30 km.

Ruta del 9 de Gener del 2011
BTTAMUNT

Enllaços :
Mapa de la ruta

diumenge, 2 de gener de 2011

2ª Pedalada Nadalenca


Avui hem participat a la 2ª pedalada Nadalenca que organitzen els companys de MUNT BIKES.

Ha estat força be, tant el recorregut, molt variat, participació i la butifarra amb mongetes que ens hem ventilat a Collsacreu..... DE BABILLA !!!!!

PERÒ LO PRINCIPAL HA ESTAT L’ AMBIENT FESTIU I EL BON “ROTLLO” ENTRE TOTS NOSALTRES.

Bé, avui no es dia per donar explicacions de recorreguts, corriols, pujades i baixades..... avui ha estat un dia per gaudir amb tota la gent que estimem aquest esport i conèixer-nos millor.

BON ANY 2011 A TOTHOM !!!!!!




Pedalada del 2 de Gener del 2011
BTTAMUNT

Mapa del recorregut

4 de Gener del 2011  Actualització de la publicació :
Els companys de Munt Bikes ja han penjat la crònica i les fotos. Val la pena veure-les, hi ha un bon grapat.